De Paper porta al teatre Ateneu ‘Cinc minuts’, un sospir i tota una vida

La companyia De Paper representa l’espectacle ‘Cinc minuts’, al cicle de teatre familiar que organitza Bambalina l’Ateneu d’aquest diumenge, 22 de març (12 hores). L’obra, amb cançons, titelles i composicions visuals, reivindica una mirada pausada del món, o si més no, un món més respectuós amb els diferents ritmes i maneres d’entendre el temps.

Cinc minuts és una història que narra fets quotidians, barrejats amb moments d’intriga, deliri o joc, explicada en forma de cançons i de composicions visuals. Des de la companyia De Paper apunten que l’espectacle neix de diferents inquietuds i observacions quotidianes que han portat als seus integrants a reflexionar sobre els diferents ritmes interns als que bateguem, uns batecs que consideren, cada vegada més, un batec ràpid, accelerat. Així, l’obra vol reivindicar una mirada pausada del món.

A De Paper es pregunten “quant duren, exactament, 5 minuts?” i es responen que “cinc minuts són 300 segons. Però, cinc minuts, també són mig metre del recorregut d’un cargol, dues cançons o un trosset de simfonia. Cinc minuts és tota una vida d’un floc de neu. I en canvi, en tan sols cinc minuts, l’olivera no pot acabar de desplegar una flor”. 

Cinc minuts es desenvolupa a un paisatge urbà; un barri qualsevol d’una ciutat mitjana-gran amb una sèrie d’edificis: botigues, un parc, parades d’autobus...i veïns. I un carrer: el Carrer Nou. Tot en un espectacle multidisciplinari que barreja música, arts visuals i teatre. Cadascuna de les escenes de la història va acompanyada de la seva pròpia cançó, interpretada en directe.

El muntatge es representa al teatre Ateneu aquest 22 de març, diumenge, a les 12 hores. Les entrades, a un preu que va dels 5 euros de 3 a 12 anys als 7 euros per als  adults 7€, es venen a (cliqueu)

De paper és una companyia d’espectacles i projectes multidisciplinaris formada pel dibuixant, titellaire i inventor Joan Alfred Mengual, i la música Núria Lozano, exploren les possibilitats de l’art en un diàleg constant entre la senzillesa d’elements propers, com el paper, els cartrons, les llibretes, la pròpia veu, el so d’objectes quotidians i les noves tecnologies.