El Club Tennis Cerdanyola, a punt de fer-se amb la gestió de les pistes de raqueta

El procés d'adjudicació de la concessió de les pistes de raqueta del Complex Esportiu Municipal Riu Sec al Club Tennis Cerdanyola va ser ahir un dels temes de debat de l'última sessió ordinària del ple de l'Ajuntament en aquest mandat. L'ampliació de capital de l'empresa mixta Cerdanyola Aparca, la liquidació del pressupost de 2014 i la defensa de la sanitat pública de qualitat a Cerdanyola van ser altres dels temes protagonistes de la sessió.

El Ple ordinari del mes de maig ha aprovat el requeriment al Club Tennis Cerdanyola per presentar la documentació que certifiqui que ha constituït la garantia de 30.000 euros necessària per a l'adjudicació del contracte de les pistes del Complex Esportiu Municipal Riu Sec.

El Club Tennis Cerdanyola ha estat l'únic que ha concorregut per aquesta concessió i, segons el regidor d'Esports, Marc Guillamon, un cop estudiada tota l'oferta i la documentació presentada s'ha proposat com a adjudicatari de l'explotació i gestió del servei. Ara el club haurà de justificar que ha dipositat la garantia definitiva i es procedirà a l'adjudicació del contracte.

Compromís per Cerdanyola i ERC demanaven retirar el punt a l'espera de les noves majories que es poden formar al Ple després de les eleccions del 24 de maig i pels dubtes que tenen pel que fa a la viabilitat econòmica del servei. El regidor d'ERC, Daniel Mallén, posava en dubte que les previsions econòmiques del licitador puguin garantir la seva supervivència i es mostrava disconforme amb el "rumb que porta" aquest procés.

També des de Compromís el seu portaveu, Pol Ribas, posava en dubte la solvència econòmica del servei i afirmava que al seu grup no li agradaria que el Club Tennis Cerdanyola veiés condicionada la seva continuïtat per gestionar-ho.

Des del govern, Guillamon contestava que la licitació és una gran oportunitat pel Club de Tennis per créixer i augmentar el número d'abonats gràcies a unes instal•lacions més àmplies i amb oferta més diversa. El regidor d'Esports afirmava que el club "ha presentat un bon projecte i està engrescat".

Ampliació de capital de Cerdanyola Aparca

El segon tema destacat del ple va ser l'ampliació de capital de 500 mil euros de l'empresa mixta Cerdanyola Aparca, que gestiona els aparcaments públics soterrats de la ciutat.

Des del govern es recordava que s'han intentat dur a terme mesures per garantir la viabilitat dels aparcaments sense resultats i ara es veuen obligats a aquesta ampliació per cobrir el present exercici. Segons el regidor de Finances, Francisco Ortiz, una possible solució a aquesta situació seria amortitzar una part del préstec pendent i amb els beneficis cobrir la despesa. Aquesta proposta, però, l'haurà d'estudiar el pròxim govern municipal.

El grup municipal d'ERC demanava la retirada del punt en considerar que no era legal i fent al•lusió a l'informe de secretaria, mentre que Compromís recordava tots els diners públics que s'han anat abocant als aparcaments els darrers anys i es preguntava perquè no s'havia constituït la comissió informativa especial que havia d'analitzar la situació dels aparcaments.

CiU defensava la iniciativa de construir els tres aparcaments l'any 2005, a cost zero per l'Ajuntament, i deia que la comissió no es va constituir a petició d'alguns partits i a l'espera del nou govern. El portaveu convergent, Alfons Escoda, justificava el vot favorable a aquesta ampliació de capital en entendre que es tracta d'un problema que requereix d'una solució en profunditat i una operació d'aquesta magnitud no té sentit en aquests moments amb un govern sortint.

El punt no es retirava de l'ordre del dia i s'acabava aprovant amb els vots favorables del govern (PSC i ICV-EUiA) i CiU i el vot contrari del PP, ERC, CxC i la regidora no adcrita.

Liquidació del pressupost de 2014

L'Ajuntament de Cerdanyola liquida el pressupost municipal de l'exercici 2014 amb un resultat positiu de 5,8 milions i un romanent de 9 milions d'euros.

Al Ple ordinari del mes de maig es donava compte d'aquesta liquidació que, segons el regidor de Finances, Francisco Ortiz, demostra que hi ha uns comptes sanejats amb un pressupost estabilitzat i havent sortit ja del pla de sanejament i del pla d'ajust de proveïdors. Ortiz explicava que a 31 de desembre de 2014 l'Ajuntament tenia un deute de 25 milions d'euros i aquest 2015 s'espera que es redueixi fins arribar als 22 milions; un nivell d'endeutament que, segons Ortiz, és molt baix en comparació amb moltes altres administracions locals.

Els grups de l'oposició d'ERC i Compromís criticaven, en canvi, aquesta liquidació. Per als republicans hi ha molts aspectes sorprenents com factures sense consignació, increment del termini de pagament en el tercer trimestre, el conveni amb la UAB o el romanent en foment de l'ocupació, entre d'altres.

Per a Compromís per Cerdanyola el govern fa un "balanç triomfalista" quan el resultat positiu s'ha aconseguit a base de no executar al 100 per cent el pressupost, fins i tot en serveis públics que es consideren bàsics. Per a Pol Ribas, "no hi ha voluntat política de fer una bona gestió dels serveis públics"; una gestió que sigui "eficaç i transparent".

Moció en defensa de la sanitat pública

Altre tema que generava debat, tot i que s'aprovava per unanimitat, era una moció en defensa de la sanitat pública de qualitat a Cerdanyola, mostrant el rebuig a les retallades de personal i pressupostàries, recordant que al CAP Serraperera en els darrers dos anys s’ha disminuït la plantilla en 2 metges, 1 pediatre, 3 infermeres, 1 auxiliar, 1 odontòleg i 5 administratius a temps complet i 1 a temps parcial.

La moció es portava al ple a proposta de la Plataforma dels treballadors i treballadores del CAP Serraperera, la portaveu de la qual intervenia durant el temps del ple dedicat a l'audiència ciutadana per sol•licitar que també s'incorporés al text tres punts més: la convocatòria urgent del Consell de Salut, la petició d'una auditoria a la regió metropolitana nord i la petició de dimissió del conseller de Salut de la Generalitat, Boi Ruiz. Aquests punts finalment no s'incorporaven i la moció tirava endavant amb el text original però amb molt debat.

La regidora de Salut Pública, Maria Reina, denunciava la situació precària de l'atenció primària de la ciutat provocada per les retallades constants en els darrers anys; l'última d'elles fa només una setmana i que ha suposat la reducció de 4 administratius. El problema, segons Reina, és molt seriós.

El punt generava un tens debat i la confrontació entre dos regidors, el de CiU, Marc Costa, i la del PSC, Montserrat Montiel. Costa afirmava que el fons de la moció era correcta però es negava a incloure en la mateixa la petició de dimissió del conseller Boi Ruiz en considerar que la situació de la sanitat pública seria una altra si el govern central traspassés els diners dels pagaments pendents. La regidora del govern, en canvi, afirmava que hi ha "una clara voluntat política de desmantellar el sistema públic de salut" i s'està fent mitjançant dues estratègies: retallant i privatitzant.

Des d'ERC el regidor Daniel Mallén afirmava que els ciutadans de Cerdanyola tenen un serveis sanitaris vergonyosos, malgrat tributar per uns serveis de primera. Mallén manifestava el seu desig de que l'Ajuntament en un futur s'impliqui més activament i evidenciï aquest problema. El regidor també tenia paraules crítiques per al Govern de la Generalitat per nomenar com a conseller "una persona que és evident que és el representant del lobby de les mútues" i que fa servir la manca de finançament estatal com a excusa per privatitzar la sanitat.

Des de Compromís per Cerdanyola, després d'insistir en que s'incorporessin les noves propostes de la plataforma al text, la regidora Puri Palomar demanava al ple que aquestes mocions no quedin en una declaració d'intencions i es facin tots els esforços possibles per tirar-les endavant.

Aquest va ser el darrer ple ordinari del mandat. Abans que es constitueixi el nou ple del consistori, es celebrarà una sessió extraordinària, el dia 10 de juny, per aprovar les actes anteriors i acomiadar els regidors que ja no continuaran en el proper mandat.