De Montserrat reclama lleis sobre l'amiant de control, eliminació i ajudes

El biòleg Joan de Montserrat, considerat un dels pioners en la investigació de la presencia de l’amiant als edificis, ha destacat la necessitat de crear una legislació per detectar, controlar i fer desaparèixer aquest material nociu per a la salut dels edificis i per ajudar als seus propietaris a costejar una operació molt cara. De Montserrat ha participat en una xerrada-col.loqui organitzada per l’Associació d’Afectats per l’Amiant.

Segons De Montserrat, a l’Estat espanyol hi ha 20 anys de retard en les actuacions per donar solucions als problemes que suposa la presencia de material amb amiant que s’ha utilitzat al llarg dels últims 40 anys en la construcció, la indústria tèxtil, la fabricació de mitjans de transport o com aïllant tèrmic. Així, a Espanya els valors límits d’exposició són superiors als de França, Itàlia o els Estats Units i, de fet, en mostreig personal fins el 2006 no s’aplicarà el criteri de la Unió Europea. Les primeres limitacions d’ús es van imposar a Espanya al 1989 i la prohibició progressiva es va implantar al 2001.

L'estudi del Col.legi d'Aparelladors

Joan de Montserrat afirma que a Catalunya ja s’han donat més passos que a la resta de l’Estat. Així, el Col.legi d’Aparelladors de Catalunya ja ha fet un estudi que indica que al país hi ha 6.000 edificis amb amiant projectat, 19.000 amb amiant de protecció tèrmica, 14.000 aparcaments i 100.000 metres quadrats de fals sostre que suposen un risc alt. Segons aquest estudi. Un milió més d’edificis amb fibrociment tenen un risc mig. No obstant això, De Montserrat insisteix que, encara que tinguin material d’amiant, no tots els edificis tenen risc d’inhalació ja que això depèn de la protecció física del material, l’estat de conservació i els treballs fets sobre els materials.

El biòleg insisteix en la situació capdavantera de França respecte el nostre Estat en aquesta matèria amb una legislació de doble protecció, sanitària i laboral, amb l’objectiu de reduir l’exposició a l’amiant i informar als ocupants i usuaris d’edificis. Una normativa que obliga als propietaris a localitzar els materials amb amiant, verificar el seu estat de conservació i retirar-lo o passar controls periòdics.

D’això se n’ocupa una figura que De Montserrat reivindica per Espanya: la de l’Inspector Tècnic Certificat, “format i controlat a través d’un organisme de l’Estat” que ha de passar un informe anual per a l’Administració i que participa en l’elaboració d’un dossier de control amb dades que es comuniquen a tots els usuaris dels edificis i en el moment de la venda.

Reivindica ajudes econòmiques

Un altre avantatge de la legislació francesa són les ajudes econòmiques en forma de diverses subvencions tant per als propietaris -per a l’eliminació de material- com per als afectats, tant passius –ambientals- com actius –treballadors-, la indemnització dels quals depèn de la patologia i grau d’incapacitat com de l’edat de la víctima. En aquest sentit, De Montserrat reivindica estudis epidemiològics a partir de patologies com l’asbestosi, el mesotelioma o el càncer i l’aprovació d’un reglament de protecció de la població contra els riscos per a la salut.

Segons el biòleg, la perillositat d’aquest mineral depèn de la concentració ambiental, el ritme respiratori dels treballadors en contacte i el temps d’exposició, entre d’altres paràmetres i destaca que el risc associat a la seva presencia requereix més investigació tenint clar que “no hi ha cap nivell d’exposició segur”.

Les fonts d’exposició a l’amiant són principalment laborals –per retirada de fibres, enderroc d’edificis, separacions, moviments de terra, tractament de residus o manteniment d’aïllants tèrmics i de canalitzacions d’aigües-, però també a l’interior d’edificis ja construïts i ocupats –amb material que estigui en mal estat de conservació- o a l’exterior –enderroc d’edificis o moviments de terra, per exemple-, i fins i tot amb fonts d’exposició domèstiques com les estufes catalítiques.

Solució positiva al camí de Can Catà

Pel que fa a Cerdanyola, el biòleg considera que la solució que es vol donar al camí de Can Catà amb el seu cobriment amb una capa de material especial és positiva “perquè suposarà un aïllament que evitarà que en molts anys no arribi material degradat a la superfície”, ja que retirar-ho provocaria problemes de contaminació ambiental.