El Día d'Andalucía obre els actes dedicats a Granada

La Casa de Andalucía de Cerdanyola obre aquest dissabte, 18 de febrer, el programa d'actes del Día de Andalucía que tindran el seu punt culminant ambn el festival de la Fecac del dia 24 i l'acte institucional del 25.

Una vetllada flamenca amb la participació del cantaor Francisco Heredia, acompanyat al toque de guitarra per David Jiménez, obrirà aquest dissabte, 18 de febrer, a les 21 hores les activitats del programa del Dia d'Andalusia a Cerdanyola. El recital es farà a la sala d'actes de la Casa de Andalucía de la nostra ciutat. 

Les activitats centrals del programa seran, però, la setmana vinent, amb la sortida des de Cerdanyola el dijous 23 per assistir a la conferència institucional de la commemoració al saló de cent de l'Ajuntament de Barcelona. Jesús León, cantaor guanyador de la darrera edició del festival Yunque Flamenco -la final del qual es va celebrar a Cerdanyola-, serà el protagonista del concert organitzat per la Federació d'Entitats Culturals Andaluses de Catalunya (FECAC) que es celebrarà al teatre Ateneu el 24 de febrer a les 20.30 hores. La vetllada, sota el títol genèric d'Homenatge als nostres mestres, comptarà també amb la participació de Juan Manuel Caro, Ricardo Peñuela, Agustín El Cacereño i Justo Fernández. L'endemà, el diumenge 26, serà el moment de l'acte institucional a la Casa de Andalucía de Cerdanyola on, a partir de les 12 hores, s'hissaran les banderes d'Andalusia i Catalunya i es cantaran els seus himnes. 

Finalment, el programa comptarà amb la representació de l'espectacle El amor brujo realitzat per l'escola de ball flamenc i el cor de la Casa de Andalucía sobre la música de Manuel de Falla. Serà el 4 de març al teatre Ateneu a les 19 hores. L'epíleg de la celebració es farà el 5 de març amb la participació en un dia de convivència a Terrassa.

Día de Andalucía

El 28 de febrer és el Día de Andalucía, data que commemora el referèndum sobre la iniciativa del procés autonòmic, celebrat al 1980, per la via de l'article 151 de la Constitució que permetia, inicialment, l'accés a un major nivell d'autogovern que la resta de comunitats, tret da Catalunya, Galícia i el País Basc.