"Desmuntant la caverna", llibre que desmenteix els arguments contraris a la independència

El llibre "Desmuntant la caverna", del periodista Jofre Llombart, es presentava ahir al MAC Can Domènech en un acte organitzat pel Cercle Cultural L’Alzina.

“La por és seva, la il·lusió és nostra”, amb aquesta idea tancava el periodista Jofre Llombart la presentació del seu llibre Desmuntant la caverna sobre “els falsos arguments contra la independència de Catalunya”, i els missatges “apocalíptics que arriben des de Madrid i que volen posar-nos la por al cos”.

L’acte, organitzat pel Cercle Cultural L’Alzina, va reunir a la sala d’actes del MAC-Can Domènech membres de partits polítics locals, representants d’Òmnium Cultural i de l’Assemblea Nacional Catalana, entre d’altres.

El regidor de CiU, Alfons Escoda, qui va ser el presentador de l’acte, va remarcar que els catalans tenen “els sentiments i la raó” per voler demanar la independència, però també han de tenir “més arguments i recursos per contestar barbaritats”.

Precisament arguments són els que exposa Llombart al seu llibre, un encàrrec d’Angle Editorial, per contestar les que han estat proclamades com a veritats absolutes “per tots els altaveus dels que ha disposat la caverna mediàtica i política”.

Jofre Llombart, subdirector del programa El món a Rac 1, indica que des de la celebració de la manifestació de l’11 de setembre passat, des de Madrid “ens vam bombardejar amb missatges apocalíptics” amb la pretensió d’apel·lar a la por si Catalunya esdevenia independent. Missatges referits a les pensions, als títols universitaris, a la llengua, a l’esport, etc. i que dibuixaven un panorama amb una Catalunya on regnaria “el desert, el caos i la pobresa”.

Segons destaca, aquests missatges tenen l’objectiu de que els catalans actuïn amb por i no lliurement, per això en el llibre ha volgut desmuntar un per un aquests arguments, enfrontant-los amb les opinions d’experts en cada una de les matèries.

El periodista explica que ha volgut que el llibre no fos destructiu i negatiu sinó que fos “propositiu, amb arguments, sense faltar a ningú”, per això, ha utilitzat la paraula “desmuntar” per al títol de l’obra perquè “és més pacífica”.

Llombart diu que a l’Estat “no tot és caverna” i que a Catalunya “també n’hi ha de caverna”, però que ells tenen “uns altaveus més potents”. Per al periodista, la caverna és sobretot “una actitud” i és aquella gent “a la que li agrada la cova on viu i que no li agrada la llum que ve de fora”.

Un treball periodístic

Segons destaca, no és un llibre científic, ni jurídic, ni polític, ni econòmic ja que és un treball periodístic per desmentir tots els missatges que s’han llançat els darrers mesos i ho ha fet investigant amb les opinions d’experts en cada una de les matèries. Així, va descobrir que, pel que fa a l’afirmació de que a Catalunya es castigava als infants que parlaven castellà a l’escola, va anar al servei d’Inspecció del Departament d’Educació. Va veure que cada any es reben 4.000 queixes que, multiplicades per 30 anys d’immersió lingüística, són 120 mil. Segons assegura el periodista, no n’hi cap referida a aquesta qüestió, simplement, diu, “perquè és mentida”.

Una altra “més malèvola”, és la de fer creure que en una Catalunya independent els jubilats veurien reduïda la seva pensió o simplement no en tindrien. Jofre Llombart, recorda que les pensions “no es paguen de manera territorial, sinó generacional” i, per tant, no té res a veure, la independència per cobrar o no la pensió.

El periodista destaca dues conclusions principals després de fer el llibre: que els poders fàctics de l’Estat “van a per totes” i que “ens intenten posar la por al cos, però en realitat la por la tenen ells perquè estem davant d’un procés irreversible”. Segons manifesta, “el temor els fa actuar així i han de donar imatge de fermesa quan en realitat s’està esmicolant per dins. Per a Jofre Llombart, “mentre no s’assumeixi que es té por, es continuarà dividint i mentint”.

Segons confessa, desitja que la seva obra no perduri i que d’aquí poc sigui un llibre inútil perquè això voldrà dir que Catalunya ja serà “un país amb més cohesió social, més just socialment i més lliure políticament”.

Després de la presentació es va obrir un col·loqui amb el públic assistent a la xerrada amb qüestions sobre com actuar contra les mentides que es llancen i aprofitar la gestió d’un nou procés per regenerar i per imaginar-nos un nou Estat adaptat al segle XXI.