El 72'2% dels cerdanyolencs pot parlar en català

Cerdanyola és la divuitena ciutat del país on més es parla català, un 72'2% de la població ho fa, segons l'Informe de Política Lingüística que acaba de fer públic la Generalitat. Sant Cugat, amb el 82'2% de la població capacitada per parlar català encapçala el llistat, seguit d'Igualada i Girona.

Entre les 50 ciutats més poblades de Catalunya, Cerdanyola és la número 18 en capacitat dels seus veïns de parlar en català. Un llistat en què, pel que fa a les poblacions del nostre entorn, Sant Cugat ocupa el primer lloc, mentre que Terrassa i Sabadell són les localitats 17 i 19 amb uns 72'3% i 71'8%, respectivament. Al llistat també apareixen altres poblacions del Vallès Occidental com Rubí (lloc 27 amb el 69'2% de parlants), Montcada i Reixac (32 i 67'6%), Barberà (35 i 66'5%) i Ripollet (42 i 64%). Santa Coloma de Gramenet és la ciutat que té l’índex més baix (50,6%).

El conseller de Cultura, Santi Vila, ha lliurat avui l’Informe de Política Lingüística 2015 a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. L'informe conté dades i indicadors referits a la situació de la llengua (coneixement i ús de les llengües de la població, usos del català al sector comercial, cultural, a l’ensenyament, la justícia, etc.), a l’acció de govern i a la incidència que tenen les polítiques lingüístiques aplicades. L’informe es lliura al Parlament una vegada cada any.

Algunes de les dades d'aquest treball indiquen que:

• el 94,3% de la població de 15 anys i més entén el català i el 80,4% el sap parlar.
• 662.300 persones adultes tenen llengües inicials diferents del català i del castellà.
• El grau d’acord sobre la unitat de la llengua als set territoris de llengua catalana és del 80%.
• Terres de l’Ebre, Ponent, Alt Pirineu i Aran, comarques centrals i Girona són les zones amb més coneixement del català.
• Les Terres de l’Ebre té el percentatge més alt de població que té el català com a llengua inicial, d’identificació i l’habitual (superior al 70%). En contraposició, l’entorn metropolità de Barcelona és la zona on es declara amb menor freqüència el català com a llengua inicial, d’identificació o d’ús habitual. El 63,6% de la població es concentra en l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
• Per primera vegada, els 10 webs més consultats a Catalunya tenen tots versió en català i puja 7 punts l’audiència de webs en català
• Les grans marques de subministraments de la llar i els vins i caves són les que usen més el català als webs i als telèfons d’atenció al client. Per sectors, l’ús del català (al telèfon i al web) arriba al 70 % en alguns sectors com subministraments de la llar, transport de viatgers, vins i caves o aigua entre d’altres mentre que en l’extrem contrari s’hi situen telefonia mòbil, motocicletes, electrònica i informàtica, automòbil, les cadenes de restaurants i les marques d’higiene i cura personal.
• El 26,5% de lectors de llibres van llegir un llibre en català, percentatge superior a l’any passat (en què fou del 24,8 %).
• Creix 6 punts el consum d’espectacles en català. El 59,5% dels espectadors de teatre i arts escèniques ha vist del darrer espectacle en català, percentatge superior a l’any passat (en què fou del 52, 9 %): En nombres absoluts el total de sessions de cinema doblades, subtitulades o originals en català ha estat 27.287, gairebé 5.000 més que al 2014.
• 745.961 espectadors de cinema en català.
• La ràdio és el mitjà amb més consum en català, amb el 64,1%, superior a l’any anterior. Es publiquen 104 mitjans digitals professionals en català, amb un total de 76 milions de pàgines vistes mensuals (agost 2016). 14 mitjans més que en el mateix període de l’any 2015. El percentatge de televidents que han vist programes en català passa del 54,2 al 51, 8 %. El consum de diaris impresos en català ha disminuït en dos punts percentuals respecte el 2014, tot i que continua essent més alt que al 2013.
• El nombre d’alumnes escolaritzats en català és d’1,3 milions, 8.000 més que l’any passat