El 21'4% de la població del Vallès Occidental està en risc de pobresa o exclusió social

L’informe “Desigualtat i pobresa al Vallès Occidental” es presentarà demà al Consell d'Alcaldes i Alcaldesses del Vallès Occidental i la primera conclusió és que la sortida de la crisi es fa amb més pobresa, desigualtat i precarietat.

Segons indica aquest informe, al Vallès Occidental el nivell de pobresa relatiu es situava l'any passat en el 21’4% -al conjunt de Catalunya era el 22'5%- i entre el 2011 i el 2016 la pobresa extrema va augmentar del 3’5% de la població fins al 7’7%. Les dades que s'han anunciat sobre l'estudi no inclou aquesta dada en relació a Cerdanyola.

L'estudi posa de manifest que, tot i els lleus indicis de recuperació econòmica i de creació d’ocupació, es creen desigualtats més accentuades: persisteix el treball precari, es fa crònic l’atur de llarga durada, creixen les dificultats per conciliar el treball i la vida familiar, es posen de manifest dèficits de la protecció social envers les noves estructures familiars monoparentals i hi ha una manca de polítiques adequades en relació en l’habitatge. Aquest fet ha suposat un augment important de la quantitat de pressupost que els ajuntaments destinen a ajudes socials: entre el 2013 i el 2015 es van augmentar un 36%.

Algunes dades de l'estudi:

POBRESA INFANTIL:

• Els nens de primària en situació de pobresa severa - amb dades que provenen de les beques menjador atorgades - són almenys del 6% a Cerdanyola i de l'11'8% al Vallès Occidental (a Cerdanyola es van concedir el 58% de les beques demanades). La xifra del conjunt de Catalunya és del 14%.
• Un 12'5% dels joves de 17 anys de Cerdanyola -i un 17% dels de la comarca- no estudien. A Catalunya són el 18'5%.

SALARIS I RENDA:

• Les persones que perceben ingressos per treball tenen unes retribucions de fins a 6.010 euros a Cerdanyola són l'11'3%,  al Vallès Occidental el 12,5% i a Catalunya, el 13'1%. . Les persones que tenen un salari d'entre 6.010 i 12.020 euros són un 13'7% a Cerdanyola i un 14'6% al conjunt de la comarca
• Per tant: un 25% dels treballadors de Cerdanyola -un 27'1% dels de la comarca i un 28'9% de Catalunya- perceben un salari baix per diferents motius: per baix salari /hora, treball a temps parcial, no treballar continuadament durant tot l’any...
• La renda per habitant a Cerdanyola és de 17.600 euros. 16.800 de mitjana al Vallès Occidental i 16.500 euros a la mitjana nacional.
• El 28'7% dels cerdanyolencs té una renda inferir al 60% de la mitjana catalana -un 29'6% al Vallès Occidental i un 31'2% al conjunt de Catalunya-.

ATENCIÓ DELS SERVEIS SOCIALS

• L’any 2015, més d’un 19% de la població de Cerdanyola -un 14% al Vallès Occidental i un 12% a Catalunya- va ser atesa per Serveis Socials

DURADA DE L’ATUR:

• La durada de l’atur és una altra dada rellevant. L’atur de llarga durada es troba per sobre la mitjana catalana.
• A Cerdanyola, les persones en atur de llarga durada (més d’un any) representen un 43'4%, xifra encara més gran al Vallès Occidentalon són el 46'2% del total de les persones aturades.
• L’atur de llarga durada té un major impacte en les dones. 

HABITATGE

• El 2014 es van produir 1.537 desnonaments a la comarca, un 0'41% del parc d'habitatges del Vallès Occidental. Només al partit judicial de Cerdanyola la xifra és inferior -0'24% davant el 0'27% de mitjana catalana-. Al partit judicial de Terrassa arriba al 0'73%.
• El preu del lloguer mensual sobre les rendes del treball es situa en el 31'3% a Cerdanyola, en el 28,7% a la comarca i en el 31'1% a la mitjana catalana.

Sortida de la crisi en pitjor situació que a l'entrada

El president del Consell Comarcal, Ignasi Giménez, explica que aquest estudi el que explica "és que estem sortint de la situació de crisi econòmica però sortim pitjor del que vàrem entrar". Giménez manifesta que "sortim més pobres, ja que la pobresa extrema i severa s’està incrementant a la nostra comarca; sortim més desiguals, ja que les desigualtats en els diferents municipis i entre els diferents municipis s’han incrementat durant els últims anys també; i sortim més precaris, ja que la quantitat de treballadors pobres que tenim en aquests moments als 23 municipis de la comarca cada vegada va en augment".

El president del Consell Comarcal indica que "hem de ser capaços de poder analitzar aquestes dades i fer propostes en relació de quina manera podem atendre aquesta situació". Ignasi Giménez defensa que "està naixent una nova classe social, en moltes ocasions invisible," formada per persones que "tenen moltes dificultats per accedir a les ajudes, perquè tenen una feina, però els seus ingressos són tant baixos que no tenen un sou que els permeti viure".