El Correllengua s'obre amb una crida a no renunciar a l'ús del català en cap àmbit

El filòleg Joan Solà, membre de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), i el músic Francesc Ribera, Titot, excantant del grup Brams, obrien ahir les activitats del Correllengua a Cerdanyola amb una conferència a dos veus en què van remarcar la necessitat de no renunciar a l'ús del català en cap àmbit social.

Joan Solà manifesta que els catalans necessiten més confiança "per engegar estratègies que permetin avançar la personalitat pròpia" i que per això cal seguir els principis de "no agressió"  davant els nouvinguts no catalanoparlants per evitar confrontacions negatives, "no renúncia" a l'ús de la llengua en tots els àmbits socials quotidians, però molt especialment a les institucions i empreses, i "d'exigència pública" per tal que els polítics tirin endavant mesures per potenciar la pròpia identitat.

Solà considera que s'ha de ser optimista respecte el futur del català i que "no hi ha cap situació de no retorn ni en els llocs on la llengua està en un context més delicat". L'autor de la Gramàtica del català contemporani considera que mentre hi hagi voluntat que això no passi no s'arribarà a un punt de no retorn, però remarca que "cal exercir aquesta voluntat".

No caure en provincianismes

En aquest sentit es manifesta també Francesc Ribera, Titot, excantant del grup Brams, qui es mostra optimista respecte el futur de la llengua perquè s'han produït avenços importants com , al món de la música, l'aparició del rock català i posteriorment del que anomena rock aborigen -que incorpora instruments i ritmes de la música tradicional catalana- que han normalitzat més la situació de la llengua. Titot indica que en aquest context són importants les ajudes a l'educació i l'oficialitat de la llengua, però sobretot "la voluntat de la gent de parlar català". Per això remarca que no s'ha de caure en "el provincianisme de canviar de llengua" davant altres persones perquè "això també suposa un menyspreu cap a ells i una dificultat per a la seva integració".

El músic defensa també iniciatives com el Correllengua perquè, sinó ha aconseguit estendre l'ús social del català, si que ha augmentat la militància i l'activisme en la seva defensa.

El Correllengua a Cerdanyola

La xerrada, celebrada a l'Ateneu amb el títol El català, una eina per la cohesió social, obria les activitats del Correllengua a Cerdanyola que tindrà com a punt culminant l'arribada de la flama del Correllengua dissabte a les 18.30 hores de la tarda.

La conferència l'organitzava l'associació cultural La Verema que va manifestar el seu desacord amb la decisió que les entitats polítiques no puguin participar en l'organització del Correllengua a la nostra ciutat, fet que les JERC i Els Maulets han denunciat com una mostra de marginació de les seves entitats per part de l'Ajuntament.

El Correllengua està organitzat a Cerdanyola pel Consell Municipal de Cultural amb la participació de tot un seguit d’entitats culturals locals, com ara: l’Agrupació Sardanista, Agrupació Musical Cerdanyola, Castellers de Cerdanyola, Colla de Gitanes i Antics Dansaires, Diables de Cerdanyola, Divendres Culturals, Esbart Dansaire Sant Marçal, Geganters, Projecte Ele, La Verema, Ramat de Pedres, Trabucaires, la Biblioteca, Servei Local de Català, Esport Ciclista de Cerdanyola i la llibreria l’Aranya. No obstant, enguany hi ha hagut també polèmica a l'entorn del Correllengua quan les JERC i Els Maulets denunciaven que se'ls havia marginat en l'organització.

El Correllengua

El Correllengua és una proposta per a la defensa i promoció de la llengua catalana on es realitzen activitats de caire lúdic, festiu, esportiu, social i pedagògic, amb l’objectiu de mostrar la vitalitat de la nostra llengua i cultura. L'organització global d'aquesta iniciativa va a càrrec de la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana (CAL). 

Aquesta edició s'estructura en quatre columnes dedicades a diferents personatges destacats per la seva dedicació a la cultura i llengua catalana: Ovidi Montllor, Guillem d'Efak, Jesús Montcada i Avel.lí Artís Gener, Tísner. La columna de Cerdanyola és la dedicada al músic i escriptor mallorquí.