Dia Internacional de les Dones amb actes lúdics, reivindicatius i de sensibilització

Dissabte es va fer la lectura del manifest institucional de la jornada i una xerrada titulada "La Síndrome de Wendy" a càrrec de la terapeuta Maria Teresa Llobet i altres activitats com el tradicional sopar de dones a serraperera o una representació teatral, entre altres.

La celebració del Dia Internacional de les Dones 2015 ha viscut aquest cap de setmana les activitats centrals del programa amb diversos actes de caràcter lúdic, reivindicatiu i de sensibilització.

Entre les activitats destaca la lectura del Manifest institucional de la jornada que l'alcaldessa de Cerdanyola, Carme Carmona, va llegir dissabte durant el festival que l’Associació de Veïns de Banús-Bonasort celebrava al Centre Cívic.

A l’escrit, es denuncien les desigualtats que les dones pateixen “al mercat laboral: les bretxes salarials, la segregació vertical, els sostres de vidre, l’atur de llarga durada, l’impacte de l’assetjament”.

Per això al manifest es demana “avançar en la corresponsabilitat, en l’equitat i en el repartiment dels treballs i responsabilitats de la cura” ja que “el manteniment de la vida i el pes del treball reproductiu no pot recaure exclusivament sobre les dones, cal que els homes es sumin a la gestió del treball reproductiu per avançar conjuntament en un repartiment equilibrat de temps i treballs”.

El manifest denuncia “totes les desigualtats de gènere” i expressa “el compromís col·lectiu en la construcció d’un món comú on els drets i llibertats de les dones no siguin una utopia sinó una pràctica quotidiana”.

La Síndrome de Wendy

També dissabte la Casa de Andalucía acollia una xerrada organitzada per Dones per la Igualtat titulada La Síndrome de Wendy, a càrrec de la terapeuta de Gestalt Maria Teresa Llobet.

Posar la felicitat dels altres per sobre de la pròpia i sentir-se responsable de la felicitat dels altres és una de les característiques de les “dones Wendy”, nom pres del personatge del conte de Peter Pan, l’amiga del nen que no volia créixer.

La síndrome de Wendy és la necessitat de satisfer els desitjos dels altres i posar-los per davant dels propis. Segons Llobet, “és una actitud, una manera de fer i de veure les coses”.

Perquè hi hagi una Wendy sempre hi ha d’haver un Peter Pan que no sempre és la parella, sinó que pot ser un amic, un germà o un fill. El cas és que les Wendy són capaces de renunciar a la seva vida per la vida de l’altre i se senten responsables de la felicitat de l’altra persona.

Maria Teresa Llobet indica que aquest comportament té una part cultural, ja que la persona ha vist abans aquest tipus d’actuacions a la família, al cinema, a les cançons, etc. També ve justificat perquè el sacrifici està considerat un valor positiu, ja que “si ens sacrifiquem pels altres som més bons i pensem que ens estimaran més”. I un altre factor que influeix a l’hora de comportar-se com a una Wendy és la por al rebuig i a l’abandonament.

No obstant això, per a Llobet el donar i el rebre ha d’estar equilibrat perquè hi hagi una relació sana i no es doni una situació de desigualtat perquè, si no és així, “estaríem parlant de la generositat mal entesa”.

Les conseqüències de ser Wendy són una insatisfacció per la vida pròpia no viscuda i la impossibilitat de que l’altra persona sigui feliç malgrat els nostres esforços, la qual cosa pot provocar ansietat i depressió.

Però segons indica la terapeuta, igual que s’aprèn a ser Wendy, també es pot aprendre a deixar de ser-ho. Això comporta “dir que no moltes vegades” i adonar-se’n que cadascú és responsable de sí mateix. Així, indica, “és important valorar qui sóc jo i reconèixer els meus valors”.

Per a Maria Teresa Llobet “mai és tard per aprendre” i remarca que el més important és saber que la solució als problemes sempre està dins nostre”.

Després de la xerrada es va obrir un torn de preguntes amb el públic que omplia la sala d’actes de l’entitat.