Crida per una Cerdanyola lliure d’amiant i unes escoles sanes

La Plataforma d’Associacions de Famílies dels centres educatius públics de Cerdanyola (PAC), amb el suport de diferents entitats socials i culturals de la ciutat, convocava el passat 30 d’abril un acte per reclamar “una Cerdanyola lliure d’amiant i unes escoles sanes” en commemoració del Dia Mundial de les Víctimes de l’Amiant.

L’acte, realitzat amb una concentració a la plaça de Francesc Layret coincint amb la celebració del Ple municipal, comptava amb la participació de representants d’associacions de famílies, especialistes sanitaris, víctimes de l’amiant i entitats veïnals i insistia en la necessitat del desamiantat total com a mesura per evitar més morts relacionades amb la inhalació de fibres d’amiant.

El doctor Josep Tarrès, pneumòleg cerdanyolenc que porta dècades estudiant els efectes de l’amiant sobre la salut de treballadors i veïns, insisteix en la “falsedat” de considerar les malalties relacionades amb l’amiant com una problemàtica del passat. El doctor Tarrès remarca que “no és un tema històric, sinó present i de futur: ho tenim a sobre” i feia referència a una pancarta desplegada durant la concentració celebrada a la plaça de Francesc Layret, tot destacant que  “és un assassí silenciós, silenciat i evitable”, però afegint que, a més, “també creixent, tot i que l’amiant es va prohibir al 2002”.

Així ho ratificava una víctima, Sònia Osuna, que explicava el cas del seu pare, que vivia a Les Fontetes i no havia estat mai treballador d’Uralita, que va morir el maig passat d’un càncer pleural que va arravatar-li la vida en només 30 dies després d’haver ingressat sense diagnòstic. Sònia Osuna insisteix que “l’amiant és un problema del present, de salut pública, de tots”.

Josep Tarrès reclama la convocatòria urgent de la Taula de l’Amiant de Cerdanyola amb  dos grans objectius: evitar casos nous amb el desamiantat de la ciutat i millorar l’atenció a les persones afectades amb una oficina d’acolliment i el tracte “que es mereixen”.

Duirant la taula rodona, moderada per la periodista Àngels Leiva, els representants veïnals insisteixen en la necessitat d’aconseguir que la ciutadania es conscienciï d’aquesta problemàtica perquè no veu la relació de causa-efecte que es detecta en altres situacions de mortalitat, com en els accidents de trànsit, ja que la contaminació està latent durant anys abans que es desenvolupi el càncer.

Joan Maria Soler, integrant Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona, destaca però que la solució és “senzilla: treure l’amiant del territori i ja no hi haurà víctimes”. En aquest sentit, Soler apunta que la Unió Europea ha marcat com a límit el 2028 per desamiantar els espais d’institucions públiques i al 2032 de forma total. El representant veïnal destaca que si a Cerdanyola hi ha amiant present a les escoles “s’ha d’actuar immediatament”.

Per la seva banda, Manuel Navas, de la Confederació de Federacions d’Associacions Veïnals de Catalunya, reclama que tant Estat com Autonomies legislin per assolir el desamiantat i que els Ajuntament pressionin per aconseguir-ho, a més d’impulsar comissions locals amb participació ciutadana que consensuïn un pla d’acció que inclogui un cens d’amiant real al municipi ja que “si volem desamiantar cal saber què amiant tenim”. Navas indica que els municipis han d’exigir a Europa, Estat i Generalitat “respostes i implicació”.

Manoli Moledo, representant de l’Associació Veïnal dels Quatre Cantons, recorda que la fàbrica Uralita es va crear en aquesta zona de Cerdanyola i que moltes persones han estat i són víctimes de l’amiant, ja sigui per raons laborals, familiars o de veïnatge, i critica que històricament això ha estat sense tenir prou suport ni reconeixement de les autoritats locals. Davant d’aquesta situació, la representant veïnal exigeix la retirada de l’amiant dels espais públics i privats, un reconeixement a les víctimes innocents de l’amiant i que el sector al voltant de la carretera de Barcelona tingui un pla integral de millora i sanejament ja que es tracta de la zona amb major número de persones afectades. Moledo apunta que “les víctimes han estat silenciades i el nostre barri també”.

Pel que fa a les famílies de les escoles públiques de la ciutat, Estel Félez, en nom de la PAC, reclama una Cerdanyola lliure d’amiant amb la retirada d’aquest material de les aules i espais públics. Les famílies exigeixen “la protecció, responsabilitat i compromís per part de tots els implicats” sense més dilacions, inaccions, silencis ni excuses”.

La Plataforma d’Associacions de Famílies exigeix que l’Ajuntament iniciï de manera immediata el procés d’elaboració del cens d’instal·lacions amb amiant a la ciutat; que es presenti un calendari clar de retirada d'amiant de tots els espais públics; que s’asseguri la responsabilitat i seguretat en el procés de desamiantització; que es presenti un pla d’informació sobre aquest procés i es conscienciï la ciutadania sobre els riscos de l’amiant; l’establiment d’un punt d’informació per a la ciutadania en relació amb l’amiant i ajudes de retirada; i la reactivació de la Taula Municipal de l’Amiant.