David Jou desvetlla incògnites de l'univers als estudiants de Cerdanyola

La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) celebra enguany l’any de la física, commemoració de la publicació ara fa 100 anys de tres dels articles més transcendents de la història de la ciencia, aquells en què Albert Einstein posava els fonaments de la teoria de la relativitat, la física cuàntica i l’estructura atómica de la materia.
També enguany la Generalitat ha volgut dedicar la setmana de la ciencia a la física. I totes dues commemoracions s’han reunit a Cerdanyola per acostar la física als escolars de la ciutat de la ma del centre de recursos pedagògics i del doctor en ciències físiques i catedràtic de física de la materia, David Jou.

Jou donava resposta, davant prop de 400 estudiants de 6 centres de secundària de Cerdanyola, a algunes de les incògnites plantejades sobre l’univers assolides gràcies als articles publicats per Einstein al 1905. Segons Jou, abans del geni alemany es creai que l’univers era estàtic, però la teoria d’Einstein, ara aceptada, és que és dinàmic. Anys després Hubble comprobaba que les galaxies s’allunyen i que, per tant, l’univers està en expansió.

El catedràtic de Física de la Materia de la UAB remarca que d’aquesta observació neix el model de big bag de l’univers i la comprovació de l’existència dels forats negres com el final de vida de les estrelles. Uns forats negres que al centre de la nostra galaxia són immensos, fet que provoca que la vida en els planetes que hi ha a l’entorn d’estrelles pròximes a aquest centre de la galaxia –que no és el cas del Sol i la Terra- no puguin tenir vida.

Tot i això, Jou indica que l’expansió de l’univers s’està accelerant en comptes d’alentir-se com seria el lògic. El físic explica que si llencem una pedra, arriba un moment en que frena i s’atura, però que aquest no és el cas de l’univers que viu una expansió inacabable. Segons el físic, l’anomenada energia fosca és la que permet aquesta acceleració quan hauria d’arribar l’alentiment, però això significa un univers cada vegada més fred, amb estrelles que s’apaguen i condemnat a perdre la vida.