El Centre Direccional orfe de propostes. Ara una oportunitat

4 d'abril de 2016 a les 8:07

Cap a l'any 2000 les administracions local i autonòmica van promoure el Centre Direccional, un Pla
Urbanístic que ocupava tota la Plana del Castell. Construint a tort i a dret, era el prototip de ciutat
capdavantera en l'especulació immobiliària que inflava la bombolla i ens conduïa de dret a l'atzucac
econòmic. Des de la ciutadania, ja aleshores s'avisava del perill de l'esclat de la bombolla i és reclamava un
urbanisme contingut, no especulatiu i respectuós amb el medi ambient.

També cap a l'any 2000, des de l'Associació Via Verda es va fer una contraoferta, un Pla Urbanístic
alternatiu. El projecte anomenat «Cerdanyola Ciutat de la Universitat» va ser, sobre tot, una proposta positiva
basada en un creixement contingut que fes de límit a l'expansió desorbitada de la trama urbana. Connectava
la UAB amb el nucli urbà actual mitjançant la construcció d'un Parc Científic i tenia com límit el torrent dels
Gorgs. La Plana la deixava lliure, com a connector biològic entre la serralada litoral, Collserola, i la serralada
prelitoral, Sant Llorenç del Munt. Aquesta proposta ciutadana va rebre força lloances. Tanmateix, tot i haverla
lloat, la van desestimar. Les administracions se sotmeteren als interessos econòmics privats especulatius,
aprovaren un Pla dibuixat d'esquenes a la ciutadania i amagaren l'existència de nombrosos abocadors
contaminants, molt perjudicials per a la nostra salut. Per a lligar bé la feina, van crear el Consorci del Centre
Direccional, hipotecant així per sempre la sobirania del Ple municipal, fins i tot a dia d'avui.

Avui però, els canvis produïts en la composició de l'Ajuntament, amb el govern actual i amb un possible
acord més ampli, junt a d'altres canvis que també hi ha hagut en institucions externes que són molt decisòries
per definir el territori, fan albergar l'esperança que una alternativa al Pla Urbanístic vigent sigui
vertaderament viable. I s'ha d'aprofitar, tot i conèixer els poderosos interessos econòmics especulatius que el
segueixen cobejant.

En primer lloc, considerem que no es pot avançar en cap planejament si no se solucionen els gravíssims
problemes generats pels abocadors Can Planas i Elena, que tot i tenir característiques diferents ambdós
generen greus problemes de salut per la contaminació del sòl, de l'aire i de l'aigua.

En segon lloc, el connector biològic entre les serralades ja no existeix com a tal, ja que la carretera de Sant
Cugat i les edificacions entorn el sincrotró l'han malmès i, per tant, cal fer una proposta nova, diferent
d'aquella de l'any 2000. Una proposta també en positiu, adaptada a la realitat, que preservi el màxim
d'espais lliures fent que actuïn com a esponja entre el Parc de l'Alba, Cerdanyola i Sant Cugat. Una proposta
que, sintetitzant, elimini el Túnel d'Horta, delimiti la zona empresarial, eviti el greu problema de mobilitatcontaminació
que causa l'ocupació extensiva, no promogui cap Centre Comercial, eviti el creixement
desmesurat d'habitatges i tanqui la ciutat a la riera de la UAB (torrent dels Gorgs).

Malauradament no podem tornar enrere. Aquella ciutat compacta i connectada amb la UAB que ens van
prometre no s'ha complert. Ben al contrari, hem descobert que hi ha 15 abocadors oficialment reconeguts als
quals cal afegir el nou, l'Elena, tant mal gestionat i perillós que no el poden donar per clausurat. Per altre
banda, l'augment de la circulació de vehicles privats ja causa embussos en hores punta. Cal posar seny,
reconèixer la realitat actual i tornar a fer propostes en positiu.

Els signants, que hem estat dècades defensant aquest espai, som els primers interessats a pensar alternatives i
a treballar colze a colze amb el govern municipal que també el defensi.

Sabem que els interessos i els poders econòmics especulatius privats són molt potents i disposen d'uns
serveis jurídics molt ben dotats. En oposició, la ciutadania seguim tenint la capacitat de lluita i la seguirem
usant com millor sapiguem per preservar la salut, el benestar i el patrimoni natural de totes i tots.

Rosa Guallar, Roger Caballé, Albert Turón, Àngel Gastón