Diversitat i espectacularitat de balls en la Mostra de Dansa

L’espectacularitat i sensualitat del ball de Colòmbia, l’elegància i la dolçor de Canàries i la diversitat i alegria dels balls de les terres catalanes han protagonitzat una nova edició de la Mostra de Dansa, la 31a. El públic assistent, com sempre fidel a aquesta cita cultural estiuenca de Cerdanyola, omplia dissabte la plaça de l’Abat Oliba per gaudir dels balls de la Fundación Colòmbia de Folklore de Cali, l’Associació El Salnitre del Faycan de Canàries i l’Esbart Dansaire Sant Marçal.

Com sempre, la Mostra de Dansa no la decebut ningú, tot i ser aquesta una edició de petit format amb menys grups participants. La qualitat és un dels segells característics de la Mostra i, en aquesta edició, no ha estat diferent. Els balls de Colòmbia, de Canàries i de Catalunya agradaven a tothom però molt especialment els de Cali despertaven l’entusiasme del públic. La gran interpretació dels ballarins de la companyia feia gaudir de moments força divertits, sensuals i alegres. I l’últim ball, una dansa afro, servia per tancar i acomiadar la Mostra fins l’any vinent amb el llistó ben alt i l’aplaudiment aclaparador de tot el públic.

El director de la Fundación Colòmbia de Folklore de Cali, Leonardo Pastrana, parlava d’alegria, màgia, color i molt tambor per definir les seves danses. Pastrana també elogiava l’organització de la Mostra de Dansa de Cerdanyola perquè la cultura ajuda a construir un bon teixit social, a harmonitzar la vida de les persones i, en definitiva, ajuda a construir pau.

Un altre dels trets característics de la Mostra és el contrast dels balls que s’ofereixen. I en aquesta ocasió també ha estat així. L’Associació El Sanitre del Faycan de Canàries portava a l’escenari unes danses pausades, dolces i amables; una mostra del folklore de les diferents illes fent un recorregut per Lanzarote, Tenerife o Fuerteventura. El director i president de l’associació, Gustavo Hernández, explicava que intenten representar les tradicions de les set illes de Canàries; una dificultat afegida per als ballarins ja que són balls molt variats amb influències molt diverses de la península, de França, Polònia i Rússia,entre d’altres països.

La Mostra de Dansa ha arribat aquest any a la seva 31a edició i la seva presidenta, Laura Carlús, no volia perdre l’oportunitat de reconèixer la genial idea que l’any 1983 van tenir els membres de la junta de l’Esbart Dansaire Sant Marçal d’organitzar per primera vegada aquest esdeveniment. A ells, a Andreu Sala, José Luis Navarro, Núria Adell, Teresa Puig i Carme Mármol els homenatjaven dissabte durant la celebració de la Mostra. Però més enllà de les paraules, el millor homenatge arribava amb els balls de l’Esbart: la jota de Flix, el ball dels cascabells o les Gitanes de Cerdanyola que sempre agraden tant entre el públic assistent.

El director artístic de l’Esbart, Jordi Socarrats, parlava de la varietat de les nostres danses amb balls de plaça, de muntanya, de les Terres de l’Ebre, etc.

L’alcaldessa de Cerdanyola, Carme Carmona, era una de les encarregades de donar la benvinguda als grups participants a la Mostra tot destacant l’esforç i la gran aportació de l’Esbart Dansaire Sant Marçal per organitzar una cita molt important al calendari de la ciutat que ens ajuda a conèixer altres cultures i altres danses.

La Mostra s’acomiadava del públic cerdanyolenc ahir diumenge, un altra vegada a la plaça de l’Abat Oliba, amb l’actuació de les seccions de petits i mitjans de l'Esbart i amb la interpretació de les danses més representatives de la comarca del Vallès del Ball de Gitanes amb la colla de joves de Castellar del Vallès, el cos de dansa de l'Esbart Sant Marçal i la colla de veterans de Parets del Vallès.