El Día das Letras Galegas de la Irmandade reivindica la construcció de Galícia com a país normalitzat

La Irmandade Galega O Botafumeiro de Cerdanyola va celebrar la Diada de les Lletres Gallegues amb una conferència de Camilo F. Valdeorras, professor de Filologia Gallega a la Universitat de Barcelona, escriptor i president del Foro Cívico Galego de Barcelona, en què va remarcar els passos donats en la normalització de Galícia com a país i va lloar la figura de l’homenatjat, l’editor i escriptor Xose María Álvarez Blázquez, com un dels constructors de la cultura i societat gallegues contemporànies.

La Irmandade O Botafumeiro celebrava diumenge el Día das Letras Galegas que, des de 1963 convoca la Reial Acadèmia Gallega i que esnguany es dedicava a Xosé María Álvarez Blázquez, una de les figures més fecundes de la cultura gallega, amb una gran activitat que arriba des de la literatura (novel·la, poesia, teatre) fins a la investigació com arqueòleg i la seva tasca com editor i galleguista, militant en el Partit Galleguista de Castelao durant els anys 30.

Camilo F. Valdeorras destacava precisament la importància del galleguisme per continuar avançant en la construcció d’un país normalitzat, tant socialment com culturalment. El conferenciant indica que, malgrat un coneixement majoritari de la llengua per part de la població, més d’un 60 percent té el castellà com llengua vehicular dins de la família i remarca l’envelliment progressiu del país que porta a la reducció de la seva població. Valdeorras fa una crida a la població gallega a donar respostes als reptes d’un país ric que està empobrit.

El conferenciant destaca que Álvarez Blázquez va ser una figura molt important en aquest camí. Xosé María Álvarez Blázquez va nèixer en el si d’una familia molt relacionada amb la literatura amb antecedents en el seu avi Emilio Álvarez Giménez, el seu oncle Xerardo Álvarez Limeses, que va compartir amb el seu germà Emiio i que té continuïtat en el seus tres fills Xosé María, Alfonso i Celso Álvarez Cáccamo.

L’empresonament i posterior afussellament del seu pare, el metge Darío Álvarez Limeses, el 30 d'octubre de 1936,el va marcar tota la vida i ell mateix va ser sancionat al 1937 pel govern de Franco amb la suspensió com a mestre i amb el trasllat fóra de Galicia, a un poble de Zamora. Camilo F. Valdeorras remarca l’oportunitat perduda per Galicia que va suposar la guerra civil i la dictadura franquista amb una repressió “feroç” contra el poble gallec, la seva identitat i els seus defensors i després d’un període, als anys 30, de modernització.

En aquest període, Álvarez Blázquez es va mantenir com un dels defensors de la cultura gallega en totes les seves formes com a escriptor, periodista, editor i arqueòleg fins a les seves últimes contribucions a l’Estatut d’Autonomia del 1981. Camilo F. Valdeorras destaca que, malgrat estar lluny de l’objectiu de la normalització de Galícia com a país i la necessitat de ser reformat, l’Estatut de 1981 va suposar un moment històric en el reconeixement de la llengua, la cultura i la protecció institucional. Segons Valdeorras, l’Estatut ha de ser la base de la construcció d’una societat autoorganitzada.

Xosé María Álvarez Blázquez

L'homenatjat en aquesta edició del Día das Letras Galegas és un dels representants de la poesia neotrobadoresca, avantguarda poètica sorgida al voltant de 1930 deguda a la difusió en Galícia de la lírica medieval gallec-portuguesa. Entre la seva obra lírica s’ha de remarcar el poemari, realitzat juntament amb el seu germà Emilio, Poemas de ti e de min (1949), Roseira do teu mencer (1950), Cancioneiro de Monfero (1953), una de les obres claus del neotrovadorisme, Romance do pescador peleriño (1954), a més de Canle segredo, escrit en el 54 i publicat en el 76.

De la seva obra en gallec destaquen la col·lecció de relats Os ruíns (1936) i A pega rabilongo e outras historias de tesouros (1971), en el gènere de la narrativa infantil. Com assagista, va publicar Escolma de poesía galega II: A poesía dos séculos XIV a XIX (en 1959), Escolma de epigramas (1968), e Escolma de poesía medieval (1975), entre d'altres. En castellà Álvarez Blázquez va publicar la novel·la En el pueblo hay caras nuevas (1945).

En 1950 va fundar amb Luís Viñas Cortegoso l'Editorial Monterrey. En 1962 va ingressar en la Real Acadèmia Gallega. En 1964 va fundar, al costat dels seus germans Álvaro i Emilo Edicions Castrelos, de la qual va ser director gerent, i en la que destaquen la seva col·lecció O Moucho, de llibres per al poble no escolaritzat, uns llibres de baix preu i gran difusió que van marcar època en els anys 60 i 70 del passat segle i que van comptar amb una gran acceptació per part dels lectors. En aquest mateix any de 1964 va rebre el premi Club de Ribadavia. En 1967 és premi Noriega Varela. En 1968 és premi de Les Lletres de la Diputació Provincial de A Corunya. En 1971 és premi Ciutat de Vigo, població de la que va ser nomenat cronista oficial de la ciutat.

Quant a la seva activitat a l'estudi de l'arqueologia, va ser membre del Patronat del Museu Municipal de Vigo i va participar en el descobriment de laudas sepulcrals de l'època romana a Vigo i de les indústries paleolítiques de O Baixo Miño i de les Gándaras de Budiño, entre moltes altres troballes.

En la investigació literària va realitzar contribucions sobre temes i generes molt diversos: el teatre, les nadales, la poesia lírica, la prosa polític-social, la poesia pamfletària, el romancer...

Xosé María Álvarez Blázquez va col·laborar en diversos mitjans de comunicació -BBC de Londres, Ràdio Vigo, premsa de Galícia, Portugal i América- i va pronunciar moltes conferències a Espanya i en el món. Alguns dels seus poemes han estat musicats pels mestres Trencades Blanco, Rodolfo Halffter, Groba Groba i Ignacio Iglesias.

Día das Letras Galegas

La RAG celebra cada 17 de maig el Dia das Letras Galegas com homenatge a la seva llengua i literatura. La primera figura homenatjada va ser la de Rosalía de Castro, l'any 1963 en commemoració del centenari de la publicació de Cantares gallegos, una de les obres claus de la lírica gallega. Des d'aleshores s'ha reconegut a les principals figures de les diferents etapes i gèneres de la literatura gallega com Castelao, Eduardo Pondal, Ramón Cabanillas, Celso Emilio Ferreiro, Ramón Otero Pedrayo, Martín Codax, Álvaro Cunqueiro, Vicente Risco o Rafael Dieste, entre molts altres.