Dels Gaudí i els Goya als Xiscnèfils: 'La hija de un ladrón'

El cineclub Xiscnèfils projecta aquest dijous, 30 de gener, La hija de un ladrón, un dels grans èxits del cinema independent del país amb el que la directora de Ripollet Belén Funes i la revelació interpretativa de l'any, Greta Fernández, han guanyat premis Goya i Gaudí i també al Festival de Sant Sebastià.

La hija de un ladrón és el primer llargmetratge de la ripolletenca Belén Funes i el tàndem creatiu que forma amb el guionista Marçal Cebrián –amb qui també ha coescrit els seus dos curtmetratges anteriors- que ha obtingut un gran èxit de crítica -a més de guanyar el Goya a la millor direcció novella o el Gaudí a la millor direcció-. En un d’aquests curts, Sara a la fuga, relatava la història d’una noia internada en un centre de menors amb un pare sempre absent. Uns anys després recupera el personatge, li posa el rostre de la que s’ha desvetllat com una gran actriu, una Greta Fernández candidata al Goya i guanyadora de la Conxa de plata a la millor actriu al Festival de Sant Sebastià, i al pare el del pare en realitat de la Greta, l’Eduard Fernández. Tot per explicar una història d’heroicitat quotidiana d’una dona que vol estimar i ser estimada.

Sara ha estat sola tota la seva vida. Té 22 anys i un fill de 6 mesos, el seu desig és formar una família amb el seu germà petit i el pare del seu fill, Dani. El seu pare, Manuel, ha estat absent durant anys, i al sortir de la presó decideix reaparèixer a les seves vides. Sara sap que ell és el principal obstacle pels seus plans i pren un a decisió difícil: allunyar-lo d'ella i del seu germà.

Belén Funes explicava en la presentació del film al Festival de Sant Sebastià, que les persones “estem dissenyades per estimar i perquè ens estimin” i apuntava en aquest sentit l’objectiu d’acostar-se a un personatge, el de la Sara, una noia jove que viu aïllada en un món d’hipercomunicació. Una pel·lícula que aborda el món de la fmília i les seves relacions, del mal que molts pares poden fer en els seus fills perquè dels pares s’hereten moltes coses, “però també les seves errades”.

Al mateix temps, La hija de un ladrón també és un retrat de l’actualitat. La ripolletenca explica tot això en la perifèria d’una gran ciutat, un barri obrer en temps de crisi en què “la gent lluita per prosperar mínimament tot i que la realitat és que el somni d'una vida senzilla es converteix en alguna cosa inabastable”

La hija de un ladrón, de Belén Funes, es projecta al teatre Ateneu aquest dijous, 30 de gener, a les 21.30 hores.