El 2008 s´acomiada amb un pressupost municipal a la baixa i el debat sobre la descontaminació de Can Planas

L´estudi de la consultora IDOM sobre la contaminació de l´abocador de Can Planas i les possibles remediacions, els pressupostos municipals a la baixa i l´elecció de la primera rectora de la història de la UAB, Ana Ripoll, són temes destacats d´un desembre en què Carles Escolà ha presentat la seva dimissió com a regidor i com a membre d´EuiA.

L’informe elaborat per la consultora IDOM sobre els abocadors de Can Planas conclou que la situació actual de contaminació del sòl no suposa cap risc per a la salut pública, però fa inviable la construcció d’habitatge i equipaments en les 18’25 hectàrees de superfície afectada. L’estudi es va presentar després de reiterades peticions per part de la Plataforma contra els Abocadors que es queixaven dels retards en la seva publicació i reclamaven transparència.

Pel que fa als residus, Un 63 percent correspon a una barreja de residus inerts i industrials (classe I i II); un 23,5 percent el formen terres, roques i residus de classe I, i el 13,5 percent està format per una barreja d’inerts, industrials i especials. Es calcula que aquests últims, els mes perillosos, suposen uns 350.000 metres cúbics. El director dels estudis sobre Can Planas, Germán Monge, proposa cinc alternatives d’actuació per recuperar els terrenys, que van des de l’extracció total dels residus, amb el seu tractament i trasllat a un altre abocador, fins a deixar-ho tal com està i limitar-se a una restricció dels usos futurs. Tenint en compte un ampli ventall de ponderables, Germán Monge destacava els avantatges d’una actuació mixta que combina l’extracció d’una part dels residus per a substituir-los per terres netes, i segellar-ne la resta amb un mur o pantalla al voltant del perímetre afectat.

Parlant de residus, la presentació del llibre Amiant 100 anys ha estat aquest mes de desembre un homenatge a tots els homes i dones de Cerdanyola i Ripollet que han patit o patiran alguna de les malalties pulmonars relacionades amb aquesta substància i, molt especialment, les 168 persones de les quals s’ha pogut documentar la mort a causa d’afeccions com l’asbestosi o càncers com el mesotelioma o el de pulmó.

En temes de salut, la Mancomunitat donava a conèixer els cinc finalistes que opten al projecte de l’hospital Ernest Lluch. Segons el calendari establert, la Generalitat de Catalunya adjudicarà el projecte a una d’aquestes cinc empreses, entre elles una de Cerdanyola, el 2009. El president de la Mancomunitat de Cerdanyola-Ripollet i Montcada, l’alcalde de Ripollet Juan Parralejo, assegurava que s’està complint amb l’agenda prevista. Pocs dies després, la Coordinadora per la Sanitat Pública de Cerdanyola, Ripollet, Montcada i Barberà convocava una marxa simultània des de les quatre poblacions per denunciar "l’incompliment dels terminis de construcció de l’equipament sanitari" i per reclamar la gestió pública de l’hospital.

Pressupost municipal a la baixa

Tema ciutadà clau és l’atur a Cerdanyola. Al desembre sabíem que en l’últim any l’atur ha augmentat un 50 percent . De les 2.112 persones inscrites a l’atur al desembre de 2007 s’ha passat a 3.179 12 mesos més tard.

Una notícia sempre esperada tenia enguany, a causa del context de crisi, més expectació ja que ja s’esperava que fos a la baixa. El Ple extraordinari de l’Ajuntament de 22 de desembre aprovava la proposta de pressupost per a l’exercici de 2009 amb els vots a favor de l’equip de govern, l’abstenció del PP i el vot en contra del PSC. El pressupost ordinari aprovat es xifra en 63.481.982 euros de despesa total i la despesa operativa és de 56.132.464 euros.

El govern ressaltava l’austeritat que s’aplica en la despesa ordinària i l’atenció que es dedica als sectors de la ciutadania que patiran la crisi i que requereixen una atenció especial. Entre els objectius estratègics en que es fonamenta el pressupost, el govern destaca el desenvolupament de polítiques socials i el compliment del pla de sanejament per reduir el deute de l’Ajuntament.

L’oposició no ho veia així. El PSC denuncia un increment desmesurat de les despeses de personal, en especial en l’increment de la retribució dels alts càrrecs i càrrecs de confiança, que han pujat al voltant del 200 percent des del 2005 i manifesten que es tracta d’un pressupost sense fonaments sòlids, per sobre de les possibilitats de l’Ajuntament. El PP parla d’un un mer repartiment de diners en funció dels interessos dels dos socis de govern i no els considera austers ni realistes sinó d’augment de la pressió fiscal.

Carles Escolà dimiteix

A la política local, destacava aquest final d’any la dimissió d’un regidor. Carles Escolà i altres quatre joves militants d’Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) anunciaven la dimissió després que l’assemblea local de la formació rebutgés la seva proposta d’abandonar el govern municipal, trencar la coalició amb Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV) i prioritzar el treball polític al carrer i no a les institucions. Els ja exmilitants consideren EUiA esgotada com a projecte polític alternatiu i de transformació social. El coordinador lcoal d’EuiA, Josep Balcells, afirmava per contra que els esforços que fa l’organització per col·laborar en el govern de la ciutat queden compensats per la satisfacció de millorar la vida de la majoria de la ciutadania. Escolà serà substituït per Maria Reina al Ple Municipal de gener.

La primera dona al capdavant de la UAB

Ana Ripoll Aracil, catedràtica d’Arquitectura i Tecnologia de Computadors, era elegida rectora de la UAB davant de la candidatura alternativa Lluís Tort. Ripoll, que serà nomenada oficialment rectora en substitució de Lluís Ferrer aquest mes de gener, es va presentar amb l’eslògan ’El nostre repte, el teu futur’ negant ser una candidatura continuista sinó d’aposta per un canvi constant.

En relació als temes estrella de les eleccions, Ana Ripoll considera el Pla de Bolonya una oportunitat única per crear "una docència de qualitat homologada a Europa" i destaca que l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) és al present i el futur de les universitats.  Ripoll, la primera dona que serà rectora de la UAB en la seva història, es partidària de les anomenades "vies lentes" per afavorir a combinació d’estudis i treball, de l’adaptació de l’oferta de postgrau a la demanda social i de l’impuls de titulacions pròpies i la formació continuada, entre d’altres  Amb referència a l’entorn de l’Autònoma, la nova rectora destaca la importància del Sincrotró i l’eix de la B-30 per articular una vertebració que ha de portar a construir un campus d’excel·lència internacional.

En referència al Sincrotró, la ministra de Ciència i Innovació, Cristina Garmendia, visitava Cerdanyola i anunciava que, tot i el bon ritme de les obres, el Laboratori de Llum no s’obrirà definitivament fins el 2011.

Altres noms destacats del final d’any són els del cantautor local Ramon Sauló,que ha presentat el seu nou disc, Som així, 32 anys després d’haver enregistrat el seu primer i únic treball discogràfic fins a data d’avui, o el del Premio Nacional de Poesia 2008, Joan Margarit, que tancava el cicle literari Cafè amb Lletres d’aquest 2008.