El diputat d'ICV-EUiA Salvador Milà diu que l'activitat humana és un factor distorssionant de l'evolució dels ecosistemes

Milà, que va participar ahir en una xerrada sobre el canvi climàtic organitzada per l'Agrupació local de Joves d'Esquerra Verda, va indicar que el creixement dels impactes sobre el medi ambient és superior al desenvolupament econòmic i social, per la qual cosa es necessita un canvi de model

El diputat per ICV-EUiA i exconseller de Medi Ambient i Habitatge, Salvador Milà, va participar ahir en una xerrada sobre el canvi climàtic organitzada per l'Agrupació local de Joves d'Esquerra Verda, en una sala d'exposicions de l'Ateneu que va congregar un públic nombrós.

Milà va vincular el model social i polític actual amb la situació medi ambiental d'avui dia, fent una reflexió històrica sobre de quin model socioeconòmic venim i cap a on anem. De manera que, segons va explicar, "es veu que el model socioeconòmic i el model ecològic estan íntimament relacionats". També va parlar del model econòmic i energètic en relació a l'ecologia a la societat industrial del s. XX i quins canvis de paradigmes s'han produït. Milà va comentar que el model del que provenim actualment es basa en disposar de matèries primeres barates i energia abundant, una mà d'obra nombrosa i salaris baixos, una ampliació mundial dels mercats per captar matèries primeres i energia i vendre manufactures industrials cares i, per últim la ciència es va incorporar al procés productiu però en un concepte de mecànica i técnica.

La ciència posa de manifest les afectacions al medi ambient

El diputat d'ICV-EuiA, va indicar que la ideologia que hi ha al darrera d'aquest model eren els valors de la dissociació home-natura, una confiança il.limitada en la capacitat de l'home, el fet de pensar en el caràcter inesgotable dels recursos naturals i, que aquests, no tenen valor econòmic. En canvi, a l'actualitat la ciència ha adquirit importància política perquè posa de manifest afectacions ambientals de les decisions de la política econòmica. A més, els ciutadans han començat a integrar la preocupació pel medi ambient a la seva cultura política i les decisions en politiques ambientals tenen trascendència política i social.

Salvador Milà va remarcar que l'activitat humana és un factor distorssionant de l'evolució dels ecosistemes, els impactes són globals i per primera vegada a la història, els ecosistemes no tenen prou capacitat per integrar o regenerar els impactes produïts per l'activitat humana. Per a l'exconseller "el creixement dels impactes sobre el medi ambient és superior al desenvolupament econòmic i social, amb la qual cosa es necessita un canvi de model". El ponent va destacar que actualment ens trobem en una economia i unes situacions energètico-dependents dels països productors de l'energia. A més, hi ha una alta intensitat energética i malbaratem els recursos. En definitiva, "estem en un món mal repartit. El nostre desenvolupament només és possible a costa de la pobresa dels altres". En aquest sentit, Salvador Milà va destacar que actualment 2.500 milions de persones viuen només amb el consum de biomassa natural.

Els catalans necessitem 8,37 vegades el territori de Catalunya per sostenir el nostre nivell de consum

Salvador Milà va parlar d'un indicador que mesura el nivell de consum de cada persona, quin espai es necessita per produir-lo i per reabsorbir-lo. Es tracta de la petjada ecológica. Segons va dir, cada català necessita 3,83 hectàrees perquè es produeixin tots els recursos que necessita de mitjana i per abocar tot el que produeix. Tenint en compte que Catalunya té 7 milions d'habitants, "necessitaríem 268 mil quilòmetres quadrats de Catalunya, és a dir, 8,37 vegades més territori per sostenir el nostre nivell de consum".

L'exconseller també va citar alguns exemples que impactaven directament en la conservació del medi ambient. El model territorial actual "és ineficient perquè l'ocupació del sòl és molt superior al creixement de la població" i va citar com a cas emblemàtic la regió metropolitana de Barcelona, on el ritme d'ocupació és de 1.000 hectàrees per habitant cada any.

Salvador Milà va recordar que Catalunya té "una extraordinària biodiversitat i compta amb el 33 percent d'espais protegits", però, segons va dir, "només són taques en un plànol". A més, va insistir que mantenir aquesta riquesa "no és frenar el progrés". Segons el diputat d'ICV-EuiA "això és un discurs instal.lat que s'associa a limitació, però que no correspon a la realitat, ja que mantenir el medi ambient també té un valor econòmic molt important". Després de posar alguns exemples sobre l'impacte model territorial urbanístic, l'energia, l'aigua i la gestió dels residus, es va obrir un torn de preguntes entre els assistents.