Crida a a l'Ajuntament per a que faci el possible per conservar el patrimoni documental de Cerdanyola

Seguint el cicle de xerrades que Òmnium Cerdanyola realitza cada mes, en aquesta ocasió el Museu de Ca n’Ortadó ha acollit una taula rodona al voltant de la conservació del patrimoni documental i la necessitat de la seva conservació. En l’acte hi van intervenir, Xavier Gordo, com a membre del CRAC, Miquel Sánchez, historiador local, Albert Lázaro i Montse González, com a propietaris d’arxiu personals i Juan Antonio Hidalgo, com a difussor de l’arxiu històric de qui fou alcalde de Cerdanyola, Jaume Mimó, tots ells moderats per l’Isidre Grau.

Xavier Gordo explica que el que es pretén fonamentalment amb aquesta taula rodona és fer veure que el patrimoni documental de Cerdanyola necessita d’un impuls per part de tothom, ja sigui la societat civil com el propi Ajuntament, per tal de conservar-lo ja que, en cas contrari, córre el perill de desaparèixer. I és que, segons ell, malgrat que s’estan fent coses, aquestes es fan de manera inconnexa, per la qual cosa creu que és l’hora de fer una aturada al camí i pensar entre tots què es pot fer per assegurar que les properes generacions no perdin aquesta història de la ciutat.

En aquest sentit, Gordo reclama que l’Ajuntament es posi les piles perquè ara per ara, si bé és cert que es fan algunes coses, no es fan de manera organitzada. I de la mateixa manera la societat civil també ha de fer els deures, ja sigui, per exemple, creant un organisme, entitat o associació que faci el paper d’interlocutor entre aquest patrimoni existent en mans de particulars i el propi Ajuntament, perquè sense la implicació d’aquest últim tot això no serà possible.

De la seva banda, l’historiador local, Miquel Sánchez, creu que tot aquest munt de patrimonis individuals, familiars o col·lectius que hi ha a la ciutat, desconeguts molts d’ells, cal mantenir-los, conservar-los, inventariar-los i, sobre tot, difondre’ls. I per això es pregunta quin és el grau d’implicació per part de la societat civil i institucional.

Albert Lázaro, propietari d’un dels arxius personals més importants de Cerdanyola, recordava que aquesta era la tercera vegada que s’intentava portar a terme una iniciativa per conservar, no només aquest patrimoni documental, sinó altra tipus de material com rajola catalana o objectes fabricats a la Uralita i reclamava un espai que pogués acollir les donacions que puguir haver-hi.

Juan Antonio Hidalgo diu tenir la sensació de que hi ha una certa preocupació de part dels propietaris d’aquests arxius personals, en el sentit de què passarà amb aquesta documentació en un futur més o menys llunyà, per tant, considera que comença a ser urgent donar algun tipus de pas endavant per conservar aquesta part de la història de Cerdanyola.

Montserrat González, també propietària d’un arxiu personal, explicava que com a mestre que és sempre ha intentat inculcar a la canalla la importància de la història i el patrimoni de Cerdanyola.

Una de les assistents, Encarna Albella, propietària de l’arxiu personal Xane va expressar públicament que estava disposada a cedir-lo a l’Ajuntament, això sí, sempre i quan es compleixin unes condicions de seguretat, garanties de confort, així com la seva difusió.