El Correllengua retrà homenatge a la Nova Cançó els dies 19 i 20 d'octubre

El Correllengua es celebrarà a Cerdanyola els dies 19 i 20 d'octubre amb el mateix objectiu de sempre, divulgar la llengua i la cultura popular d’una forma lúdica i participativa, però enguany, dedicat a un dels moviments culturals més destacats del segle passat al nostre país: la Nova Cançó. 

La comissió organitzadora a Cerdanyola, en què hi participen diverses entitats i institucions de la ciutat, ha presentat al bar Grau els actes que es faran en aquesta nova edició del Correllengua, dos anys després de la darrera realitzada a la ciutat. Un dels integrants de la Comissió, Ferran Roig, destaca la crida a defensar la llengua “sense complexes” que suposa aquesta iniciativa que, per primera vegada, no es dedica “a una persona sinó a un moviment cultural” com és la Nova Cançó.

La Nova Cançó, una petjada cultural que perdura

La Nova Cançó va ser un fenomen cultural iniciat al voltant del 1960, en ple Franquisme, de reivindicació idiomàtica i d'uns pressupòsits ètics de caràcter democràtic. Raimon des de València i el grup Els setze jutges -amb Miquel Porter i Moix, Remei Margarit i Josep Maria Espinàs com a impulsors d'un col·lectiu que va incorporar a joves com Joan Manuel Serrat, Lluís Llach, Quico Pi de la Serra o Maria del Mar Bonet, entre d'altres- van impulsar aquell moviment normalitzant l'ús del català cantant cançons contemporànies i deixant una petjada cultural que encara avui perdura.

En aquest sentit, un altre dels integrants de l’organització, el cantautor Ramon Sauló, recorda la importància d’un moviment cultural que, per primera vegada, va fer que les cançons parlessin en català de les qüestions de la vida quotidiana del país. “Estàvem acostumats a sentir el Duo Dinámico o Paul Anka , però no en català a algú que parlés del carro, la mula, el pagès... com cantava el Serrat i jo sentia a casa quan parlaven del camp i de la vinya”, indica un Sauló que considera que la Nova Cançó i “l’emmirallar-se en Llach va plantar una llavor” que ha durat i que “com encara estem en lluita és el moment de seguir persistint”.

Programa d'actes

Les activitats s’obriran el 19 d’octubre a les 18.30 hores amb la projecció, a l’institut Banús, del documental La cançó censurada que recorda que entre el 1962 i el 1977 es van censurar més de 400 cançons en català. El documental compta amb cantants que recorden les seves experiències, i amb documents i testimonis del l'època encarregats de dur a terme aquesta censura.

Després de la celebració d’un cinefòrum al centre educatiu, una rua amb la flama del Correllengua es dirigirà a la plaça de Francesc Layret on l’artista Olga Molina, autora del cartell del recent Festival Blues de Cerdanyola, llegirà el manifest redactat per l’Alguer Miquel, cantant de Txarango, que fa una crida a estimar la llengua.

El manifest  demana a la ciutadania que “treballem perquè sigui la llengua d’un país amb veu de dona. Treballem perquè sigui la llengua d’un poble de pau. Barallem-nos perquè sigui la llengua d’un poble savi. Perquè sigui la llengua de la solidaritat. Perquè el català, un dia, sigui el so d’una manera de fer que ens faci sentir profundament orgullosos”.

El programa seguirà dissabte, 20 d’octubre, a l’Abat Oliba amb música, dansa, teatre i jocs de paraules. Així, Ramon Sauló i Pere Codó realitzaran una mostra de l’espectacle que van realitzar per a la commemoració del 40 aniversari del Congrés de Cultura Catalana, un miniconcert de 6 cançons amb temes de Sisa, Llach o Serrat que van formar part “de la banda sonora de la vida de tothom d’aquells anys”.

Igualment, l’Agrupació Cultural Sardanista  versionarà peces de la Nova Cançó adaptades a la sardana o altres danses. Així, Núria Pérez explica que sonaran cançons d’Ovidi Montllor,  Jaume Arnella, La Trinca o la Companyia Elèctrica Dharma.

La col·laboració de l’escola de música Motor Music Records, les partides del Club d’Scrabble de Cerdanyola o els jocs de paraules en commemoració de l’Any Pompeu Fabra del Consorci per a la Normalització Lingüística formaran part també d’aquest programa d’actes en què el GAT Teatre oferirà una sorpresa que l’organització no ha volgut desvetllar.