Dos dies per trobar solucions científiques a reptes empresarials per millorar la societat

L’Alba Hackathon reuneix aquests 16 i 17 d’octubre al Sincrotró a 80 estudiants, investigadors i professionals amb l’objectiu de trobar solucions innovadores a reptes reals plantejats per les empreses Acciona, Applus+ Laboratories, Dentaid i Ercros en els àmbits de l’aigua, els plàstics i l’energia.

Applus+ Laboratories, empresa ubicada al campus de la UAB, planteja un repte en aquesta primera edició de l’Alba Hackathon per explorar l’ús de l’hidrogen com a combustible sostenible. Dentaid, situada al Parc Tecnològic del Vallès (PTV), proposa desenvolupar mètodes per recuperar aigua residual en processos productius. Ercros, amb fàbrica al polígon La Clota, vol aprofundir en els factors que influeixen en la contracció de plàstics termoestables durant el processat. L’única empresa participant que no és de Cerdanyola és la multinacional Acciona que presenta un repte per millorar la sostenibilitat de les plantes de tractament d’aigua.

Els equips participants treballaran col·laborativament incorporant l’ús de la llum de sincrotró en les seves propostes i, al final, hi haurà un guanyador per a cada repte. Els projectes premiats obtindran assessorament científic per part d’un equip de recerca del Sincrotró ALBA, i un estudi de viabilitat gratuït de les seves solucions a les instal·lacions del centre.

Els reptes

Asun Mateu, directora d'innovació d’Applus+ Laboratories, explicava als assistents a l’Hackathon que el repte que planteja la seva empresa està relacionat amb l’ús de l’hidrogen, com energia verda, per substituir el combustible fòssil a l’aeronàutica. El problema que planteja aquest ús és per les altes temperatures a què es treballa -i la dificultat per testejar la seva resistència amb estabilitat. La demanda és una solució per aquestes tensions de temperatures. 

Manel Vera, CEO de Dentaid, explica que la seva empresa aspira a canviar el mon des de Cerdanyola aconseguint “que la salut dental sigui una realitat, no un objectiu” ja que hi ha 743 milions de persones amb una infecció severa de les genives i que perdre les dents no és més que.la conseqüència d'una malaltia.

El repte plantejat per l’empresa del PTV afecta als col·lutoris que, en un 85%, son aigua purificada. Vera apunta que es necessiten 2,5 litres d'aigua per obtenir un litre de col·lutori i dels 8.7 milions de litres d'aigua utilitzats al 2024 es van refusar 5,2 milions. Tot i que Dentaid treballa en un projecte, amb l’Ajuntament de Cerdanyola, que permet recuperar el 75% d’aquesta quantitat, al final del procés s’han d’eliminar 150 tones de residus anuals, en la major part no contaminants, com aigua purificada, glicol, glicerina i xilitol. L’empresa cerdanyolenca planteja el repte de donar una segona vida a aquest residu.

Hector Barón, director de la fàbrica d’Ercros de Cerdanyola, que utilitza  formaldehid per elaborar productes amb pols d’emmotllament termoestables amb aplicacions variades com tapes d'inodor, material elèctric com endolls, o taps i envasos de productes farmacèutics i perfumeria d'alta gamma.

Barón reclama idees perquè la segona firma productora de pols d’emmotllament d'Europa millori els seus processos.

Per la seva banda, Ana Jiménez, cap del departament d'innovació en l’àrea d’aigua d’Acciona, explica que la seva empresa treballa en tots els procesos en relació a l’aigua, des de la captació a la distribució i el retorn al medi. En aquest procés es troben amb contaminants de preocupació emergent,  substancies químiques que es detecten a l'aigua i que poden suposar un risc pel medi ambient i per la salut humana, tot i estar presents en quantitats ínfimes. Jiménez indica que hi ha possibilitat d'eliminar aquests contaminants amb tractaments com el  de carbó actiu, que actua com una esponja però que perd efectivitat quan se satura. El repte plantejat als participants a l’Alba Hackathon és com regenerar aquests absorbents saturats.

Les institucions

Les entitats organitzadores i els representants de les diferents administracions han destacat que la celebració de la primera Alba Hackathon és una oportunitat d’obtenir solucions reals a reptes empresarials i que això repercueteixi en millores per a la societat.

Així, la directora del Sincrotró Alba, Caterina Biscari, es mostra expectant davant dos dies per “crear oportunitats de desenvolupament” i obtenir “resultats reals” i Carlos Valero, director-gerent del Parc de Recerca UAB (Pruab), considera aquesta iniciativa com una oportunitat per aportar talent i creativitat proposant solucions innovadores, des d’una institució que es defineix com un pont intel·ligent entre la universitat i l'empresa.

Des del govern de la Generalitat, Lourdes Puig, sotsdirectora de Transferència i Societat del coneixement, considera la Hackathon un espai de cocreació on les idees es transformen en solucions amb impacte social, ambiental i econòmic i recordava les paraules de Marie Curie que “res s’ha de témer, només s’ha de comprendre, com l’esperit d’una iniciativa en què “cada idea pot ser la llavor d’un canvi”.

Des del ministeri de Ciència, Ángela Fernández, sotsdirectora de Grans Instal·lacions Cientificotècniques, aposta per una ciència oberta, compromes, útil, connectada i transformadora i subratlla que l’Alba Hackathon és una iniciativa de present i futur de la ciència en un  espai que ha de ser espurna de noves idees i aliances.

L’alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón, que destaca l’objectiu de la ciutat de captar oportunitats, inversions i talent per millorar la vida de la gent, apunta que els reptes plantejats a l’Alba Hackathon afecten al el dia a dia de les persones i això ajuda a que la gent s’acosti a la ciència perquè sap que ajuda a que les coses canviïn a millor. Des de la Diputació, la presidenta de l’àrea de Desenvolupament econòmic, Ana María Martínez, considera que és una aliança fonamental entre ciència, empresa i territori en un Sincrotró que és una finestra oberta al progrés col·lectiu i que la Hackathon és cooperació i assumpció de riscos per avançar en el futur com una construcció compartida.