El Cafè amb Lletres acomiada l'any amb el darrer Sant Jordi, "Crim de sang"

Un thriller d’atmosfera gòtica, un relat policíac situat a la Barcelona de la guerra civil, és l’ambient escollit per l’escriptor mallorquí, Sebastià Alzamora, per a la seva novel.la Crim de Sang, en la qual confronta fets malèfics protagonitzats per éssers humans, alguns d’ells personatges històrics reals.

Sebastià Alzamora creu que la guerra civil és un camp per explorar per part dels novel·listes molt ampli per parlar de la qüestió més recorrent a la història de la literatura, com és la qüestió del mal. I si hi ha un escenari adient per parlar d’aquesta qüestió, aquest és, sens dubte, la guerra i el vampirisme, present a la novel.la, n’és una representació del mal.

I és que la intenció de l’autor és confrontar fets malèfics protagonitzats per humans, algun d’ells reals històricament, amb fets malèfics que es poden situar en el món de la literatura fantàstica.

D’altra banda, Alzamora va deixar clar que la intenció de la novel.la no és reivindicar ni denunciar res, tal com es podria imaginar quan en aquesta ficció s’han invertit els papers, sent els dolents les forces de la república i les víctimes els eclesiàstics.

Alzamora creu que tota confrontació comporta un desastre col·lectiu i que en qualsevol guerra es produeixen atrocitats, tant en un bàndol com en l’altre.

I a Crim de Sang, segons l’autor, ningú surt gaire ben parat, ja que, si bé és cert que hi ha anarquistes que cometen atrocitats, totes elles reals, també és cert que hi ha membres de l’Església que cometen maldats molt evidents.

L’autor diu que si la novel.la conté alguna denúncia és precisament contra el fanatisme, present en qualsevol idea, creença o ideologia, quan, segons ell, es podreix. I això és el que va passar durant la guerra, ja sigui en un bàndol o l’altre. En definitiva, l’autor creu que cap ideologia està lliure de la temptació del fanatisme i això és el que va passar amb la FAI, no amb la CNT o a l’anarquisme en general.

Preguntat per l’actual situació política de retallades generals i mesures com l’avantprojecte de llei d’Educació del ministre Wert, Alzamora diu viure-la amb incomoditat i tristor perquè, una vegada més, apareixen els fanàtics, uns fanàtics a qui els anys no semblen passar perquè són del mateix tarannà que els de l’any 36 i, malauradament, ens ensenya que la famosa Transició Espanyola ha estat un gran fracàs.