Cerdanyola Ràdio - 105.3 FM

Cerdanyola Ràdio - 105.3 FM

Escoltar en directe

Societat

  • Portada
  • Societat
  • El Col·lectiu Refem proposa reprojectar el Centre Direccional
El Col·lectiu Refem proposa reprojectar el Centre Direccional

El Col·lectiu Refem proposa reprojectar el Centre Direccional

2 de juny de 2016 a les 10:15

El Col·lectiu Refem el Centre Direccional demana una revisió del projecte urbanístic del Centre Direccional, tot presentant un seguit de propostes i idees per a la discussió de la ciutadania i, un cop fet això, que siguin els arquitectes i els urbanistes qui dissenyin el projecte que, de manera consensuada, es vulgui tirar endavant.

Audios

02-06-2016 Àngel Gastón

02-06-2016 Albert Turón

El membre del col·lectiu, Àngel Gastón, diu que el primer que s’ha de solucionar de manera urgent és el tema dels abocadors, concretament els de Can Planas i Elena, perquè, fins que no es resolgui aquest problema no es pot tirar endavant cap projecte urbanístic sobre la zona, perquè primer és la salut i després els planejaments.

Segons explica Gastón, l’abocador de Can Planas és el més descontrolat i ocupa 18 hectàrees, té 14 metres i mig de profunditat, conté 2 milions i mig de tones de residus, 330.000 quilos de tòxics, arriba als 47ºC de temperatura a pocs metres de profunditat i hi ha una sortida incontrolada de gasos i lixiviats. Mentre que l’abocador Elena es troba acordonat per l’emanació de gasos. Un abocador que es prometia modèlic, però que finalment ha estat un fracàs. Per tant, conclou, “hi ha aquestes dues taques en aquest planejament”.

Gastón també explica que modificar-lo té unes dificultats perquè no agrada canviar les coses i per tot un seguit d’interessos econòmics i de privilegis que s’han mantingut al llarg de molt de temps, però, tot i així, veuen una oportunitat de canviar-lo, ja que la situació al govern municipal, l’Àrea Metropolitana, i la Generalitat ha canviat i és més favorable a modificar-lo.

El membre del Col·lectiu Refem explica que aquest canvi es pot fer des de la premissa de canviar-ho tot, en part, o deixar-ho com està, i que la seva modificació dependrà de la força i la voluntat de portar-ho a terme.

Arribats aquí, les quatre idees per a aquesta zona són. Una primera anomenada Zona de pre-Parc. És a dir, conservar la franja que va des de l’autopista fins a tocar de Collserola com a zona de pre-Parc, lligar-la al Parc de Collserola i aconseguir que hi hagi una destinació econòmica per al seu manteniment, ja que és una zona de connexió de la Plana a una zona boscosa com Collserola pel conjunt de fauna que pugui necessitar d’aquest espai més obert.

De la seva banda, l’Albert Turon, també del col·lectiu, diu que un altre punt que es reclama és la desprogramació dels vials previstos al PGM, alguns dels quals ja estan desprogramats, com ara el Túnel Central i la Ronda Sud, però, sobretot, l’objectiu és eliminar el Túnel d’Horta.

Quant als usos del terreny, Turon reclama un ús no intensiu com habitatge, perquè els més de 4.000 previstos s’enfronten al problema de trobar-se al voltant d’un abocador mal clausurat i amb problemes, per la qual cosa demanen que aquest habitatge sigui desplaçat a altres llocs com, per exemple, el Polígon de la Clota, fent un canvi d’usos a l’espai deixat lliure per l’Aiscondel o la zona d’Els Maiols.

Pel que fa a la zona comercial prevista, des del Col·lectiu es diu que la idea de reservar un espai comercial equivalent a dues Maquinistes és un model comercial i d’oci antic, desfasat i que provoca molts problemes de mobilitat. Així doncs, la seva proposta passa per canviar d’usos aquest espai previst per a comerç, per altres relacionats amb la ciència, la tecnologia i la Universitat i, si és possible, fragmentar-lo.

Justament, quant a la mobilitat, consideren que és un tema clau a l’hora de fer una planejament nou, perquè entronca amb l’ecologisme i amb la manera d’entendre i de viure les ciutats. Un problema que ja existeix a hores d’ara i que, si es continuen augmentant serveis, anirà creixent exponencialment. En aquest sentit, proposen el tramvia com a sistema de mobilitat, el qual ja està programat pel Pla d’Infraestructures i que de connectar l’Autònoma, passant pel Centre Direccional, Cerdanyola, Ripollet i Montcada.

Altres punts fan referència a un Pla Especial de Patrimoni Arquitectònic que ha de preservar el patrimoni existent i una participació efectiva i real que provoqui una conscienciació i un debat que faci possible un procés de participació efectiva.