Collserola planteja als municipis una ordenança per controlar els senglars

El Parc Natural de Collserola planteja als Ajuntaments una ordenança reguladora de la convivència amb els senglars. La proposta preveu, entre d’altres, sancions a les persones que donin menjar a aquests animals i està en fase d’avaluació per part dels Ajuntaments amb municipi a Collserola.

Des del Parc de Collserola consideren que el factor que més ajuda a incrementar el nombre de senglars a la serra és l'alimentació d'origen antròpic, és a dir, relacionada amb les persones: per exemple, deixalles o aliment per a mascotes als jardins, però sobretot l’alimentació directa.

Aquesta és la raó, indiquen al web del Parc de Collserola, de promoure unes noves ordenances que regulen la relació que establim amb els senglars o amb qualsevol altre mamífer salvatge del Parc. L'objectiu dels rectors del parc natural és que els Ajuntaments incorporin aquestes noves normes a les seves ordenances municipals durant aquest 2014. Des de Collserola consideren important una major participació dels municipis mitjançant la implicació de les policies locals així com d’altres cossos de seguretat que, recorden, són els que tenen potestat sancionadora.

1.200 animals davant els òptims 300/400

I és que a Collserola hi ha prop de 1.200 senglars, segons dades de la campanya de 2012, quan la xifra òptima d'aquests animals està calculada entre 300 i 400. Tot i aquesta elevada xifra, des de l'organisme de govern de Collserola manifesten que la densitat de senglars és semblant a la d’altres Parcs de Catalunya. Segons dades de la Generalitat, la densitat d'aquests animals a Collserola és de més d'11 senglars per cada 100 hectàrees, la més alta plantejada i que es repeteix a l'Alt Empordà i la zona volcànica de la Garrotxa.

El Parc de Collserola reconeix com insuficients les mesures de control actiu del senglar, que van des de batudes de caça controlada, a captures mitjançant aguaits nocturns o la retirada de senglars problemàtics en zones urbanes. Per això han impulsat mesures de control "passives" encaminades a evitar l’alimentació intencionada, com les campanyes de conscienciació ciutadana, o a dificultar l’accés a aliment, com la modificació de contenidors d’escombraries o fent millores de tanques a jardins, entre d'altres.

No obstant això, consideren que la relació entre la disponibilitat d’aliment d’origen antròpic i la presencia de poblacions de senglars a zones urbanes és clara. Això faria necessari, segons els rectors del Parc de Collserola, aplicar mesures més contundents a les desenvolupades fins a l’actualitat, com establir sancions econòmiques que dissuadeixin a les persones donar menjar de manera intencionada.