Crida ciutadana per reconstruir el passat de l'avinguda Catalunya

Es presenta oficialment el projecte “Refer la memòria: l’inici de la reconstrucció de l’avinguda Catalunya” amb la intenció de reconstruir i recuperar virtualment com era aquest emblemàtic carrer abans de l'enderroc de les torres d'estiueig a partir dels anys seixanta.

El Museu d’Art de Cerdanyola (MAC) fa una crida a la ciutadania perquè tothom qui tingui imatges, documentació o qualsevol informació sobre l’avinguda de Catalunya d'abans dels anys 60, els les faci arribar. L’objectiu és fer una reconstrucció virtual de l'antic carrer amb els documents aportats i tots els que ja s’han recollit, on es puguin veure les cases modernistes i noucentistes que hi havia, la majoria de les quals van desaparèixer  abans dels anys 1963-64. 

La iniciativa, que ja fa mesos que camina vehiculada a través del MAC, compta amb el suport de diversos particulars i entitats com el GREC Cerdanyola i el Rotary Club, entre altres.

Divendres passat es presentava oficialment el projecte “Refer la memòria: l’inici de la reconstrucció de l’avinguda Catalunya” amb la intenció de reconstruir i recuperar virtualment com era aquest emblemàtic carrer abans de l'enderroc de les torres d'estiueig a partir dels anys seixanta. 

L’interès i la motivació de diverses persones i entitats conjuntament amb la tasca que el Museu d'Art de Cerdanyola ha fet durant anys per tal d'estudiar i difondre el patrimoni arquitectònic de la ciutat, ha fet néixer aquest projecte.

Les fotografies, els documents i els testimonis aportats fins ara de persones que havien tingut relació amb l’antiga avinguda Catalunya estan permetent fer la recuperació, però des del museu remarquen que necessiten més informació per omplir els espais que encara queden buits en aquest trencaclosques que s’estan conformant.

Un carrer amb veïns il·lustres

El director del MAC, Txema Romero, recorda que l'avinguda Catalunya de finals del segle XIX i d'inicis del XX es va anar construint amb l'arribada dels estiuejants de Barcelona, entre els quals hi havia importants noms de la cultura catalana com Enric Granados, Josep de Togores o Carles Buïgas. Aleshores es va anar configurant un carrer d’una rica arquitectura fins que les construccions més grans i una part de les cases més petites que hi havia es van anar destruint i van donar pas als edificis actuals.

Txema Romero indica que l'interès per construccions com la Torre Renom, la Torre Recolons o la casa on vivia Enric Granados ha estat vigent des de fa anys, i diferents historiadors han treballat en la recuperació de fotografies i documents de com eren aquests edificis. Ara, entitats com el Rotary Club o el GREC i el suport de l'Ajuntament i la Diputació han donat l'impuls perquè es posi ordre a la història del carrer.

També destaca les nombroses publicacions i recerques fetes per investigadors, entitats, particulars, centres educatius o premsa local per recuperar la història d’aquest carrer. 

El director del MAC manifesta que no només és important el tema arquitectònic, sinó que aquesta memòria també passa per les vivències i la importància històrica dels espais. Així,  destaca que en aquest carrer es van crear obres que són part de la història de Catalunya:  Josep de Togores va pintar el Borratxo; Carles Buïgas va dissenyar la font màgica de Montjuic, i Enric Granados va compondre Goyescas i part de les Danses espanyoles i tot això va quedar esborrat quan els edificis van desaparèixer.

Estudiar, reivindicar i difondre el patrimoni de Cerdanyola

L'historiador de l'art i tècnic del MAC, Quim Módenes, qui coordina el procés de reconstrucció, explica que el projecte no només tracta de reconstruir l’avinguda Catalunya, sinó que té l’objectiu d’estudiar, reivindicar i difondre el patrimoni de Cerdanyola i recollir evidències documentals d’aquest passat en mans d’institucions i particulars.

També ressalta en aquest procés la importància d’utilitzar les noves tecnologies per difondre aquest passat i potenciar el turisme local amb una mirada transversal i interseccional i potenciar i empoderar el coneixement i la memòria ciutadanes.

Anar completant el puzle

La part més complicada del projecte ha estat posar sobre un plànol tota la informació recollida. Han rebut fotografies, postals i informació de veïns i veïnes, d'entitats i de l'arxiu documental i urbanístic de Cerdanyola. Módenes  recorda que primer han hagut de trobar plànols de l'època, i ara estan en la fase de situar en ambdues voreres del carrer cadascun dels edificis reconeguts i anar omplint els espais que ara estan buits, tenint en compte construccions que encara es mantenen intactes, edificis que han patit modificacions o reformes, altres que s'han enderrocat, però dels quals se'n guarda documentació i aquells dels quals no se'n sap res, de moment.

Per aquest motiu des del MAC remarquen que qualsevol aportació de la ciutadania serà benvinguda ja que pot aportar informació. Les persones interessades en oferir material o testimonis pot adreçar-se al MAC o concertar una trobada amb els historiadors.

Cal assenyalar que una part important del procés està sent la memòria oral. Els historiadors implicats s'han reunit amb persones que vivien en aquest carrer, o que hi estiuejaven. Per exemple, han pogut parlar amb membres de la família Recolons. 

Un projecte per anar més enllà

Segons expliquen Romero i Módenes, i l’alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón,  el projecte comença amb l’avinguda Catalunya, però en un futur podria arribar a altres carrers, com la plaça Enric Granados, el carrer de Santa Anna o els Quatre Cantons. La idea, afegeix Módenes, és crear una aplicació de Turisme que permeti revisitar els carrers a través d'un recorregut virtual.

Per començar a treballar aquesta futura app del projecte, s'ha confirmat la col·laboració de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), el CORE de Patrimoni Cultural i el projecte Giravolt de la xarxa de museus de Catalunya.