El Col·lectiu Ronda tranquil·litza sobre el cobrament d’indemnitzacions a Uralita

El Col·lectiu Ronda, despatx d’advocats que porta la defensa d’afectats per l’amiant, envia un missatge de tranquil·litat respecte les possibilitats de cobrament de les indemnitzacions imposades a l’empresa Coemac, com a successora d’Uralita, tot i la presentació de concurs voluntari de creditors.

El Col·lectiu Ronda surt així al pas de l’anunci de la Corporación Empresarial de Materiales de Construcción SA (Coemac), que assegura la seva “limpossibilitat de fer front a les reclamacions derivades de la fabricació de fibrociment amb amiant”, amb l’objectiu de “que les manifestacions de l’empresa no provoquin desànim i angoixa”. Si s’acceptés la sol·licitud de l’empresa, afirmen, els advocats es mantindran “absolutament vigilants i amatents per tal que Coemac satisfaci les seves obligacions indemnitzatòries presents i futures”.

Compliment de resolucions judicials

Els advocats apunten que el concurs voluntari de creditors “no implica necessàriament que el grup empresarial es trobi en situació d’insolvència irreversible”, sinó que pot orientar-se a una gestió ordenada dels recursos per preservar la viabilitat i assegurar “que l’empresa respongui a les obligacions que emanen de resolucions judicials”, en aquest cas les  indemnitzacions a les víctimes de l’amiant afectades per l’activitat d’Uralita.

Així, des del Col·lectiu Ronda subratllen que l’administrador concursal que es designi haurà de preservar l’interès de “les persones que tenen reconegut judicialment el dret a ser indemnitzats per les patologies causades per l’exposició i inhalació de fibres d’amiant”.

A més, els advocats recorden que la sol·licitud de concurs de creditors no afecta la totalitat de societats del grup, que “han obtingut xifres record de vendes i beneficis durant l’any 2019”.

En tot cas, el Col·lectiu Ronda destaca que aquesta situació demostra “la necessitat urgent i imperiosa que d’una vegada per totes s’aprovi la creació d’un fons públic de compensació per a les víctimes de l’amiant” tal i com ja existeix a altres països de la Unió Europea com ara França. Els advocats reclamen a la classe política espanyola que “adquireixi compromisos ferms i tangibles en el sentit de crear mecanismes reparadors en benefici” de les persones afectades per l’amiant.

Llegat de mort i patiment

El Col·lectiu Ronda remarca que els afectats han patit un “llarg camí judicial que ha servit per establir de forma inequívoca la responsabilitat d’Uralita sobre centenars de casos de defuncions i malalties”, molts d’ells sense cap tipus de vincle laboral amb l’empresa. Per als advocats, el llegat d’Uralita “és un testament fet de mort i patiment” que seguirà provocant defuncions fins com a mínim l’any 2040, “atès els llargs períodes de latència de les malalties causades per l’asbest”.

Per això, insisteixen, les possibles dificultats financeres de Coemac “no poden ser en cap cas una formula per eludir la responsabilitat derivada de les seves pràctiques empresarials i l’incompliment reiterat de l’obligació de vetllar i protegir la salut” dels seus treballadors, les seves famílies i les persones que han viscut o treballat als voltants de fàbriques com la Uralita de Cerdanyola.