Desamiantar el municipi i recuperar algunes naus d’Uralita per rescabalar part del dolor provocat per una empresa emblemàtica a Cerdanyola

La Taula del Patrimoni de Cerdanyola ha organitzat una jornada per abordar el passat, present i futur de les naus de la fàbrica Uralita des de diverses vessants per tal de preservar un llegat de lluites i dolor i aprofitar els edificis més significatius per posar-los al servei de la comunitat.

Desamiantar el municipi i recuperar les naus d’Uralita amb major valor patrimonial, actualment en mans privades, per convertir-les en equipaments municipals i recuperar aquella zona de la ciutat amb criteris d’arquitectura saludable, serien els dos vectors d’actuació per rescabalar en part tot el mal provocat per una empresa sense la qual no s’explica la Cerdanyola actual.

El doctor Josep Tarrés, pneumòleg i referent en la investigació de les patologies provocades per l’amiant, insisteix en que “la mortaldat provocada per l’ús de l’amiant a la indústria no és una cosa del passat, és una patologia actual i emergent que a la UE provoca 90 mil morts anuals”. En el cas concret de Cerdanyola, “els materials que contenen amiant, envellits i contaminats, són un perill per a la salut pública perquè afecta a tota la població, esdevenint una pandèmia silenciosa, silenciada i creixent”. L’única solució per eliminar aquest perill latent seria desamiantar, que “té un cost elevat, però els estudis demostren que encara és molt més elevat el cost, en diners i patiment, de deixar campar la malaltia sense control”.

Joan Carles Sallas, arquitecte funcionari a l’Ajuntament de Cerdanyola i activista medi ambiental, denunciava la paràlisi de les administracions a l’hora d’afrontar les problemàtiques derivades de l’amiant i creu que “hi ha un deute històric amb els barris de la carretera de Sabadell a Barcelona”, veient una oportunitat de fer gestió urbanística i recuperar alguns edificis de la Uralita. Així, proposa “una iniciativa ciutadana en base a la Llei del Patrimoni Cultural Català de la Generalitat per declarar aquests edificis Bé Cultural d’Interès Nacional i aprofitar per rehabilitar tota la zona a l’eix de la N150”.

El també arquitecte Roger Llimós, cofundador de l’estudi REHAB-me arquitectes que van fer un projecte de protecció, ordenació i gestió de valors dels edificis de l’antiga fàbrica Uralita a l’eix de la N150, defensa que “no es poden perdre elements de la nostra història i paisatge urbà, i una rehabilitació de les naus per convertir-les en equipaments públics permet preservar la singularitat local, solucionar part dels problemes d’amiant de les naus i recuperar una zona de la ciutat amb criteris d’arquitectura saludable”.

El Doctor en Història Comparada i especialista en moviment obrer a Cerdanyola, Josep Lluis Negreira, va fer un recorregut per la història de la industrialització al municipi en tres etapes, la que comença amb la inauguració de l’estació de tren i l’arribada de Manufactures Eternit, futura Uralita (1859 – 1907), el període de primeres migracions i guerra civil (1920 – 1936) i el període de creixement industrial, nova onada migratòria i darrers anys de la dictadura.

Negreira diu que “pot resultar difícil d’entendre que una ciutat convertida en els anys 70 en una de les capitals de la lluita obrera, no hagués mostrat més bel·ligerància contra la utilització d’un material tan nociu com l’amiant, però això s’acaba explicant per la falta d’informació i per una brutal i sistemàtica repressió que acaba deixant un moviment obrer, centrat en la lluita antifranquista i la millora de condicions laborals, totalment extenuat”.

El públic assistent a la jornada va intervenir per posar de manifest la preocupació que suscita la presència d’amiant a les escoles i demandar la creació d’una oficina municipal específica dedicada el tema de l’amiant per informar sobre el tema i agilitar les tasques de retirada d’aquest material dels edificis de la ciutat. Veus d’afectats per l’asbestosi va deixar palesa la seva sensació d’abandonament per part de l’Ajuntament i d’altres administracions, recordant que països com França i Gran Bretanya han obligat a l’empresa a crear fons de pensions per a les persones afectades.

La presidenta de la Taula del Patrimoni del Cerdanyola, Encarna Linares, reiterava el compromís d’oferir un espai per continuar treballant i “no desaprofitar l’oportunitat de transformar la Uralita en un espai de memòria  col·lectiva i reconvertir les antigues naus en equipaments oberts a la ciutadania”.