Descoberta al poblat ibèric de Ca n'Oliver d'una muralla i una nova porta d'accés al sector est

L’equip d’excavacions del poblat ibèric de Ca n’Oliver ha descobert al jaciment una muralla del segle IV aC i una nova porta d’accés que data del segle II aC. Tant la muralla com la porta es troben al sector est del poblat, on fa relativament poc es van reprendre els treballs de recerca.

 

El tècnic de patrimoni de l’Ajuntament de Cerdanyola i director de les excavacions, Joan Francés, explica que a finals del segle IV A.C el poblat ibèric pateix una important reforma en la que, entre d’altres actuacions, s’obre una nova porta que s’aixeca inutilitzant un sector de cases. Aquest porta, però, quedaria també inutilitzada al segle II A.C quan els pobladors de Ca n’Oliver decideixen aixecar un mur d’1,70m de gruix.

               

Segons Joan Francés, aquesta descoberta demostra, un cop més, la important extensió que té el jaciment i, per tant, el pes tan destacat que en aquella època tenia el poblat.

               

 

Les excavacions a Ca n’Oliver van començar l’any 1986 i des d’aleshores el treball ha estat constant. El director de les excavacions explica que el treball de camp té una durada de 4 mesos l’any i posteriorment els experts es dediquen a consolidar les restes excavades i aconseguides l’any anterior.

 

Enguany, per exemple, estan a punt de finalitzar els treballs de camp i la propera setmana s’iniciarà el procés de consolidació de les descobertes de l’any passat.

 

Joan Francés constata, d’altra banda, que en els últims temps s’ha produït un augment de les visites al poblat gràcies, sobretot, al formar part de la ruta dels íbers que impulsa el Museu d’Arqueologia de Catalunya.

 

El poblat ibèric de Ca n’Oliver estarà obert tot l’estiu els diumenges d’11h a 14h.

 

 

Ca n'Oliver es un poblat de grans dimensions situat, com és característic a la Laietània ibérica, en un turó des del qual es domina la plana del Vallès. Des d'aquesta situació, les famílies de posició elevada  exercien el control d'un ampli territori amb camps de conreu i petits nuclis agrícoles. Habitat durant tota l'època ibérica (entre el 550 i el 50 aC.), l'assentament tenia un urbanisme regular que s'adaptava al perfil del turó mitjançant terrasses. Entre finals del segle IV i finals del segle III aC. el poblat va viure el seu moment de màxim esplendor amb la construcció d'un gran accés, un fossat i un camp de sitges destinat a guardar l'exedent agrícola.

 

A finals del segle III o inicis del segon aC., el poblat fou destruït i s'abandonà temporalment dins del marc dels esdeveniments que envoltaren la Segona Guerra Púnica i la  presència militar romana. Durant la primera meitat del segle I el poblat es va reconstruir i va continuar funcionant  fins el  50 aC. quan s'abandonà definitivament com a conseqüència de la nova organització territorial que implantaren els romans.

 

A l'alta edat mitjana es va tornar a habitar. Entre els segles IX i X, hi havia un petit assentament format per una cabana i diverses sitges al vessant nord del turó, que es va construir aprofitant part de les restes constructives del poblat ibèric. En un document del 998 del cartulari del monestir de Sant Cugat rep el nom de castello.