De Sant Ramon a Cerdanyola, 40 anys de festes majors de Sant Martí i construcció de ciutat

Al 1978 un grup de joves de Cerdanyola de Dalt volia recuperar tradicions perdudes amb unes festes patronals que 40 anys després ja no són de barri, sinó una festa de ciutat.

Situem-nos en el temps. El cadàver del dictador encara estava calent, els ajuntaments democràtics no començarien a caminar fins l’any següent, la ciutat estava en ple procés de creixement demogràfic... en aquell context un grup de joves impulsava la recuperació de tradicions perdudes. I ho va fer amb l’excusa d’organitzar el concert d’un d’ells, un Ramon Sauló que cantava allò de “El meu poble s’ha adormit”. Volien despertar-lo. I ho van fer atraient “tothom que feia alguna cosa, els de les  gitanes, els que ballaven sardanes, el club infantil….” recorda Sauló que afegeix que “quan vam veure la reacció de la gent ens vam adonar que allò havia de continuar; i aquí estem”.

"Volíem fer una festa unitària, per a tot la ciutat, plural i diversa”

Aquí estan, 4 dècades després, orgullosos d’haver fet, amb errades i encerts, una festa “unitària, per a tot la ciutat, plural i diversa”, afirma un altre dels pioners, Jordi Mata, que destaca que volien “recuperar un passat històric i posar-lo al dia i això s’ha mantingut fins ara”. Sauló insisteix en el concepte integrador des del primer dia en què “fèiem els cartells en català i castellà perquè no era com ara que tothom entén el català o posàvem la mateixa nit a Felipe Campuzano i Pere Tàpies. Era i és una festa per a tothom”.

Tot això, sabent que l’evolució ha de ser una constant en qualsevol activitat cultural que vulgui perviure. La pèrdua de l’envelat, que s’arribava a endur el 80% del pressupost quan no hi havia suport municipal –“i per això hi havia les llotges que alguns criticaven tant”- va ser un d’aquests canvis importants. Però el principal va ser de concepte: passar d’una festa de barri a una autèntica festa major de tardor de ciutat. 

Actuació de LLuís Llach a l'envelat

De barri a ciutat

Aquests pioners admeten que va ser una evolució natural. El canvi va venir per la inèrcia pròpia de la festa, admet Sauló, que apunta que  “portaves el nom del patró de Cerdanyola, Sant Martí, i era injust no obrir-se a tothom”. Van voler mantenir les arrels i per això l’envelat primer i ara la carpa principal es van mantenir a la plaça de Sant Ramon, però la festa s’escampa per tot el poble”., entre d’altres coses perquè hi participen bona part de les entitats de la ciutat. Així Jordi Mata subratlla que una de les característiques que sempre ha tingut la festa és que ha comptat des del primer dia amb una implicació “brutal de persones, entitats, comerços i empreses” amb una “generositat enorme”.

No tot han estat flors i violes, però. Mata recorda els “moments extremadament complicats de relació amb l’Ajuntament en què polítics i tècnics municipals van fer una festa paral·lela” a Serraparera durant uns anys. Tensió passada en que “se’ns enviava gent poc desitjable a buscar brega, ens boicotejaven el material… però amb constància hem arribat a un èxit que és de les entitats i la ciutadania”. Són temps passats, la relació ara està normalitzada, amb les diferències que sempre puguin sorgir dins d’una entesa clara, indiquen.

La “Comi” –com popularment és coneix a la Comissió de Festes de Sant Martí- durant un temps també va organitzar les festes del Roser de Maig –fins que el nou Ajuntament democràtic se’n va encarregar- o va aixoplugar iniciatives com la Mostra de Cuina dels Amics del Bon Menjar, precedent de les fires gastronòmiques que han vingut després.

Bon record i anècdotes

I a més ha ofert actuacions per a tots els gustos. Mata i Sauló destaquen les visites de Tricicle en les primeres pedalades del grup teatral o l’Orquestra Plateria, però molt especialment les que han deixat petjada emocional per la personalitat dels artistes. L’Ángel Pavlovsky, “quina bona persona!”, diu Jordi Mata, “amb un tracte personal com si fossis amic de tota la vida; l’Ámparo Moreno, quin tros de dona… simpàtica, afectuosa… quan els cedies un racó en un envelat amb fred”. O aquell Nu, concert sense banda d’un Lluís Llach que descansava al camerino en una butaca cedida per la tieta del Ramon Sauló.

Són anècdotes de 40 anys de treball que han de continuar, diu Jordi Mata, “eixamplant la base, però ara bé s’ha de fer una reflexió: hem arribat als 40 anys, cap on anem?”

Simulació d'una de les pancartes de l'exposició Urbano

Del 9 al 12 de novembre: una programació de balanç i d’actualitat

La instal·lació d’una font presidida per una estàtua del Martinet, símbol de la festa, a l’espai on es va iniciar, la cruïlla de Sant Ramon amb Santa Maria, serà un dels llegats de la commemoració dels 40 anys. Una font que podrà rajar per dues canelles, l’habitual d’aigua i una segona per rajar altres begudes en moments de celebració.

Una altra activitat commemorativa destacada: l’exposició fotogràfica de síntesi d’aquests 40 anys, 660 imatges recollides per JR Urbano que es mostraran al carrer en forma de pancartes distribuïdes per la ciutat. Es tracta de l’exposició més llarga del món, 330 metres, i la Comissió vol que ho reconegui el record Guiness.

Dins de la programació de Sant Martí del 9 al 12 de novembre també hi ha altres activitats commemoratives com el concert de la Cobla Sant Jordi o la ballada de gitanes d’antics dansaires, però la festa serà també d’actualitat.

Per manca d’espai no podem detallar tots els actes –consulteu la programació aquí-, però la “Comi” destaca la voluntat de festa al carrer, amb moltes activitats a l’espai públic, i de promoció de cultura popular, amb un paper cabdal de les entitats que fan present les tradicions de sempre. Enguany s’ha cuidat molt la qualitat dels espectacles infantils amb companyies com Pessic de circ o Jordi Tonietti, però també les matinals rockera, amb concentració de Harleys inclosa, i de swing o les nits, amb la banda cerdanyolenca Cronopios presentant disc, “La sonora creació”, i l’actuació de Toni Albà amb el seu espectacle Audiència I-real.  

La celebració del Cerdanyola Coopera o la Trobada de Corals amb homenatge a la recentment desapareguda Maria Josep Besson, són altres cites a ressaltar.