El 59 % de l'electorat català creu que la democràcia està amenaçada

Així ho indica el sondeig anual de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials, consorci de la UAB i la Diputació de Barcelona, que evidencia la preocupació per la salut de la democràcia entre l’electorat català i la tendència conservadora dels homes joves, amb el grup de menors de 25 anys com el més situat a la dreta.

El sondeig de 2024 sobre l’opinió de l’electorat català, el número 35 de la sèrie de sondeigs ininterrompuda des de 1989 de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS), ha dedicat una bateria de preguntes a posar a prova l’estat de la democràcia. Els principals resultats indiquen que el 59 % de les persones enquestades creu que la democràcia està amenaçada. Les notícies falses (83,7 %), l’extrema dreta (81,7 %) i les desigualtats econòmiques (79,2 %) es veuen com les principals amenaces per a la democràcia.

D’altra banda, la situació econòmica, la inflació i els preus alts es consideren la principal amenaça per mantenir la seva forma de vida per part del 20,6 % de les persones enquestades, seguits de la situació política (14,1 %), la inseguretat ciutadana (8,1 %), l’atur i la precarietat laboral (7 %), i els problemes d’accés a l’habitatge (5,9 %).

La democràcia segueix sent el sistema polític preferit per la majoria (81,6 %), tot i que aquesta preferència és significativament inferior entre els menors de 25 anys, especialment entre els homes (61,8 %), un 16 % dels quals diu que prefereix un règim autoritari. En aquest grup, només el 29 % considera que viure en una democràcia és extremadament important per a ells. Ara bé, el 85 % no està d’acord amb l’afirmació que «la democràcia no serveix per resoldre els problemes».

Bretxa de gènere entre els més joves

Des de la UAB apunten que, com ja s’havia vist en el sondeig de 2023, enguany es torna a constatar la deriva conservadora dels homes més joves de 25 anys. Aquest és el grup que se situa més a la dreta, i es diferencia significativament de les dones de la mateixa edat. El 30 % dels homes d’aquesta edat se situa en posicions de dreta, mentre que les dones no arriben al 10 %.

Els nois més joves també mostren tendències més conservadores en altres temes, com ara l’acord amb el feminisme. Si el 2023 un 57,7 % dels menors de 25 anys s’hi mostraven d’acord, un any després han passat a ser el 40 %, una disminució de gairebé 18 punts.

Empitjora l’opinió sobre la immigració respecte a 2023

Segons el sondeig, l’opinió sobre la immigració empitjora respecte a l’any 2023, probablement pel fet que al llarg de l’any passat es va convertir en un tema de debat públic, tot i que les dades són millors que les de fa vint o trenta anys.

Les persones enquestades que es mostren d’acord amb aquest fenomen social passen del 59,7 % el 2023 al 53,9 % l’any passat i, a més, pugen les que es mostren més aviat en desacord, del 21,7 % al 28,1 %. També pugen les que consideren que cal limitar l’entrada d’immigrants al país, que passen del 44,4 % al 54,1 %.

Segons sexe i edat, els homes menors de 25 anys són els més contraris a la immigració (38 %), i les dones de menys de 35, les més favorables (71 %).

Dividit per formacions polítiques amb representació al Parlament de Catalunya, el 100 % dels enquestats d’Aliança Catalana estarien d’acord a limitar l’entrada d’immigrants al país, seguits de Vox (85,7 %), Junts (67,4 %), PP (64,9 %), PSC (50,2 %), ERC (43,2 %), En Comú Podem (20,6 %) i la CUP (17,2 %). Cal destacar que es dispara l’opinió negativa vers la immigració entre l’electorat de Junts (puja 19,1 punts respecte a 2023).

Disminueix la tensió política

Segons les dades aportades pel sondeig, els sentiments que desperta la política són cada cop més negatius. En els últims anys han crescut la desconfiança (28 % de les persones enquestades el 2024), la frustració (25,3 %) i la irritació (12,2 %).

D’altra banda, s’observa un menor interès en la política i una menor freqüència de discussió sobre el tema si es compara amb el període del procés. També cal destacar, com una tendència estable, l’existència d’una bretxa de gènere pel que fa a l’interès per la política (els homes s’hi interessen 10 punts per damunt de les dones).

El sondeig també revela que, per primer cop des de 2011, hi ha empat entre la preferència per la independència (31,3 % de les persones enquestades) i per una comunitat autònoma (30,6 %). Hi ha 20 punts de diferència a favor de seguir a Espanya (el 56,7 % en són partidaris, davant del 36,7 % a favor d’un Estat independent) i decau la importància sobre el tema.

Menys del 5 % de les persones enquestades creu que el procés acabarà en la independència. Des de 2018 aquesta resposta ha retrocedit 16 punts entre els votants de Junts, 24 entre els d’ERC i 29 entre els de la CUP. Tanmateix, la majoria creu que el procés no s’ha acabat.

El canvi de conjuntura a Catalunya projecta la preferència de Salvador Illa (PSC) com a president, que creix 9 punts respecte a 2023 (de l’11,7 % passa al 20,6 %). Les persones enquestades situen com a segona opció Carles Puigdemont (Junts), que perd 2,2 punts (del 16,7 % passa al 14,5 %), i, com a tercera, Oriol Junqueras (ERC), que també retrocedeix 2,1 punts (del 12,8 % al 10,7 %).

Entre l’electorat del PSC, la preferència per Illa augmenta 20 punts respecte a 2023 (del 42 % passa al 61,1 %), mentre que Puigdemont és el que mostra major preferència entre els seus electors (74,1 %).

Per elaborar el Sondeig d’Opinió de Catalunya de 2024 de l’ICPS s’han portat a terme 1.200 entrevistes personals domiciliàries a població de 18 anys o més, de nacionalitat espanyola i empadronada al municipi on es feia l’entrevista. El treball de camp, dut a terme per l’empresa GESOP, es va fer del 7 de novembre al 3 de desembre de 2024.