Crida a la humilitat de Rabadà a 'Les cinc cares de la terra'

David Rabadà, professor de l’escola Montserrat i escriptor, ha presentat a Cerdanyola el llibre Les cinc cares de la terra. Ho feia d’una manera ben original: amb un passi de diapositives a través del qual podem conèixer aspectes i coneixences que l’autor ha conegut en els seus viatges per tot el món. Perquè, de fet, les cinc cares són cinc cares de dona, simbolitzant cadascuna un continent.

Són la Rora, simbolitzant l’Àfrica, l’etnocèntrica, lluitant per afavorir el seu clan; Alana, l’asiàtica, la submisa, assumint el patiment com un destí natural; Kusha, la innocent australiana, assumint sense visió allò que li esperava; Kut, l’europea, la prepotent, segura de les seves decisions; i Taraka, d’Amèrica, qui sols volia viure el present. Cinc cares que presenten, cadascuna d’elles, situacions en les què les persones es respectaven i ajudaven entre elles. Un estadi, per cert, que actualment s’ha perdut.

David Rabadà, en declaracions a Cerdanyola Ràdio (105.3FM i cerdanyolaradio.com), destacava que s’ha produït una pèrdua col·lectiva d’humilitat. S’han bandejat els pactes dels humans amb ells mateixos i l’entorn natural.

El llibre és una novel·la on s’esdevenen coses, ben llegidora i que enganxa des de bon començament. Rabadà, geòleg de formació, apunta al seu llibre una teoria sobre Atapuerca i les troballes realitzades en aquella zona. Especialment a la “Sima de los huesos”, que es presenta com un lloc on els habitants d’aquell indret practicaven una mena de creences religioses. Per Rabadà, el que allà succeí és que simplement els humans que hi caigueren buscaven aliments. Referint-se a les excavacions d’Atapuerca, David Rabadà, sense voler carregar-se la feina que s’hi fa, lamentava que sovint la ciència hagi de muntar espectacles mediàtics  per aconseguir recursos per fer la seva tasca. L’escriptor creu que els humans hem de ser més humils, amb els nostres semblants i l’entorn.

Segon volum d'una trilogia

Les cinc cares de la terra arriba a les llibreries després de l’aparició d’Un deu per als ignorants. Ambdues obres formen part d’una trilogia. L’obra que tanca el cicle és ben avançada, preveient l’autor que podria veure la llum en un termini de dos anys.

L’autor

David Rabadà (Barcelona, 1967) ha publicat més d’una trentena d’articles assolint en
tres ocasions el Premi Treballs de Natura de l’Institut d’Estudis Vallencs. Els nombrosos viatges que l’autor ha realitzat al Tercer Món fan de rerafons de molts dels seus escrits i novel·les. Premi Fundació Eduard Fontseré l’any 1996, assolí també el Conxita Bretxa de Narrativa els anys 1998 i 2000. Seguiren el Premi UPC de Ciència Ficció 1999 amb una menció especial com finalista. L’any 2000 publica la novel·la Un Déu per als Ignorants. El 2005 va rebre el Ciutat de Viladecans de Narrativa com a finalista. Actualment exerceix de professor conjuntament amb la publicació d’articles, intervencions a la ràdio i conferències.