Crida perquè la cooperació entre persones construeixi un món més just

Músiques del món, contes i llegendes d'arreu, somriures pintats i desplegats, paraules de pau i sons de solidaritat, mandales i rangolis, i fins i tot un cafè van ser les eines del Cerdanyola Coopera per enviar un missatge d'esperança i de futur i visibilitzar la diversa ciutat en que vivim i els projectes de les ONG's de Cerdanyola amb la garantia d'un treball de dècades al darrera.

La riquesa de la diversitat, el rebuig de la pena de mort, la presentació del cafè de comerç just o la visibilització de la tasca de les ONG's locals van destacar en nova edició del Cerdanyola Coopera, una jornada per divulgar la tasca de les entitats del sector de la cooperació al desenvolupament de Cerdanyola.

Cafè Cerdanyola

L'actor local Aleix Rengel, lesionat i amb un any d'èxit teatral amb La ratonera d'Agatha Christie al darrera, va fer de padrí del cafè de comerç just de la ciutat: el Cafè Cerdanyola. Rengel remarca que cal felicitar totes les persones, col.lectius i institucions que fan iniciatives per un "món més just i més lliure" per deixar aquest llegat d'esperança als que vinguin al darrera. L'actor defensa que "cap acte de solidaritat cau en el buit" i que totes aquestes iniciatives fan un planeta "més habitable". Rengel convida a "contagiar el virus de la solidaritat i posar un granet de cafè" en aquest camí per un món millor.

La regidora d'Immigració i Cooperació al desenvolupament, Carmen Rebollo, acompanyada del regidor de Promoció Econòmica, Francisco Ortiz, manifesta que el Cafè Cerdanyola vol fomentar el comerç just i un consum responsable. Rebollo indica que aquest cafè de comerç just prové de cooperatives de Chiapas, a Mèxic, i de Tanzània, i fa una crida a participar en el cafè solidari obert fins a Reis al parc de Nadal de can Xarau. Aquesta iniciativa, en col·laboració amb la Taula local del Tercer Sector Social i amb la campanya Una nit d'il·lusió per a tothom, proposa prendre un cafè a canvi de col.laborar amb el Rebost Solidari en forma d'aliments -prioritàriament conserves, llet, brou, oli o productes infantils- o de joguines per a la campanya Una nit d'il·lusió per a tothom.

Mostra d'Entitats

En aquesta edició del Cerdanyola Coopera no faltava tampoc la Mostra d’entitats de solidaritat i cooperació per visibilitzar la seva tasca i poder col·laborar amb iniciatives com el projecte d'ADIA a Etiòpia comprant al VI Mercat solidari de Tardor, participar al taller de rangolis de la Fundació Vicente Ferrer o al de mandales de Turó Solidari, o jugar una partida d'scrabble solidari amb els membres de Sonrisas de Bombay. Josep Grifoll, membre d'ADIA, indica que la mostra d'entitats és una manera que la ciutadania conegui millor la seva activitat de molts anys. ADIA ja fa 17 anys que té projectes d'ajuda a la població infantil africana, especialment d'Etiòpia, però Grifoll destaca que totes les entitats locals tenen una trajectòria àmplia i acreditada per anys de treball i projectes amb garantia de resultats.

Els assistents a la jornada també van poder participar en l'elaboració de la pancarta solidària "Cerdanyola per la Vida", que va omplir de somriures amb una obra dinamitzada per l'artista local Marutxi Beaumont amb la col·laboració de l'Associació d'Artistes Plàstics i que van desplegar els Castellers de Cerdanyola.

Els alumnes de l'escola municipal de música Aulos, la coral Veus sense fronteras, Eddie Rocksteady, Javier Morán o l' Associació d’Amics de Benín van ser alguns dels protagonistes musicals de la festa, mentre alumnes de l'escola d'adults L'Alzina explicaven contes de la diversitat. La coral Vol de sons, un dels grups de l'entitat Turó solidari, tampoc va faltar a aquesta cita. Conxi Gil, la directora de la coral, explica que aquests dies estan participant en diferents activitats ciutadanes com a mostra del seu tarannà de col.laboració amb altres entitats i per mostrar que Turó Solidari té un objectiu cultural però també social.

Veus contra la mort

La jornada del Cerdanyola Coopera va servir també per mostrar el rebuig de la ciutat a la pena de mort amb la campanya d'Aministia Internacional “Ciutats per la vida, contra la pena de mort" que han portat a més de 1.800 ciutats d'arreu del món. Voluntaris d'Amnistia Internacional feien lectura d'un manifest que reclama al govern que tingui com a prioritat en les relacions internacionals la lluita contra la pena de mort, el que consideren "càstig cruel, inhumà i degradant per excel.lència".

Actualment són 95 els països que han abolit la pena de mort per a tots els delictes i 137 l'han abolit en la llei o en la pràctica. Malgrat aquesta tendència abolicionista, segueixen sent molts els països que continuen mantenint la pena capital i moltes les persones executades cada any, almenys 778 l'any 2013, en 22 països. Amnistia Internacional destaca que tot això sense comptar que es desconeix la veritable magnitud de l'ús de la pena de mort la Xina que va executar més persones que la resta dels països del món junts. El fet és que les execucions el 2013 van augmentar en gairebé 100 persones, un 15% pel que fa al 2012 i que a finals de 2013 hi havia almenys 23.392 persones condemnades a mort a tot el món.