Debat polític amb moltes propostes i poca discussió

CiU, PSC, ICV-EUiA, ERC, SI i CUP-AE van protagonitzar dissabte al MAC-Can Domènech un debat polític en el que va haver-hi molta exposició d’idees i projectes però poca discussió i poca confrontació de posicions.

Dos temes de debat, el socioeconòmic i el nacional, van servir com a eixos vertebradors d'un acte polític que finalitzava amb una selecció de les preguntes formulades pel públic assistent. Les formacions assistents al debat, a excepció del PP i Ciutadans que van declinar participar-hi, van tenir l’oportunitat d’aportar les seves propostes i visions sobre l’actual situació social i econòmica i cap a on hem d’anar. 

Eix socioeconòmic

El representant de CiU, Marc Costa, va vincular les polítiques socials a la qüestió econòmica. Per a Costa, “les polítiques han de servir per millorar la vida de les persones” i si els ingressos són inferiors a la despesa que tenim, “difícilment es pot arribar a tot on caldria”. Costa confia que el nou camí obert pugui donar solucions als problemes de la nostra societat.  

Per a la portaveu local del PSC, Montserrat Montiel, hem arribat a la situació actual, amb una convocatòria anticipada d’eleccions, pel fracàs d’un govern que en dos anys ha reduït els drets socials i ha augmentat la desigualtat i la pobresa. Per al PSC “les persones passen per davant de tot, la despesa social ha de ser considerada com a una inversió i hi ha tres línies vermelles que no s’haurien de poder tocar: l’atenció social, l’educació i la sanitat”. 

Per a ICV-EUiA després de 5 anys de crisi “s’ha vist que les polítiques de retallades no han funcionat i que cal seguir un altre camí” que, segons Jordi Miró, ha de tenir per objectiu “recuperar la plena ocupació, reduir la pobresa i reduir la desigualtat”. Segons Miró, “retallar és fer pagar la crisi a les capes més vulnerables” i el més important “és invertir en persones i invertir en futur”. 

Daniel Mallén, com a representant d’ERC, va fer una reflexió sobre el que considera un fracàs sistèmic; un fracàs de l’estat en la seva estructura interna; un fracàs de l’administració autonòmica; i també de la local. Per a Mallén, cal aconseguir construir alternatives. Els republicans es presenten a aquests comicis amb la defensa de la qüestió nacional i la qüestió social, fent propostes concretes com la recuperació del teixit industrial i les polítiques actives d’ocupació o posar fre a les retallades i “a la corrupció en el camp de la sanitat”. 

Des de Solidaritat Catalana per la Independència, Guillem Ortega apostava per la independència per tal de sortir de la crisi i aconseguir “una societat més justa amb l’aplicació de polítiques socials”. Una societat és forta, segons Ortega, “quan les persones tenen garantides unes mínimes necessitats com l’habitatge, l’educació i els serveis socials”. Per a SI, “cal garantir la igualtat d’oportunitats per assolir un sistema socialment just i cal introduir la ciutadania en els processos  legislatius”. 

Finalment, el representant de Candidatura d’Unitat Popular (CUP-AE), Maurici Jaumandreu, va assegurar que per al seu grup assambleari és indestriable separar el projecte social del nacional. La CUP aposta per un canvi profund, un aprofundiment democràtic que impliqui un canvi de model basat en l’economia cooperativa i productiva. Segons Jaumandreu, algunes dades ens haurien de fer reflexionar sobre la necessitat d’aquest canvi: als Països Catalans 3 milions de persones viuen per sota del llindar de la pobresa, hi ha 1.6 milions d’aturats i 80 mil persones desnonades. 

Eix nacional

Els representants de CiU, PSC, ICV-EUiA, ERC, SI i CUP-AE també van tenir l’oportunitat durant el debat d’exposar criteris i propostes al voltant de la qüestió nacional. 

Des de CiU es van mostrar partidaris d’aconseguir un Estat propi, un cop demostrat que la via del pacte ha quedat esgotada. Per a Marc Costa, cal avançar i cal que sigui el poble de Catalunya qui decideixi. Els convergents aposten per una Catalunya de futur vinculada a la Unió Europea, amb els mateixos drets i deures que la resta d’estats; una Catalunya que no trenqui ponts de veïnatge, per exemple, amb Espanya; i una Catalunya en la que el poble sigui lliure. Costa valora amb satisfacció la il·lusió amb la que s’estan vivint aquest procés i que, d’una vegada, s’hagi superat el discurs de la por. 

Montserrat Montiel era l’encarregada d’afirmar que el PSC no està per la independència. El seu model és el federalista, “fruit del diàleg de totes les forces” i que suposi un nou pacte “que impliqui un canvi constitucional”. Els socialistes també defensen la celebració d’una consulta que sigui vinculant. I en aquest sentit, des del PSC es comprometen a vetllar perquè es compleixi amb la voluntat del poble, amb el que els ciutadans reclamin, sigui o no la independència.

Per a ICV-EUiA, la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut de Catalunya va marcar un abans i un després posant de manifest que les aspiracions de Catalunya no tenen cabuda en el marc actual Constitucional. Jordi Miró creu que aquesta situació es pot resoldre aconseguint l’exercici del dret a l’autodeterminació, assolint la plena sobirania. Els ecosocialistes volen “un país amb tots els drets nacionals i socials reconeguts” i, en aquest context, la formació es presenta “com al punt de trobada de federalistes i també d’independentistes” perquè, segons Miró, “l’adversari real és el centralisme”. 

Per a ERC, a Catalunya sempre hi ha hagut una pulsió per aconseguir “més quotes d’autogovern” i ara és moment de decidir “com continuem impulsant-ho”. Daniel Mallén, es mostra convençut que el camí a seguir ha de ser democràtic, que es respecti la voluntat dels catalans i enfocat des de la calma. Els republicans aposten per la independència i que els catalans puguin decidir el seu futur sense pressions, esdevenint un model de societat cohesionada. 

SI assegura tenir clara quina ha de ser la pregunta a formular en el referèndum: vol que Catalunya sigui un país independent? Per a Guillem Ortega, parlar d’Estat propi és enganyós i l’única fórmula admissible és la de la independència a l’estil noruec. Ortega afirma no voler “que el Parlament de Catalunya gestioni engrunes d’autonomisme” sinó que “ha de poder gestionar el model de país que vol ser”. 

Pel que fa a la qüestió nacional, des de la CUP veuen en l’actualitat “una oportunitat no només per construir la independència sinó per iniciar un procés de transformació”. Segons Maurici Jaumandreu, ara “tenim l’oportunitat de construir un país diferent, no a l’ús, en el que sigui l’interès col·lectiu el que vagi per davant”. Jaumandreu creu que el país necessita “d’una sobirania plena, no només territorial”.   

Tercer eix: participació del públic

El debat polític, celebrat dissabte al MAC, va comptar amb un tercer eix en el que es va transmetre als representants dels partits una selecció de preguntes formulades pel públic assistent com l’opinió de les formacions sobre la moratòria als desnonaments en situacions extremes, els deutes dels partits amb les entitats financeres, sobre els paradisos fiscals o la recuperació o no de l’impost de successions, entre d’altres qüestions. 

El debat, organitzat pels partits polítics, va comptar amb la col.laboració dels mitjans de comunicació municipals, Cerdanyola Ràdio i Cerdanyola.info, i la moderació del periodista d'aquests mitjans, Xavier Poza. Els mitjans privats també van participar en la selecció de preguntes que es realitzaven a la part final del debat.