El debat dels abocadors tensa la presentació del PDU del Direccional

L’etern debat sobre els abocadors va protagonitzar, amb tensió, la primera de les presentacions públiques del Pla Director Urbanístic (PDU) del Centre Direccional. El Consorci Urbanístic defensa que els estudis científics indiquen que la remediació iniciada a Can Planas és la millor actuació possible i que no hi ha cap risc per a la salut, mentre alguns veïns i entitats mediambientals insisteixen en la descontaminació com única alternativa possible i acusen l’administració de menysprear la salut de les persones.

El director del Consorci del Centre Direccional, Pere Solà, presentava aquest PDU del Centre Direccional insistint que especialistes de diversos àmbits científics han certificat en diverses ocasions que la remediació de l’abocador de Can Planas amb una barrera hidràulica, ja en construcció , per evitar l’entrada d’aigua al vas de l’abocador i que generi lixiviats, i un segellat de triple capa per impermeabilitzar totalment l’abocador per confinar els residus i "que no produeixin afectacions" és la millor actuació possible.

Solà insisteix que la UPC ha fet un estudi sobre l’emissió de possibles contaminants a l’aire conclou que la qualitat de l’aire a Cerdanyola és millor que en altres poblacions metropolitanes. Segons el director del Consorci, no hi ha cap risc per a la salut i la Generalitat, com administració competent, ha de certificar l’avaluació ambiental del projecte.

Davant d’això, veïns presents a la sala d’actes del MAC, entre els quals hi havia integrants d’entitats com Refem o la reconstituïda Plataforma contra els abocadors, afirmaven no refiar-se de la certificació ambiental de l’administració després de la mala experiència amb l’abocador Elena que va acabar generant gasos i lixiviats, insistien en la necessitat de convocar un referèndum a la ciutat sobre el planejament, consideraven que s'està menyspreant la salut de les persones i manifestaven que si l’actuació a l’abocador no era una descontaminació amb extracció dels residus era per motius econòmics. Entre aquestes intervencions es va augurar que el planejament tornarà a ser anul·at als tribunals de justícia, com ja va passar ab l'anterior PDU al 2017. 

Pere Solà, que subratlla que tots els estudis són públics, indicava que els estudis recomanen no extreure els residus per considerar més perillós això que quedin confinats i manifesten la inviabilitat econòmica d’una actuació que costaria 200 milions d’euros.

Sobre l’abocador Elena, les emissions de gas que fins ara es cremaven amb torxes per evitar la seva emissió a l’atmosfera passaran ara, amb un acord amb Naturgy, a una planta d’upgrading per filtrar el biogàs i recollir-ne el metà i la seva posterior injecció a la xarxa de distribució de gas natural present al Parc. Actualment, l’abocador Elena produeix biogàs com a resultat de la descomposició de la matèria orgànica present als residus, fet que va comportar crítiques veínals que consideren que és un argument per no refiar-se de l’administració ja que en el moment de la posada en marxa de l’abocador es va assegurar que les bales d’ecoparc allà dipositades no comportarien problemes.

Habitatges, empresa, centre comercial, transports, via verda...

El debat dels abocadors va deixar en segon pla la resta del planejament, actualment aprovat per la Generalitat i en període d’exposició pública i presentació d’al·legacions.

Els terrenys del Centre Direccional tenen una superfície de 408 hectàrees i es preveu construir-hi 5.377 habitatges  -2.843 seran lliures i 2.534 amb protecció oficial- en 571.343 m2 de sostre residencial, un equipament comercial de 53.784 m2 de sostre situat al costat de l’estació de tren –a més dels locals a baixos d’edificis- , un sistema d’espais lliures de 178 hectàrees, incloent un parc-corredor de Can Fatjó que correspon a l'espai de la Via Verda.

El dibuix del planejament parteix d’una zona residencial a la banda nord entre el nucli urbà –Serragalliners- i el castell; el centre comercial se situa a la part nord, pegat a l’estació de tren Cerdanyola-Universitat i la B30 i enmig de la zona residencial, al final de la qual comença el parc de la ciència fins una mica més enllà del Sincrotró i a partit d’aquí el corredor verd fins el terme de Sant Cugat, Com espais lliures queden les rieres i torrents, la zona del castell de Sant Marçal i l’àrea que ocupa l’abocador de Can Planas.

Solà, que ja havia abordat aquest nou PDU en una entrevista en aquest mitjà el passat 9 d'octubre, destaca que Cerdanyola necessita habitatge perquè “s’envelleix i els joves marxen a altres poblacions “ per falta d’oferta residencial i subratlla que pràcticament la meitat del previst, el 48%, serà en règim de protecció -2.000 en règim general i 500 en concertat-. També indica que el centre comercial redueix a la meitat la superfície prevista a l’anterior planejament i que les plantes baixes dels edificis estaran ocupades per comerços o empreses i serveis de petit format.

Pel que fa als eixos viaris, els principals són dos horitzontals, l’actual carretera de Sant Cugat i un paral·lel tocant a la B30 i dos verticals l’actual eix de la Ciència i una nova rambla dels Gorgs que s’inicia al PTV, deixa a la dreta els camps de futbol de la Bòbila i gira fins arribar al pont antic  de la UAB.

Pere Solà considera aquesta Rambla dels Gorgs com la cremallera per cosir els dos l’actual teixit urbà de Serragalliners i la nova zona residencial. Es planteja com una via de 45 metres d’amplada amb un carril pera un bus d’àmplia capacitat que faria les funcions d’un tramvia per enllaçar les estacions de tren del municipi –Renfe i Ferrocarrils de la Generalitat-. En aquest sentit es proposa allargar la línia de la UAB amb dues noves estacions dins del Direccional –inversió que dependrà de la Generalitat-.

Una de les qüestions plantejades des del públic qüestionava la sostenibilitat econòmica de la urbanització de cara al seu manteniment futur per part de l’Ajuntament. Solà destacava que les previsions apunten a uns ingressos de 21’2 milions d’euros i unes despeses de manteniment i serveis de 15’6 milions anuals.