El CIT neix a un febrer que veu aparèixer les polèmiques de Tàndem i l´ARE i el Goya de ´Nocturna´

Els objectius del CIT eren impulsar el creixement econòmic, millorar la qualitat de vida de les persones, impulsar la qualitat en la prestació de serveis, promocionar el territori a l’exterior i afavorir la cooperació entre administració, empresa i universitat. L’alcalde, Antoni Morral, i la tinent d’alcalde de Desenvolupament Econòmic Local, Consol Pla, posaven l’accent en el repte ambiciós que suposa aquest impuls per a les tres ciutats. Per aconseguir aquests objectius el CIT desenvoluparà quatre programes: un d’infrastructures i serveis per a la mobilitat, un de gestió dels parcs empresarials, un d’infrastructures de telecomunicacions i per últim, un de desenvolupament de serveis avançats.

 

La UAB, mentrestant, anunciava la construcció del Centre de Transferència Tecnològica Eureka per acollir unitats i equips de recerca i desenvolupament, tant d’empreses com de centres d’investigació i de la mateixa Universitat, amb un fort component de R+D; un viver d’empreses creades a partir de la recerca d’investigadors de la UAB (spin-off) i la seu central del Parc de Recerca UAB.

 

Com la resta del país, Cerdanyola entrava aleshores de ple en la sequera i es situava en un estat d’Excepcionalitat 2 segons el decret emès per la Generalitat, cosa que suposava a la prohibició de destinar aigua potable a usos que no siguin l’abastament domèstic. L’Ajuntament posava marxa mesures d’estalvi a la via pública –neteja, jardins i fonts-, una campanya d’informació ciutadana amb repartiment de difusors i trametria les diligències perquè l’Entitat Metropolitana del Medi Ambient sancionés les infraccions del decret.

 

 

Una de les polèmiques polítiques de l’any naixia al febrer quan s’anunciava la intenció de la Generalitat de fer una Àrea Residencial Estratègica (ARE) a Cerdanyola. Al Ple d’aquell mes  el portaveu del PSC, Antonio Cárdenas, afirmava que hi havia la possibilitat de construir mil habitatges nou en l’espai que queda buit amb la reducció d’amplada màxima de la reserva del Túnel d’Horta, una de les modificacions al Pla Parcial del Centre Direccional aprovades aquell dia al Ple de l’Ajuntament. Des del govern, el tinent d’alcalde de Territori, Rafael Bellido, afirmava que l’ARE suposa una oportunitat d’endreçar una zona degradada i oferir habitatge assequible però assegurava que no es coneixien en aquells moments el número de pisos que es podien fer i que en tot cas l’ARE seria fora del Pla Parcial del Direccional.

 

A la segona meitat de l’any, aquest tema es dissolia, perquè no aconseguia suport per a la seva aprovació davant el desmarcatge de CiU dels seus companys de govern.

 

 

Al febrer cultural veiem com dos cerdanyolencs, Adrià Garcia i Víctor Maldonado, guanyaven un premi Goya per la direcció de la millor pel.lícula d’animació de l’any: Nocturna. El llibre Els Mallols. Un jaciment de la plana del Vallès, entre el neolític i l’antiguitat tardana, recollia al febrer més de 4.500 anys de la història de la Plana del Vallès sobre un conjunt arqueològic fonamental per comprendre l’evolució del poblament i les formes d’ocupació i explotació del territori a Cerdanyola i al Vallès durant aquest llarg període, especialment pel que fa els segles anteriors a la l’ocupació islàmica.

 

 

A finals de mes esclatava un dels conflictes de l’any quan s’anunciava el tancament de l’escola infantil Tàndem. Pares i mares d’alumnes i professors del centre es van concentrar a la porta de l’Ajuntament durant la celebració del Ple Municipal i a l’interior van criticar falta de suport de l’Ajuntament a la continuïtat de l’escola. Durant la sessió plenària es van fer públiques les discrepàncies existents entre els dos grups de govern en relació al model educatiu de 0 a 3 anys a la ciutat. El regidor d’Educació, Gustavo Arias, destacava l’objectiu d’ evitar perdre les 102 places d’educació infantil a la ciutat i assegurava l’oferta de la pròrroga del conveni a l’escola. Arias destacava que la direcció de Tàndem podria presentar-se al concurs per a la gestió de les escoles-bressol municipals en projecte, però en cap cas podia transformar-se un centre privat en públic.

 

ICV/EUiA, grup majoritari del govern, defensava el model d’escoles-bressol de titularitat pública amb gestió sota control municipal. CiU per la seva banda, defensava com viable un model mixt amb unes escoles públiques i altres privades amb conveni amb l’Administració i reclamava l’acceleració de la construcció de les escoles públiques.

Aquest conflicte es va allargar durant mesos, amb el naixement  al març de l’associació Defensat el 0-3 i concentracions de protesta cada celebració de Ple fins que al juny es firmava el conveni entre Ajuntament i el grup Tàndem i que suposava el tancament del centre i el naixement de l’escola-bressol Cordelles.

 

En el que si havia unanimitat al Ple, i de fet al conjunt de la ciutat, és en l’aprovació del Pla d’Accessibilitat de Cerdanyola amb l’objectiu d’assolir una eina integral contra els problemes que tenen a la ciutat les persones amb mobilitat reduïda.

 

 

El músic Llibert Fortuny  era el nou Cerdanyolenc de l’Any, la Xarxa Interactiva Sociocultural (XISC), l’entitat cerdanyolenca i el premi Sant Martí es destinava al personal de l’emissora municipal Cerdanyola Ràdio pels seus 25 anys d’història a la ciutat. Són els premis que anyalment atorguen els periodistes dels mitjans de la ciutat.

 

Al món de l’esport doble mala notícia a les banquetes. David Bou era substituït per Ricard Hernàez a l’Epson d’hoquei i Miguel Ángel Pareja per Quico Diaz a la del Cerdanyola FC, com a senyal que la temporada no anava bé.