Collserola, una joia a redescobrir

La festa de Collserola va oferir ahir l'oportunitat de redescobrir la riquesa natural i històrica d'una serra que enguany celebrava molt especialment una fita: la seva declaració com a Parc Natural. 248 persones van participar en el recorregut que es va fer per Can Catà, el museu i el poblat de Ca n'Oliver i les esglésies de Les Feixes i a les que cal afegir les centenars que van viure la Festa del Parc en el Centre d'Educació Ambiental de Can Coll.

La Barcelona preolímpica vivia d’esquena al mar. I de vegades sembla que Cerdanyola visqui d’esquena a Collserola, esa magnífica joia natural i patrimonial on la ciutat guarda els seus orígens, alguns dels elements històrics més importants del municipi, els espais naturals més destacats i, si això fos poc, la meitat del seu territori.

Diumenge hi havia l’oportunitat de redescobrir aquesta riquesa ja que la Festa de Collserola, que enguany celebrava especialment la declaració de la serra com a Parc Natural, es bolcava en la vessant cerdanyolenca de Collserola. Roser Armendares, responsable del Centre d'Educació Ambiental de Can Coll, destaca que l'objectiu de la festa és que aprenguem a valorar tot el que ens ofereix Collserola.

Els dos accessos principals a la serra des de la ciutat, el camí de Can Catà i la xarxa de camins a Can Coll, servien de drecera per un recorregut històric-natural amb el parc de la Riera, l’ermita de Santa Maria de Les Feixes, els jardins i el bosc gran de Can Catà, l’església de Sant Iscle i Santa Victòria de Les Feixes, el Museu i el Poblat ibèric de Ca n’Oliver i el Centre d’Educació Ambiental de Can Coll. En tots aquests espais, voluntaris i membres del Servei de Patrimoni, van oferir visites guiades, però també es va poder comptar amb l’erudit amfitrió Leopoldo Gil, a la seva propietat de Can Catà, fent de guia i amb un ampli programa d'activitats per a tota la família a Can Coll.

El Centre d'Educació Ambiental del Parc Natural de Collserola era un dels escenaris principals de la festa –juntament amb el Centre d'Informació de Vallvidrera- amb activitats pensades per a gent de totes les edats amb descoberta de plantes i animals, tallers per captar les sensacions que ofereix la natura, visites a la granja i la masia o la creació d'un mural col.lectiu.

Can Coll

El Centre d'Educació Ambiental del Parc de Collserola està instal·lat en una vella masia del segle XV. Can Coll facilita el contacte del Parc amb les escoles d'educació infantil, primària i secundària i desenvolupa també programes dirigits als estudiants de ciències de l'educació i als mestres en actiu.

Les activitats, d’una jornada de durada, se centren en el coneixement de temes concrets com l’entorn natural, la granja o el bosc, i cicles sobre vegetació, fauna, geografia , història o món rural. La seva coordinadora explica que al llarg dels més de 20 anys d'existència del centre pràticament tots els escolars de Cerdanyola hi han passat.

Durant la jornada d'ahir es podia fer un recorregut per diferents espais històrics començant per Can Coll seguint per l'església romànica de Sant Iscle i Santa Victòria de Les Feixes, la casa noucentista de Can Catà, l'ermita barroca de Santa Maria de Les Feixes o el Museu i Poblat ibèric de Ca n'Oliver. Tot plegat, una ruta que Armendares considera que demostra la bona relació que hi ha hagut sempre entre l'home i Collserola.

La coordinadora del Centre d'Educació Ambiental de Can Coll indica que territori i persones han conviscut al llarg dels segles i cal mantenir-ho sense malbarat ar el futur. Armendares demanda que es faci un ús assenyat de la serra que permeti i que l'economia no venci la protecció del medi ambient. Roser Armendares indica que la declaració de Collserola com a Parc natural s'ha notat especialment en la percepció dels més de 2 milions de visitants que "se n'adonen que la serra no és el pati del darrera de cap municipi sinó un espai a protegir".

248 participants a les visites guiades

De les 248 persones que van visitar el recorregut organitzat per l'Ajuntament, la majoria eren veïns de Cerdanyola que, de fet, no sabien que es celebrava la festa del Parc de Collserola i ni tan sols que ha estat declarat Parc Natural. Així es va recollir en les informacions que van fer els guies de les visites als espais patrimonials de Collserola. La gran majoria d'aquests visitants feien una valoració molt positiva de la jornada, tot i que lamentaven la que consideraven baixa difusió de la iniciativa.

En aquest sentit, Armendares indica que la ciutadania de Cerdanyola ha de ser conscient que és privilegiada per tenir tant territori a Collserola i amb accessos naturals com el parc de la Riera.

Església de Sant Iscle i Santa Victòries de Les Feixes

Temple romànic construït al segle XII en els bells paratges de la vall de les Feixes, a la serra de Collserola.  Amb motiu del seu mil·lenari, l'any 1995, l'església va ser restaurada i va recuperar en part l'aspecte original. S'hi poden veure elements arquitectònics de les èpoques romànica, gòtica i renaixentista, restes arqueològiques i una petita exposició sobre l'evolució del temple i les tombes de diferents èpoques.

Es pot visitar cada tercer diumenge de mes i durant la celebració del tradicional Aplec de Sant Iscle, al novembre. La visita guiada mensual es pot combinar amb rutes pel Bosc Gran de Can Catà i excursions al seu voltant, ja que l'església es troba dins la xarxa de senders de Vallès Natural.

Can Catà

Can Catà és una antiga masia d'estil barroc envoltada per un gran i sumptuós jardí. L'Oficina de Patrimoni de l'Ajuntament de Cerdanyola destaca que està documentada amb seguretat des del segle XVIII i Catà és el cognom del primer propietari conegut de la masia. El 1773 va ser adquirida pel Baró de Llordella, qui la va utilitzar com a residència de caça i esbarjo i, a mitjans del segle XIX, la van comprar els actuals propietaris.

La masia és un gran edifici ampliat i reformat al llarg del temps que a l'interior conserva la disposició característica de les masies del segle XVI. Durant el segle XVIII se li va afegir una façana d'estil barroc i la masoveria. Malgrat la seva funció de segona residència, els seus propietaris no van abandonar mai les activitats forestals i agrícoles, especialment el conreu de la vinya als fons de les valls i en feixes, fins a la plaga de la fil·loxera.

La Reserva Natural de Can Catà està poblada per una gran varietat d'espècies forestals i, al seu interior, hi ha la Font Vella, del 1784, que era lloc tradicional de descans dels caçadors

Ermita de Santa Maria de Les Feixes

L'ermita de Santa Maria de les Feixes està documentada des del 1316. Originàriament era un edifici romànic o d'inspiració gòtica amb diversos altars que depenia de l'església parroquial de Sant Iscle. El 1784 va ser profundament reformada per construir l'actual ermita d'estil barroc. La reconstrucció va ser encarregada per Magí Negrevernís, ciutadà de Barcelona, que l'havia adquirit juntament amb la masia de Can Canaletes en pública subhasta el 1770, després de l'expulsió dels jesuïtes, que n'eren els propietaris.

L'ermita, actualment en procés de rehabilitació, ha estat sempre vinculada a la masia de Can Canaletes i per la festivitat de Sant Felip s'hi celebrava un aplec.

L'ermita és un edifici amb planta de creu llatina amb un porxo d'entrada, teulades a dues vessants sobre encavallades de fusta i un campanar d'espadanya rematat amb un frontó trencat decorat amb esferes de ceràmica de color verd.

Per sota de l'ermita i dels camps que l'envolten es troben les restes arqueològiques d'una vil·la romana datada entre els segles I i V dC. que no s'ha excavat mai. No gaire lluny de la vil·la es va trobar un mil·liari de l'època de l'emperador Galeri (293-305 dC) que hauria format part d'una via secundària que, passant per Cerdanyola, comunicava Barcelona amb la via Augusta.

Museu i poblat de Ca n'Oliver

Situat dins del jaciment d’un poblat ibèric que va ser ocupat des del 550AC i fins el 50AC, el Museu de Ca n'Oliver disposa de mil metres quadrats que es distribueixen en tres nivells. La planta baixa està destinada a magatzem, una zona tècnica per a la neteja, restauració i estudi del material arqueològic i una biblioteca especialitzada. La planta superior es destina a exposicions i activitats amb dos espais diferenciats, un per a la mostra permanent i l’altre per a la realització d’exposicions temporals i altres activitats culturals. Finalment, la teulada de l’edifici compta amb una zona on es podran realitzar activitats a l’aire lliure i que serveix també de mirador sobre Cerdanyola i el seu entorn.

L’exposició permanent del museu, amb més de 500 objectes, es pot considerar de les millors del país pels materials d’època ibèrica que es mostra. De fet, el museu neix com a referent de la cultura ibèrica al nostre país.

La construcció del museu ha anat acompanyada de l’adequació de l’actual recinte del poblat ibèric. Així, s’han reconstruït dues cases de diferents característiques i èpoques i també un taller metal·lúrgic que en els propers mesos es museïtzarà.

Al poblat actualment es poden veure restes de la muralla, el fossar, carrers i cases construïdes en diferents èpoques, així com una gran àrea d’emmagatzematge de cereals. El poblat, i ara el museu, forma part de la Ruta dels Ibers de Catalunya, un projecte de turisme cultural promogut des del Museu d’Arqueologia de Catalunya.

El jaciment arqueològic de Ca n'Oliver és un poblat ibèric de grans dimensions que està situat en un turó de la serra de Collserola, al barri de Montflorit, des del qual es domina tota la plana del Vallès. Va estar habitat entre els segles VI i I aC i, posteriorment, a l'alta edat mitjana. S'hi poden veure restes constructives de totes les fases de la cultura ibèrica, que han estat museïtzades per tal de fer-les comprensibles als visitants.