Dones de Negre, un col.lectiu contra l'oblit: 'No en el nostre nom'

Violeta Djikanovic, traduïda pel veí de Cerdanyola Elias Milojevic, participava divendres al vespre en la segona conferència commemorativa del Dia Internacional de la Pau que abordava l’experiència de la Xarxa Internacional de Dones de Negre i del col.lectiu català Dones per Dones, que en forma part d’aquesta plataforma pacifista, antimilitarista i feminista.

 

Dones de Negre va néixer a Israel, en 1988, a partir d'un petit grup de dones que van sortir al carrer per protestar contra l'ocupació israeliana dels territoris palestins. Encara avui continuen manifestant-se. A finals de 1991 es va crear el grup potser més conegut de Dones de Negre, el de Belgrad. La guerra de l’exIugoslàvia les va obligar a mantenir un intens protagonisme denunciant la violació com arma de guerra, organitzant tallers i coordinant estructures de suport a les dones víctimes de les diverses guerres que s'han produït a la zona.

 

Dones per Dones és un grup de feministes i antimilitaristes que va néixer arran de la primera guerra dels Balcans i davant de la notícia i la demanda de solidaritat de les dones d'aquelles terres on es van produir violacions a milers de dones com arma de guerra i com a mesura de neteja ètnica del poble de Bòsnia-Herzegovina principalment, però també a tots els altres països implicats.

 

Els objectius dels grups són denunciar i exigir una resposta a les agressions i a la violència específica que les dones han patit i pateixen en els conflictes armats com a resultat de la situació de discriminació que pateixen també en temps de "pau"; exigir que la violació sigui considerada un crim de guerra; i potenciar la solidaritat basada en el coneixement mutu i en l'intercanvi d'experiències per estendre ponts entre les dones de diversos països implicats en conflictes. Llum Pellicer, integrant de Dones per Dones, explica que “és possible la idea que l’altre no és enemic i que cal construir ponts i no murs”:

 

Les entitats volen lluitar contra el militarisme, la cursa d'armaments i la guerra. Pellicer remarca que les dones “no són botí de guerra” i sí víctimes, però no víctimes indefenses perquè són “les que resisteixen i sostenen la família i la cohesió de la comunitat” arreu del món on hi ha conflictes ja sigui l’Afganistan, Colòmbia, Kosovo o Palestina.

 

 

Durant la guerra dels Balcans, tots els dimecres de 1991 a 1995, les Dones de Negre de Belgrad es van manifestar a la plaça de la República de la capital de Sèrbia per condemnar els crims que s’estaven cometent a l’exIugoslàvia. Violeta Djikanovic indica que des d’aleshores ençà han continuat “exigint la detenció dels criminals i sensibilitzant l’opinió pública” mentre els dirigents polítics continuen “negant la guerra i els crims”.

 

L’activista sèrbia explica que un treball de Dones de Negre de Belgrad ha estat visitar els llocs, com Srebenica, on s’han comès crims en el nom del poble i aquesta visita a “països enemics” les ha convertit en “deslleials i traïdores als pares de la pàtria”. El col.lectiu ha organitzat més d’un miler d’activitats de tot tipus, des de protestes al carrer a accions pedagògiques i educatives per aconseguir “l’enfrontament amb el propi passat” i crear una història alternativa i real. Això ha comportat que fossin agredides davant la inoperància policial.

 

Djikanovic va fer lectura d’un manifest, sota el nom de Confesso, en què remarca el posicionament de Dones de Negre contra l’opressió contra altres persones, cultures o creences, contra el militarisme, el racisme o la xenofòbia i per la pau, la solidaritat, la democràcia i el diàleg.

 

Djikanovic es mostra convençuda que le govern serbi sap el parador de criminals de guerra com Ratko Mladic i Radovan Karadzic, però indica que la major part del poble serbi no els considera criminals ni vol lliurar-los a la justícia internacional. L’activista de Dones de Negre indica que aquesta és una de les raons per continuar lluitant contra “la negació del passat” que fan diversos sectors del seu país.

 

La xerrada formava part de les activitats commemoratives del Dia INternacional de la Pau amb l'organització de les regidories de les Dones i de Drets Civils. Rosa Vilaró, regidora de les Dones i Polítiques d'Igualtat, va destacar la importancia de col.lectius com Dones de Negre en una situació de conflictes on les dones viuen una violència especial que les fa més conscients de la necessitat de defensar la pau.