El cor no oblida: teatre, ciència i solidaritat per donar visibilitat a l'Alzheimer

La malaltia de Alzheimer és la demència més freqüent. I la pèrdua de la memòria, el seu símptoma més dramàtic. Però els malalts no han oblidat els seus sentiments perquè el cor no oblida. D’aquesta premisa neix la conferència teatralitzada solidària que l’Institut de Ciència i Teatre i l’Associació de Familiars Cuidadors de Malalts d’Alzheimer de Cerdanyola ofereixen auest dimecres, 12 de desembre, a les 18 hores a l’Ateneu.

El cor no oblida es basa en la història d’Auguste Deter, una dona de 50 anys que va començar a sentir gelosia del seu marit. Aquest va ser el primer símptoma. El va seguir la pèrdua de memòria que anava accentuant-se fins que un dia va sortir de casa i no va saber tornar. Deter va ingressar a l’Hospital Psiquiàtric de Frankfurt on la va atendre durant mesos el doctor Alois Alzheimer adonant-se que es tractava d’un estrany cas, en el que si que estava segur que no estava boja. Quan Auguste Deter va morir, Alois va poder analitzar el seu cervell. L’autòpsia va revelar que el seu cervell estava atrofiat i, sota el microscopi, presentava unes lesions rares que mai havia vist. Més de 100 anys més tard, aquesta malaltia s’ha convertit en una epidèmia anomenada Malaltia d’Alzheimer, en honor al seu descubridor.

L’Institut de Ciència i Teatre (InCiTe) va nèixer al 2012 amb la voluntat d’apropar el coneixement científic a tothom. Entre els seus projectes hi ha les conferències teatralitzades que serveixen per comunicar conceptes científics a través de les arts escèniques, unes iniciatives en la qual el públic pot participar preguntant els seus dubtes.

Un d’aquests muntatges, dirigit per Susana Eva Martínez, és El cor no oblida, espectable que, amb aforament limitat, es representa aquest 12 de desmbre a les 18 hores a l’Ateneu. Un donatiu d’1’5 euros es destina a l’Associació de Cuidadors i Familiars de malalts d’Alzheimer (ACFA) de Cerdanyola.

Des d’InCiTe expliquen que la pèrdua de memòria que comporta l’Alzheimer suposa la pèrdua d’episodis de la nostra vida i del significat de  coses i  paraules perquè “els records es fan fum, s'esvaeix la personalitat i fins a la més marcada individualitat es dilueix fins enfonsar-se”. Però remarquen que els malalts d'Alzheimer “potser no reconeguin les nostres cares, no puguin posar nom a les persones que estimen, però no han oblidat el seu amor, els seus sentiments, les seves pors i anhels. I és que el cor no oblida”.