Del laboratori als titulars: per què uns estudis arriben a les notícies i uns altres no?

Un estudi de l’Institut de Neurociències de la UAB (INc-UAB) i la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya demostra que cal que els centres de recerca i universitats facin esforços actius en comunicació perquè la seva recerca surti a les notícies.

La comunitat científica escriu articles per a revistes especialitzades i els mitjans filtren, d’entre aquests articles, quins s’expliquen a la societat. La tria determina la informació científica de què disposa la ciutadania, modelant l’opinió que pot tenir sobre determinats temes i generant “modes” d’interès que poden influir inclús en quina recerca rep més o menys finançament en el futur.

Per saber si des dels centres de recerca i universitats es pot fomentar que els articles dels seus membres surtin als mitjans, el departament de comunicació de l’INc-UAB ha analitzat l’abast de les seves publicacions més enllà de la comunitat científica, en un estudi que ha durat dos anys. La recerca comparava tres estratègies diferents: no fer cap acció de difusió, penjar-ne un resum a xarxes o preparar una nota de premsa, un document d’una pàgina o dues, elaborat des dels departaments de comunicació i adreçat als periodistes, on s’explica el contingut de l’article i la seva rellevància. Després de l’acció, es feia un recompte de les aparicions en mitjans digitals i xarxes, per conèixer la repercussió pública que l’article havia aconseguit.

Els resultats mostren que, de tota la producció científica de l’INc-UAB, els únics articles que van arribar als mitjans van ser aquells pels que s’havia preparat una nota de premsa. Aquests articles van aconseguir aparèixer en una mitja de 18 notícies digitals, mentre que els que es van publicitar únicament a través de les xarxes o aquells pels que no es va fer cap esforç de comunicació, no van sortir als mitjans cap vegada.

El treball, publicat a la revista Scientometrics, ofereix orientacions als centres de recerca i a les universitats a l’hora d’establir les seves estratègies de comunicació, i alerta que la informació científica que arriba a la ciutadania no és una mostra representativa de tota la recerca que es genera, sinó que està condicionada pels processos de selecció i difusió no només dels mitjans sinó també dels departaments de comunicació dels centres.