Congrés de Cultura Catalana: 40 anys d'una radiografia amb projectes i reivindicacions encara vigents

El 40 aniversari del Congrés de Cultura Catalana ha servit per commemorar una iniciativa que va permetre fer una radiografia de la situació al país i plantejar projectes de futur en una vintena d'àmbits temàtics en un moment en què la dictadura franquista encara es mantenia viva tot i la mort del dictador i després de dècades d'opressió. Una exposició commemorativa i una visita guiada a les masies urbanes de la ciutat han servit aquest cap de setmana per recordar aquesta iniciativa, però la mostra encara es podrà visitar fins el dos d'octubre a l'Ateneu.

Més de 15.000 persones d'arreu dels Països Catalans van prendre part en un Congrés que va tenir la seva vessant cerdanyolenca impulsada per un grup de ciutadans que fins i tot havien de demanar permís per reunir-se.

A Cerdanyola es va treballar sobretot l'Ordenació del territori -amb un inventari de les masies i les fonts boscanes del terme-; l'àmbit de Llengua abordant la situació del català a les escoles i el seu ús públic; l'apartat de Folklore que es va centrar en l'aplec de la sardana de la UAB; i l'àmbit de Producció artística que va realitzar audiovisuals, exposicions teatre i promoció de festes populars.

Durant el cap de setmana, tres dels impulsors del Congrés, Isidre Grau, Albert Lázaro i Miquel Sánchez, han fet de guies a l'exposició commemorativa de la cimera, una mostra que conté documents com la notificació oficial de canvi de nom de Sardanyola, amb S, a Cerdanyola, amb C.

Així, del Congrès de Cultura Catalana, van néixer iniciatives com la reivindicació d'un museu d'història de la ciutat que, després del projecte fallit de La Pedrera, va tenir resposta en el museu de ca n'Ortadó al 1998.

Recorregut per les masies urbanes

Un itinerari per les masies urbanes de Cerdanyola va ser l'altra atractiu de la commemoració amb la visita a Can Fatjó del Molí, Can Serraparera, Can Cordelles, Can Xarau, Can Banús i Ca n’Altimira, testimoni del pas dels segles al territori ja que es remunten a l'edat mitjana.  

Eudald Pladevall explica que la història d'aquestes masies marquen l'evolució de Cerdanyola i del país, d'una societat rural i agrícola a una industrial i de serveis. Segons indica Josep Fatjó, el conreu principal de les masies agrícoles era la vinya i el cereal, però algunes tenien també conreu d'horta si eren pròximes a la riera major o el riu Sec.

Els guies de la visita remarquen la necessitat de protegir les masies existents al terme municipal potenciant que tingui un destí social i fent una crida a que l'administració actuï per preservar "la nostra història que no es pot esborrar en ares d'una presumpta modernitat".

Aquesta funció social és la que desitgen també que sigui el destí final els propietaris de masies de la ciutat, com és el cas de can Cordelles, un dels masos urbans que es troba en pitjor estat de conservació i pel qual els seus hereus demanen un bon final.

La caminada va descobrir joies que romanen al mig de la ciutat envoltades d'edificis que han anat guanyant terreny a uns cultius ja desapaeguts i que no tornaran.