El Cerdanyola Folc neix amb voluntat de reservar data al calendari cultural

La defensa de la cultura popular i tradicional, el refermament dels lligams entre les entitats locals i el redescobriment d'elements destacats de la nostra pròpia cultura de vegades massa oblidats són alguns dels aspectes que més destacaven al Cerdanyola Folc, l'aplec de cultura popular que per primer cop es celebrava ahir a la plaça de Sant Ramon. Una nova cita al calendari lúdic i cultural de la ciutat que l'Ajuntament ja ha anunciat que tindrà continuïtat.

Música per escoltar i per dansar, recordatoris del passat pagès de Cerdanyola, tallers dels instruments més diversos i fins i tot un luthier que mostrava algunes de les seves creacions, costums infernals i d'altres que pugen als aires, esclats sorollosos i gegants cerdanyolencs, llibres de la història local i costumaris del país van ser alguns dels variats elements de la cultura tradicional que es van donar cita durant tot el dia d'ahir al Cerdanyola Folc.

El director artístic de l'aplec, Josep Maria Ribelles, destacava l'objectiu de fer una àmplia programació que valorés el paper de les entitats de la ciutat i suposés una àmplia defensa dels elements de la cultura tradicional.

La regidora de Cultura, Montserrat Montiel, destaca que un dels seus objectius és donar suport a la música popular i les tradicions del país i que el projecte que va presentar Ribelles s'ajustava plenament a aquest objectiu. Montiel destaca que el Cerdanyola Folc ha comptat amb la participació de totes les entitats de cultura catalana i de la Casa de Andalucía, la Casa d'Aragó i la Irmandade galega amb un objectiu d'unitat. La regidora explica que l'Aplec de Cultura Popular tindrà continuïtat.

La cercavila, festiva i sorollosa, obria una jornada que s'aixecava amb la incògnita de com rebria la ciutadania aquesta primera edició. El sol acompanyava les primeres hores al temps que el veïnat assistia a les primeres demostracions que tan podien anar d'una sardana, a com pujar un castell o a aprendre els secrets que s'amaguen darrera una castanyola. En aquest sentit, músics com Guillem Ballaz –viola de roda i pandero-, Gerard Alís -sac de gemecs-, Adrià Abellán –flabiol i tamborí- o Anaïs Falcó –violí- van fer petites actuacions pedagògiques explicant els secrets i les tradicions d'instruments com la viola de roda, el pandero, el sac de gemecs, el flabiol, el tamborí o, en el cas d'Anaïs Falcó un violí que ha acompanyat durant moltes dècades la nostra vida quotidiana.

El primer aplec de cultura popular i tradicional es tancava amb llums, colors i soroll, i també amb un fi de festa lúdic i alegre. Els Cul de sac i Ball folk feien la cloenda amb música i ball del primer Cerdanyola Folc, un nou dia a apuntar en el nostre calendari lúdic.