Concentració a la plaça de Sant Ramon per homenatjar la República catalana

Participació Activa i Social (PAS), Candidatura d’Unitat Popular (CUP) i Maulets, van organitzar l’acte, en el va destacar la instal.lació, a la plaça, d’una reproducció del monument al.lusiu a la República.

Membres de Participació Activa i Social (PAS), Candidatura d’Unitat Popular (CUP) i Maulets, es concentraven ahir a la plaça Sant Ramon en un acte d’homenatge a la proclamació de la República catalana del 14 d’abril de 1931.

La concentració es feia a la Plaça de Sant Ramon, el lloc on el govern democràtic de la Cerdanyola republicana va erigir l’escultura al·legòrica de Josep Viladomat en homenatge a la República. Actualment, l’escultor local, Salvador Mañosa, està treballant en una nova al·legoria, un conjunt de 4 metres d’alçada i 13 tones de pes, encarregada pel govern local i sufragada per la Diputació de Barcelona. Les cinc pedres que havien romàs a la plaça durant anys, i que seran la base del monument, es troben al taller del picapedrer Lluís Cera, que les està carejant.

Per als convocants, que van llegir un manifest al.lusiu a la jornada, la República de 1931 és una forma de govern democràtic i igualitària que ha estat reivindicada i feta pròpia pels catalans i les catalanes durant segles, primer amb la breu República independent de Pau Claris de 1641, i posteriorment durant el Sexenni Democràtic, amb la proclamació de la República de 1873, que va tenir com a presidents els catalans Estanislau Figueres i Francesc Pi i Margall.

Reivindicar la República

Un dels organitzadors, Joan Rocamora, del PAS, comenta que l’acte tenia la finalitat de rememorar i reivindicar la República en un any “molt mogut per la persecució dels activistes antimonàrquics” i per la reivindicació social de la gestió dels recursos públics i del dret a decidir de Catalunya “negat per la figura monàrquica.

Els organitzadors de l’acte van realitzar una reproducció de l’escultura de Viladomat que van plantar a la plaça, en una iniciativa del cronista local Albert Lázaro, per reivindicar que el monument al.lusiu a la República s’instal.li a la plaça el més aviat possible i denunciar que en 30 anys de governs locals democràtics no s’hagi pogut accelerar el procés.

Racamora va reclamar que la futura escultura dedicada a la República tingui projecció i contingut polític i no es quedi només en una figura.

Per la seva banda, Martí Riba, representant de Maulets, comenta la necessitat “de recuperar el significat d’una data que fins ara només s’explicava com la de la proclamació de la República espanyola, quan el 14 d’abril de 1931 també es va proclamar la República catalana”, una àpoca, que va significar un moment culminant de les llibertats de Catalunya.

L’any 1931 la població de tot l’Estat espanyol va mostrar a través d’unes eleccions el seu rebuig a la monarquia, fet que va provocar la fugida dels Borbons i la proclamació de la República. Una ruptura democràtica amb les antigues estructures del poder que va aportar nombrosos drets polítics i civils, el restabliment de la Generalitat i importants mesures d’emancipació social per a la pagesia i per als obrers. Una forma d’organització política democràtica i igualitària encarnada a casa nostra pels presidents Francesc Macià i Lluís Companys.

Les organitzacions que convoquen l’acte reivindiquen aquest sistema d’organització política, per considerar-lo el més democràtic, representatiu i emancipador, i és el sistema polític que pot permetre la construcció d’una societat basada en la igualtat econòmica i social de les persones.