De què vull fugir?

5 de maig de 2015 a les 7:54

Es tracta de marxar del àmbit jurisdiccional del Estat espanyol. I es que amb la independència els números surten segons els economistes: per bastir l’ Estat propi amb totes les seves competències calculen uns 12.000 MM € addicionals necessaris (anuals) front als 16-16.500 MM € de dèficit fiscal anual que tenim ara (diferència entre el recaptat aquí i el que reverteix aquí). Això, de per sí, sols garantiria una millor economia possible.

Som molts els que pensem que cal abandonar un Estat (l’espanyol) on,

• L’eficiència no compta, no es busca la competitivitat econòmica, educativa,etc. Sols es cerca el control. Fins al paroxisme de que volen impedir el corredor mediterrani que pretén desembarcar les mercaderies asiàtiques cap Europa entre Algeciras i Barcelona, aportant importants ingressos, per seguir en tren cap al nord, i per contra volen fer passar aquest trànsit per Madrid, sota pretext de “més cohesió nacional”. Contra tota lògica i contra el dictamen de la Unió Europea. Diners que ingressaríem per aquí.
• Tenim tants aeroports com Alemanya, però, molt menys avions, i volem batre el rècord de AVE per Km2,sense gaires passatgers i tot això sense cap rendibilitat i ruïnós per les arques públiques. I costoses autopistes sense gaire trànsit. Aquestes últimes fora de Catalunya.
• L’Estat espanyol no cerca una redistribució més igualitària de les rendes, via IRPF o per desenvolupament industrial segons les capacitats educatives i geogràfiques, sinó que prefereix el subsidi (ERO i demés) i així reforça el seu control sobre la societat negant-li el dret a desenvolupar-se i actuant sols a posteriori per atenuar diferències. Es la mentalitat que en diem de Madrid i que es sols de unes elits polítiques i econòmiques de la capital.
• Vull fugir: de un país on es condecora la imatge de una Santa o Verge com fa dos segles; de un país on es diguin barbaritats històriques com la de que tenim uns quants milers d’anys de història política com a Espanya i que s’inventin noms per a llengües històriques sense que les Reials Acadèmies respectives tinguin res a dir, i que alts càrrecs diguin animalades sense cap dimissió. I es decimonònic que no puguem votar per decidir on volem anar com a col.lectivitat.
• Em fa vergonya pertànyer a un país capdavanter en corrupció on manen encara els descendents ideològics i fins i tot biològics del franquisme, on ens manen aplicant el principi de que “quien manda tiene siempre la razón” , en aquest cas emparats en els vots ( no oblidem que Hitler es va emparar en els vots per arribar al poder). El mateix que aleshores a Alemanya tenim aquí un nacionalsocialismo espanyol, el PP amb la bandera espanyolista i el PSOE amb el nom de socialisme que no te res a veure amb el que el diccionari entén per tal. Evidentment aquí no son “nazis”. Potser per que no poden.

Malgrat ser Catalunya un país petit, el vull normal: com Àustria o Dinamarca.

Roger Caballé- Ciutadà de Cerdanyola