Cuidar la salut en temps de crisi

La crisi econòmica afecta la salut de els persones i genera impotència davant dels seus efectes. Aquesta és una de els principals conclusions de la taula rodona “La crisi econòmica i els seus efectes en la salut” organitzada per grup Ítaka ahir a l’Ateneu.

La crisi econòmica afecta seriosament a la vida quotidiana de la gent directament afectada i també al seu entorn i es materialitza de diverses maneres generant una percepció generalitzada d’impotència davant els seus efectes. Aquesta és una de les principals conclusions de la taula rodona realitzada ahir a l’Ateneu, organitzada pel grup Ítaka sota el títol La crisi econòmica i els seus efectes en la salut.

Segons els organitzadors de l’acte, assistim a un època en què perviu una sensació de frustració perquè “no veiem a curt termini que els estaments que han generat aquesta situació siguin capaços de proporcionar eines de contenció i de lluita”.

A nivell personal “no disposem de mecanismes que ens ajudin a pal.liar els seus efectes com ara els que els nostres avantpassats tenien incorporats com a capacitat innata per resoldre els problemes a nivell de grup familiar i de veïnatge”.

El metge de família del CAP de Serraperera, Joan Bagué, indica que a Espanya, tradicionalment, hi ha hagut “una desproporció entre el que s’ha invertit en salut i la capacitat que com a poble tenim, tant amb governs d’esquerra com amb governs de dretes, sempre hem anat a la cua d’Europa”.

També explica que el concepte de salut depèn de cada individu i de les seves circumstàncies. No obstant això, assegura que des dels poder “ens distreuen amb coses perquè no ens adonem de la situació que estem vivint, però nosaltres som els culpables, hem de fer un esforç i treballar per sortir-nos-en”.

La coordinadora d’Urgències del Cap II Cerdanyola-Ripollet, la doctora Carme Lisbona, afirma que “la crisi ha posat en la corda fluixa el benestar que teníem” perquè, segons indica, “ens hem acostumat a tenir una sanitat pública, gratuïta, universal, disponible les 24 hores del dia i al costat de casa”. Lisbona pensa que això “ha provocat una dependència i cada cop tenim menys recursos per sortir-nos-en”.

La responsable d’Urgències del CAP II afirma que “tenim molts centres oberts i les despeses han pujat molt, però no necessàriament la salut de la població ha millorat”, “perquè s’ha invertit molt en coses que queden bé, però no en el sistema”. Per a Carme Lisbona la proposta per millorar el sistema passa per oferir més educació sanitària, més investigació i supressió de la despesa supèrflua.

Per la seva banda, el psicòleg Xavier Martorell, explica que la incertesa econòmica provoca estrès que és una reacció fisilògica del cos quan es troba en un estat d’alarma. Segons afirma, el nostre cos “està adaptat per reaccionar, però si aquest estat es manté durant molt de temps pot provocar malalties, les més freqüents són les úlceres gàstriques i duodenals, la diabetis en adults, la hipertensió, la isquèmia o les malalties cardiovasculars".

La taula rodona va comptar amb la participació d’un nombrós públic que omplia la sala d’exposicions de l’Ateneu. La majoria d’intervencions van girar en torn al debat de la situació de la sanitat pública.