Cerdanyola Ràdio - 105.3 FM

Cerdanyola Ràdio - 105.3 FM

Escoltar en directe

Cultura

El dia 15, passeig per la ibèria del Montseny

El dia 15, passeig per la ibèria del Montseny

29 de maig de 2003 a les 0:00

El programa Passegem per Cerdanyola organitza una nova sortida fora de la ciutat per al dia 15 de juny en què es visitarà un jaciment arqueològic d'època ibèrica –el poblat del Turó de Montgròs d’El Brull- que, com el de Ca n'Olivé de Cerdanyola, forma part de la Ruta dels Ibers. L'objectiu d'aquesta activitat és promocionar aquesta Ruta i donar a conèixer un hàbitat ibèric diferent del que es troba a la nostra població, tant pel que fa a la seva ubicació a l'interior com per les seves característiques ja que és una fortificació.

L’itinerari, el període d’inscripció per al qual ja s’ha obert, s’iniciarà en bus fins el Centre d'Informació del Brull del Parc Natural del Montseny. Acompanyats per un guia i després de fer una petita parada per visitar el Centre, es farà un recorregut a peu d'uns 30 minuts per camins que s'endinsen dins del Parc Natural fins el Turó de Montgròs, on es visitarà la fortificació ibèrica.

Segons informen els responsables del Servei de Patrimoni de l’Ajuntament de Cerdanyola, la Fortificació ibèrica del Turó de Montgròs es troba dins del Parc Natural del Montseny. Aquesta fortificació controlava el coll Formic, una de les vies de penetració a la plana des de la costa. La muralla és una barrera imponent de 145 metres de longitud i un gruix de 5 metres. Ara per ara es creu que devia ser la seu d'una guarnició militar permanent en la qual, en èpoques de perill, es podia refugiar la gent de la contrada amb els seus ramats. L'incendi i la destrucció del nucli van coincidir amb el moment més dur de la Segona Guerra Púnica, i s'ha situat cap al 205 aC.

Els habitants del Turó de Montgròs pertanyien a la tribu dels ausetans, els quals habitaven la plana de Vic i les serres circumdants. Els seus poblats fortificats s'aixecaren en llocs estratègics que dominaven el territori. Les fonts clàssiques ja ens parlen d'aquesta tribu. Així, Titus Livi esmenta el setge de la seva capital, Ausa, per part de les tropes romanes l'any 218 aC.: "En van morir uns dotze mil; quasi tots els que van sobreviure van llençar les armes i van fugir, i van acabar perduts per camps i muntanyes". Aquesta va ser una de les poques tribus que va encunyar denaris de plata, a més de moneda de bronze, amb la llegenda aussesken.