Eduardo Ruiz presenta avui 'Anatomía de la memoria' dins dels actes de Sant Jordi 2014

'Anatomía de la memoria' és el títol del nou llibre d’Eduardo Ruiz que presentarà aquest dimarts al bar Cal Pintxo a partir de les 19,30h dins dels actes del programa de Sant Jordi 2014.

Eduardo Ruiz, natural de Culiacán (Mèxic) i veí de Cerdanyola des de fa 8 anys, presenta la seva segona obra a la ciutat després del llibre de contes La voluntad de marcharse (FondoEditorial Tierra Adentro, 2008).

Anatomía de la memoria és un llibre que pretén investigar com construïm la memòria i com la memòria ens construeix a nosaltres mateixos, segons explica el mateix autor.

El context de la història està situat al nord de Mèxic en una època en la que hi havia molts moviments estudiantils en contra del govern, a finals dels anys 60 i principis dels 70. D’aquí va sorgir un grup d’universitaris anomenats Los enfermos que va intentar un aixecament armat per derrocar el govern i que va acabar de manera violenta quan l’exèrcit va entrar a la ciutat.

El llibre parteix d’aquests fets, amb un personatge de més de 70 anys, que els va viure en primera persona i molts anys després comença a recordar-los. Per això, la novel·la tracta de com construïm la memòria i del que la memòria construeix en nosaltres a l’hora d’avançar en la vida.

Eduardo Ruiz remarca que la barreja entre realitat i ficció en la novel·la està a tot arreu. De fet, el nom de la ciutat protagonista de la novel·la ja és part de la ficció. Alguns dels fets que s’expliquen són verídics i també hi ha una gran part de ficció.

Estructurat a la manera d’un tractat anatòmic i en estreta relació amb Anatomía de la melancolía, de Robert Burton, Anatomía de la memoria és la historia de la descomposició i recomposició dels records, de com ens aferrem a allò perdut.

L’autor explica que la història està dividida en cinc parts i que cada una té el nom d’una part del cos o d’una dissecció anatòmica i és “com anar fent una dissecció del cos de la memòria”.

Eduardo Ruiz va guanyar la I Beca de Creació Literària Han Nefkens, al 2012, la qual cosa li va permetre estudiar el Màster en Creació Literària de la Universitat Pompeu Fabra i dedicar-se durant un any a escriure Anatomía de la memoria. Ruiz havia escrit una primera versió més breu del llibre, però finalment l’obra ha arribat a les gairebé 600 pàgines.

En 2007 va obtenir el Premio Nacional de Literatura Inés Arredondo amb el seu primer llibre La voluntad de marcharse (FondoEditorial Tierra Adentro, 2008). Es tracta d’un llibre de contes que va començar a escriure quan vivia a Tijuana, després va tornar a Culiacán i va escriure gairebé tots els esborranys. Ja a Cerdanyola va acabar l’escriptura i va enviar la feina al concurs, aconseguint finalment el premi. Eduardo Ruiz creu que els contes del llibre no es poden etiquetar “com a fantàstics” com alguns crítics li han comentat, tot i reconèixer “un cert registre de cosa absurda i fantàstica”, Ruiz explica que es tracta d’11 contes de temàtiques molt diferents, però assegura que la forma de narrar d’aquesta primera obra va ser la que el va portar a fer Anatomía de la memoria.

A Cerdanyola s'escriu la història

L’escriptor es mostra molt il·lusionat per presentar el llibre a la ciutat que l’acull des de fa 8 anys i “on vaig escriure la història” i recorda que el primer llibre ja el va presentar al MAC fa dos anys.

Eduardo Ruiz ha publicat textos en diverses antologies: A fin de cuentos, La letra en la mirada, Renovigo, Siete caminos de sangre i Emergencias, doce cuentos iberoamericanos (Candaya2013).

Actualment, coordina la revista digital www.lajuntadecarter.com juntament amb altres escriptors on publiquen conte, assaig, poesia i entrevistes, un treball intens amb molt bones crítiques i que surt cada tres mesos.

Eduardo Ruiz Sosa va néixer a Culiacán, Mèxic, al 1983 i des de 2006 resideix a Cerdanyola. Va estudiar Enginyeria Industrial i és doctor en Història de la Ciència. Actualment cursa el darrer any del Doctorat en Filologia Espanyola.