Col·lecció d’ex-libris d’Ismael Smith per al fons municipal

El Fons d’Art contemporani de l’Ajuntament de Cerdanyola ha rebut la donació de diversa documentació i una excepcional col·lecció d’ex-libris de l’artista Ismael Smith perquè siguin destinats al futur centre d’art Can Domènech. Les peces han estat cedides pel marmessor de l’artista, Enrique García-Herraiz.

La donació consisteix en un conjunt de documents gràfics i una selecció d’ex-libris dissenyats per l’artista. Pel que fa a les primeres, hi ha un imprès publicitari d’una casa de modes amb 5 il·lustracions d’Smith i un fulletó del “Sardanyola Gran Casino” amb  la reproducció d’una aquarel·la de l’artista on es pot distingir l’edifici del casino, així com d’altres indrets de la població, com l’església de Sant Martí, Can Xarau o Can Cordelles.

Destaca però, el programa de festes del Casino de l’any 1917, tant pel que fa al seu valor documental com al refinament artístic del gravat de la portada. La peça incorpora el guió d’una representació teatral, fotografies inèdites, el programa de festes, així com un llistat de tots els estiuejants de l’època.

La col·lecció d’ex-libris està formada per un total de 28 peces, algunes de les quals es corresponen a l’estada americana de l’artista. Sobresurten alguns ex-libris d’artistes i personatges famosos de l’època, com ara els músics Enric Granados i Isaac Albéniz, el pintor Josep Monpou o la ballarina Tórtola Valencia.

Un dels artistes més personals de principis de segle XX

Ismael Smith Mari (Barcelona 1886 - White Plains, Nova York 1972) està considerat com un dels artistes catalans més personals de finals del modernisme i principis del noucentisme. Fonts municipals indiquen que es tracta d’un artista "difícil de catalogar amb una estranya i fascinant trajectòria vital".

Al llarg de la seva producció Smith destacà en els camps de l’escultura, el dibuix, el gravat, l’art gràfic i la il·lustració. Smith és caracteritzà per uns dibuixos irònics i elegants molt propers a la caricatura refinada, plens de sarcasme i, sovint, amb una forta càrrega eròtica i una gran ambigüetat. El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), el British Museum de Londres i el Museum of Modern Art de Nova York (MOMA) tenen obra seva.

De família benestant, vida bohèmia, i fortament vinculat a Cerdanyola, va establir grans relacions d’amistat amb artistes de la colònia d’estiuejants, com ara, Togores, Granados, Pau Casals, Roviralta o Manuel Garriga.

Èxit i caiguda a Nova York...

El 1919, Smith s’instal·là a Nova York, amb tota la seva família, i es dedicà amb èxit al gravat i als ex-libris. Després d’algunes incursions a l’escultura religiosa, es dedicà a l’estudi pseudocientífic de la cura del càncer. Finalment, va ser tancat en un psiquiàtric davant les pressions dels veïns, escandalitzats per les excentricitats d’Ismael que acostumava a practicar el nudisme a la seva mansió d’Irvington.

...I oblit posterior

L’abandonament de la vida artística i la malaltia el condemnaren a l’oblit, tot i la fama i el reconeixement que havia tingut a les primeres dècades del segle XX. Va morir el 1972 tancat al psiquiàtric de White Plains.

Enrique García-Herraiz va conèixer casualment a Frank, germà de l’artista, que li va llegar tota l’obra i la documentació que conservava la família. A partir d’aquell moment García-Herraiz s’ha dedicat al salvament, estudi i reivindicació de la figura i l’obra d’Ismael Smith.