El desenvolupament de la Plana del Castell s'iniciarà al segon semestre del 2006

Les obres d’urbanització de l’actuació a la Plana del Castell s’iniciaran al segon semestre de l’any vinent i suposaran una inversió de 183 milions d’euros. La Comissió d’Urbanisme de Barcelona (CUB), organisme depenent de la Generalitat,  ha donat llum verda definitiva a la creació del Centre Direccional de Cerdanyola. Des del departament de Política Territorial i Obres Publiques s’afirma que aquesta actuació a la Plana del Castell farà que esdevingui “un dels principals pols de desenvolupament de la regió metropolitana de Barcelona.

L’alcalde de Cerdanyola, Antoni Morral, ha mostrat la seva satisfacció per considerar que el planejament “s’ajusta als paràmetres que hem defensat des de l’Ajuntament de Cerdanyola  basats en la seva connexió a l’actual nucli urbà i a la Universitat Autònoma, i la preservació de la Via Verda”.

Per a l’alcalde de Cerdanyola els aspectes més importants del nou projecte són:  “els 1200 habitatges de protecció oficial que inclou i la vinculació de l’activitat econòmica a la del coneixement, amb projectes com el sincrotró”.  Morral destaca que el projecte, “és compatible amb el model de ciutat i de país defensat des de Cerdanyola” i que tindrà una activitat econòmica molt important  “no només per a la nostra ciutat sinó també per a l’àrea metropolitana i per a Catalunya”.

Respecte al futur, l’alcalde ha anunciat que les obres a la Plana del Castell, que podrien allargar-se entre 10 i 15 anys, s’iniciaran en el segon semestre del 2006  amb la connexió del nou sector amb la B-30 mitjançant el pont sobre l’A-7, recentment construït, el desdoblament de la carretera que uneix Cerdanyola i Sant Cugat i la construcció del vial que unirà aquesta carretera amb el sincrotró. Per al 2007 s’iniciaria el desenvolupament del sector econòmic previst al projecte.

L’aprovació a Cerdanyola va ser al mes de juliol

L’aprovació de la modificació del Pla Parcial al Ple de l’Ajuntament de Cerdanyola es va fer el passat mes de juliol amb el vot favorable de 21 dels 25 regidors ja que hi van donar suport a l’acord els grups del Govern Municipal (ICV/EUiA –que destaquen que preserva el  màxim espai verd, reforça els usos científics i incrementa habitatges protegits tot i reduir edificabilitat-, CiU –que creuen que permetrà controlar el creixement de la ciutat i millorar la població amb més equipaments- i ERC –tot i considerar que no respon al seu model de ciutat-) i els grups del PSC –que creuen que és un projecte necessari per a la ciutat- i el Grup Mixt –que destaca que s’havia d’haver aprovat abans per beneficiar el progrés de Cerdanyola- i va votar en contra el PP que considera que s’han reduït espais verds entre les zones urbanitzades i s’obre la porta a infrastructures com el túnel d’Horta-. El regidor del PAS es va absentar abans de la votació ja que considera que s’hauria de fer un referèndum entre la població. Paral.lelament, una quarantena de persones es concentraven davant la porta de l’Ajuntament, convocades per la Plataforma Salvem el Vallès, per manifestar el seu rebuig a l’aprovació del projecte urbanístic.

Una actuació a 340 hectàrees

Des de la Generalitat destaquen que les 340 hectàrees del sector inclouran zona residencial, un Parc de la Ciència que contempla la construcció del Laboratori de Llum del Sincrotró i afirmen que “manté un corredor verd que uneix Collserola amb Sant Llorenç de Munt”. L’aprovació d’aquesta actuació per la Generalitat dóna llum verda definitiva a un projecte que ha estat constant actualitat a Cerdanyola des de fa dècades, que ha tingut dos planejaments diferents –al passat i al present mandat municipal-.

L’àrea destinada a habitatges és la més propera al nucli urbà i ocupa una superfície de 24,2 hectàrees amb capacitat per a 3.300 habitatges dels quals 1.200 seran habitatges protegits. Des de la Generalitat remarquen l’existència de comunicacions importants amb  Barcelona, a través de la B-30, i amb la resta de Catalunya i Europa “per la xarxa viària i ferroviària actual i futura”.

Pel que fa a la zona del Parc de la Ciència i la Tecnología,  ocuparà una superfície de 58,5 hectàrees de sòl i 1.320.512 m2 de sostre. Segons la Generalitat serà una gran àrea destinada a activitats tecnològicament avançades i d’alt valor afegit que “no siguin perilloses, ni nocives, ni molestes, ni contaminants del medi ambient”. El Parc està situat al costat de l’àmbit de 61.208 m2 que ocuparà el Sincrotró Alba, l’accelerador de partícules, cofinançat per la Generalitat i l’Estat Espanyol, que es començarà a construir a principi de l’any vinent.

Segons la Generalitat, el planejament del Centre Direccional respecta els “principis de desenvolupament urbanístic sostenible amb la creació d’un ampli sistema d’espais lliures que contribueix  a assegurar la connexió” entre els parcs naturals de Collserola i Sant Llorenç de Munt. D’acord a aquestes dades, la xarxa verda ocuparà un total de 155 hectàrees que suposen el 45,5 percent del sòl total del sector que es conecten entre sí per corredors que es fan coincidir amb elements de valor del territori com torrents, camins o arbrats, més un parc central de connexió entre el centre urbà de Cerdanyola i el castell de Sant Marçal.

Critiques d’entitats ecologistes

El projecte compta amb crítiques importants per part de col.lectius ecologistes com l’associació Cerdanyola Via Verda o la plataforma Salvem la Plana. El manifest presentat per aquest col.lectiu al seu web denuncia que el projecte a la Plana del Castell suposa “la pèrdua d'un important connector biològic”, en referència a la Via Verda, i el trencament de la connectivitat entre Collserola i Sant Llorenç. 

Des de la plataforma indiquen que l’actuació suposarà un increment de població a Cerdanyola d'entre 10.000 i 15.000 persones que farà  “necessària la construcció a Collserola de nous túnels i autovies” per al transport privat i que perjudicarà greument la qualitat de vida dels cerdanyolencs “per l'increment de trànsit, l'eliminació dels espais naturals que ocupa la plana, i per la necessitat de nous equipaments públics” que agreugen una situació que consideren ja deficitària.