El Blues de Cerdanyola torna a la Casa de Andalucía amb 'Cantes malditos'

El Blues de Cerdanyola torna a la Casa de Andalucía per segon any consecutiu per programar un concert dins les Jornades Culturals Flamenques, Cantes malditos, la proposta del cantaor Antonio Fernández i el guitarrista Pedro de Dios que fusiona flamenc i blues.

El Festival Internacional Blues de Cerdanyola sempre ha mostrat el seu interès pel flamenc, essent blues i flamenc dos gèneres amb molts punts de contacte, i ja al 1994 va programar les actuacions de Mayte Martín i un jove Miguel Poveda. Si l’any 1988 naixia el Festival de Blues, un any després naixien les Jornades Culturals Flamenques, fins que l’any passat es va decidir dedicar una nit d’octubre a la confluència dels dos esdeveniments culturals. Si l’any passat van actuar Libèrica amb la seva fusió de flamenc, jazz i cançó tradicional catalana, enguany s’ha convidat al cantaor de granadí Antonio Fernández i a Pedro de Dios, guitarrista de la banda de blues Guadalupe Plata, que presenten el disc Cantes malditos, on conflueixen la Niña de los Peines i Skip James a lament de zambra i petenera, on baixant per l’Albaicín arribem al Delta del Mississippi.

Probablement, el Blues de Cerdanyola sigui l’únic certamen del gènere que programa flamenc, fet molt més habitual en els festivals de jazz. Des de la comissió organitzadora sempre han tingut clar que blues i flamenc, flamenc i blues, estan profundament connectats com les dues expressions universals de dolor i resistència que són, dues corrents soterrànies que avui confluiran a Cantes malditos, un disc fosc, com ja queda clar des de la seva portada, el quadre El velatorio, de José María López Mezquita, que mostra la vetlla a una cova del Sacromonte del cadàver d’un nen entre els plors de la família i el cant i el ball dels veïns.

Un disc i un espectacle nascuts gairebé per casualitat gràcies al músic i productor José Sánchez, que va posar en contacte a Antonio Fernández i el seu veí Pedro de Dios per enregistrar un treball aclamat per la crítica i que a ben segur beneiria Enrique Morente.