David Bueno reivindica l’art com a eina essencial per al desenvolupament humà al darrer Cafè amb lletres de l’any

El doctor en Biologia David Bueno, professor i investigador de Genètica a la Universitat de Barcelona, va presentar el seu llibre L’art de ser humans en la darrera sessió de l’any del programa Cafè amb lletres. A l’acte, es va posar el focus en el paper fonamental de les arts en el desenvolupament emocional, cognitiu i social de les persones, especialment durant la infància.

Durant la seva intervenció, David Bueno va defensar que les arts són una forma bàsica de comunicació i autoconeixement. “Els infants neixen sent artistes”, va afirmar, tot explicant que el dibuix, el joc simbòlic, la música o el moviment permeten als nens i nenes conèixer-se a si mateixos, entendre l’entorn i expressar emocions abans fins i tot de dominar el llenguatge verbal. Segons l’autor, aquestes experiències sensorials són clau en la construcció de la personalitat.

Un dels punts centrals de la conversa va ser la crítica a la manera com tradicionalment s’han tractat les arts dins del sistema educatiu. Bueno va alertar dels efectes negatius de posar notes o judicis estètics a les creacions artístiques dels infants, ja que, en aquestes edats, “no saben separar el que fan del que són”. En aquest sentit, va insistir que tots els dibuixos i creacions són igualment valuosos i que jutjar-los com a “bons” o “dolents” pot afectar directament l’autoestima.

L’autor també va reflexionar sobre la creativitat com a capacitat de trencar normes i ser flexibles, una habilitat imprescindible no només per a l’art, sinó també per a la vida. A través d’exemples personals i anècdotes familiars, va mostrar com la rigidesa educativa pot “amputar la creativitat” des de ben petits.

Bueno també va aprofundir en la relació entre art, cervell i emocions. Va explicar que totes les arts activen l’amígdala, la zona cerebral relacionada amb les emocions, i que la música hi té un impacte especialment directe, fins al punt que persones amb Alzheimer poden recordar cançons o moviments de dansa quan ja han perdut altres tipus de memòria. “La música arriba a llocs molt profunds del cervell que la malaltia no afecta”, va assenyalar.

Bueno va abordar qüestions d’actualitat com la sobreprotecció dels infants, la manca d’experiències sensorials i l’ús excessiu de pantalles. Va defensar el joc lliure, el contacte amb la natura i fins i tot l’experiència del dolor com a aprenentatges vitals necessaris. Pel que fa a la tecnologia digital, va apostar per una introducció progressiva i responsable, especialment crítica amb l’ús de xarxes socials abans dels 16 anys, pels seus efectes sobre l’autoimatge i l’autoestima dels adolescents.

L’autor va aprofundir en una de les grans problemàtiques contemporànies: la manca de temps i l’estrès constant. Segons Bueno, el cervell humà està dissenyat per moure’s molt però de manera lenta, tal com feien els nostres avantpassats al paleolític. “Vivim massa accelerats, i això incrementa l’estrès, l’ansietat i el mal humor”, va explicar. Davant d’aquesta realitat, va reivindicar espais com els museus, el cinema o el teatre com a “llocs de resistència”, on l’atenció es concentra en una sola experiència sense interrupcions.

En aquest context, va destacar el paper de les arts com a eina per “resituar-nos”, ja que permeten aturar el ritme, concentrar-nos i viure el present amb sentit. “Si necessites dues hores per gaudir d’una obra, les necessites”, va remarcar.

Preguntat sobre com seria una escola ideal, David Bueno va apostar per una educació profundament connectada amb la natura, especialment durant la primera infància. Va proposar escoles a l’aire lliure —al bosc, al camp o a la platja— on el joc, la conversa i l’experiència directa amb l’entorn fossin centrals. També va alertar que cada cop es parla menys amb els infants, fet que empobreix el pensament, ja que “el pensament elaborat s’estructura en paraules”.

A mesura que avança l’escolarització, l’autor va defensar la importància de la ciència, el raonament lògic i la filosofia, destacant projectes com Filosofia 3/12 de la UNESCO, orientats a desenvolupar l’esperit crític. En un món canviant i saturat d’informació, va advertir, la capacitat d’analitzar i reflexionar és imprescindible.

Un altre dels temes centrals va ser la criança i el paper de les famílies. Bueno va alertar sobre la sobreprotecció i la delegació excessiva de responsabilitats a l’escola, i va reivindicar l’autoritat —diferent de l’autoritarisme— com un valor necessari per al creixement dels infants. També va insistir que la llar hauria de ser un espai de seguretat emocional, comparant-la amb el “cau” d’un conillet d’índies, on l’estrès disminueix només d’entrar-hi.

Diàleg amb elpúblic

En el torn de preguntes, l’autor va abordar qüestions com la durada de l’adolescència, explicant que, tot i que l’etapa més intensa sol acabar entre els 18 i els 21 anys, el cervell no madura completament fins ben entrada la trentena, especialment en la capacitat d’endarrerir recompenses. També va oferir consells pràctics per millorar la comunicació amb adolescents, recomanant no pressionar-los, compartir experiències pròpies i abordar temes delicats de manera indirecta.

Finalment, David Bueno va tornar a posar en valor la música i la seva influència directa sobre el sistema emocional del cervell, destacant la musicoteràpia com un suport útil per reduir l’estrès, sempre tenint en compte que cada persona respon de manera diferent als estímuls musicals.