Deixar parlar i escoltar els infants davant el dol i la mort

El taller 'Ara sí que sé', realitzat per la terapeuta Xusa Serra, ha rebut el Premi a la Innovació i Eficiència que atorguen conjuntament la Universitat Internacional de Catalunya, l’Hospital General de Catalunya i la Unió Catalana d’Hospitals. El treball guardonat, 'El dol i la mort en infants i joves', busca normalitzar el cicle de la vida des del naixement fins la mort, on els infants prenen consciència de les diferents pèrdues i de la normalitat de les mateixes.

El taller Ara sí que sé es va endegar ara fa tres anys des de l’Hospital General de Catalunya per oferir-lo a les escoles i instituts a través de les Àrees d’Educació dels Ajuntaments. Precisament l’escola Xarau de Cerdanyola va ser una de les primeres on es va realitzar. El taller ha arribat a més de 3.000 nens i nenes des de P-3 fins a batxillerat.

La principal responsable del taller és Xusa Serra, preocupada per donar eines als infants per poder ser més feliços i viure amb normalitat el cicle de la vida, amb el final inexcusable de la mort. Xusa Serra creu que els nens i nenes "han de poder viure amb normalitat i lliurement els sentiments i les emocions que generen la pèrdua dels éssers que estimem. Ens agrada estar al costat d’algú que ens fa riure, però en canvi vivint malament i ens tanquem molt en haver d’estar al costat d’algú afligit o greument malalt. La mort continua sent un tema tabú i vivim d’esquena a ella".

Molts dels nens i les nenes que han assistit al taller manifesten la seva necessitat d’acomiadar-se dels éssers estimats i que "sovint són els adults, en una mal entesa protecció, els qui ho impedeixen. Davant la mort d’un ésser estimat els adults no sempre sabem estar a l’alçada que mereixen els infants, i els tractem com a discapacitats emocionals. El nen forma part de la família i té la necessitat i el dret a estar al costat de les persones que estima en les hores més adverses". L’afany de protecció vers l’infant es pot convertir en desprotecció, ja que els adults els hi acabem abocant les nostres pors. Xusa Serra convida a deixar-los fer el seu propi procés de dol de la forma més natural possible, deixar-los parlar i escoltar-los, "perquè les emocions i el dolor no tenen edat".

Xusa Serra insisteix a tractar la mort com quelcom natural, part intrínseca de la vida que no s’ha d’amagar i de la qual s’ha de parlar per alliberar-nos i poder compartir els sentiments que ens fa esclatar.